Que jo recorde, hi havia més papallones quan jo era menut. Aleshores hi havia plom a la benzina, pluja àcida i aigües residuals que s’abocaven sense remei en les nostres platges. Potser hem suprimit el plom dels combustibles i l’aigua de les clavegueres ja no s’envia directament a la mar, però bona part de les papallones tampoc no hi són: el nostre medi ambient és així de complex.
«És urgent prendre mesures per divulgar a què s’arrisca Europa amb la pèrdua de biodiversitat»
A l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) tenim accés a una base de dades que s’anomena «Indicador europeu de papallones». Les dades més actuals diuen que la població de papallones de prat ha disminuït un 60% des de 1990. Economistes obstinats i legisladors de llarg recorregut sovint ignoren, per la seua aparent insignificança, la pèrdua d’una espècie animal o vegetal. No obstant això, les papallones són indicadors ambientals més que valuosos.
Llegint els diaris comprovem que la premsa no s’ocupa sovint de la devastació de la nostra biodiversitat, però especula activament sobre la causa de la crisi econòmica i financera. Això posa en perspectiva la relació que tenim amb el nostre medi ambient en comparació amb altres aspectes de les nostres vides.
A l’Agència Europea de Medi Ambient, la nostra tasca fonamental, en associació amb la xarxa de 32 estats membres, és «vigilar» el medi ambient a Europa. Ara bé, com es pot comunicar a una audiència potencial que supera els 500 milions el resultat d’aquesta feina? Impulsats per la voluntat d’ampliar la base dels nostres lectors, l’AEMA llançava a començament de 2009 una nova publicació anual: Senyals. A partir d’històries en primera persona volíem que l’audiència poguera preparar-se per als debats que centrarien la discussió sobre política mediambiental durant l’any que començava.
«Senyals 2010»: La biodiversitat, el canvi climàtic i tu
Senyals 2010 ha esdevingut, enguany, un viatge ben documentat per diversos racons del planeta: seguint el curs d’aigua de les glaceres dels Alps fins al permagel de l’Àrtic i el delta del Ganges. Pel camí, els lectors descobreixen com el canvi climàtic modifica el cicle tradicional de l’aigua a les muntanyes, amb conseqüències incertes per a milions de persones. Un dels protagonistes és un guia de muntanya, el qual descriu com la composició mateixa de la roca està canviant, a mesura que augmenten les temperatures i el nucli congelat es desfà.
Noves construccions a Àmsterdam que volen conciliar l’augment de població amb la pujada de les aigües. Aquests han estat alguns dels temes tractats en Senyals 2010. / AEME
Amb 2010 declarat com l’Any Internacional de la Biodiversitat per les Nacions Unides, Senyals ha fet un esforç per connectar amb el públic. Més que crucial, és urgent prendre mesures per divulgar a què s’arrisca Europa amb la pèrdua de biodiversitat: el darrer Eurobaròmetre indica que els europeus no se senten ben informats sobre la biodiversitat i que la principal raó que donen els ciutadans per justificar la seua passivitat davant la pèrdua de biodiversitat és que «no saben què s’hi pot fer».
Amb aquest desconeixement com a rerefons, Senyals havia d’incloure una referència accessible a la desaparició d’espècies. I ho fa amb un article sobre les abelles i el paper que cadascun dels europeus pot tenir en la pantalla panoràmica, multicolor i amb so multidireccional que és el medi natural.
Només unes hores després que Senyals 2010 es posara a disposició del públic, institucions educatives de tot Europa i ministeris de Suècia i Noruega n’encarregaven vint-mil còpies, amb l’objectiu que la publicació servira com a eina per a estimular el coneixement del medi. En el futur, l’AEMA compta amb desenvolupar aquest angle, donant a la comunicació científica un espai més rellevant, connectant amb audiències joves. Així, estarem fent un enorme favor al medi ambient.
