Projectes de ciència ciutadana

Des que va sorgir el terme ciència ciutadana fins a l’actualitat, els projectes de participació ciutadana han augmentat en quantitat i en diversitat d’àrees d’actuació. La ciència ciutadana es descobreix així com un mecanisme per a implicar la societat, propiciar el seu interès en la ciència i contribuir a la seua alfabetització científica. A més, cal destacar l’aportació inherent dels projectes de ciència ciutadana a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En aquest article es revisen alguns exemples de projectes de ciència ciutadana d’àmbit internacional i es detallen projectes en actiu a Espanya, tant des de la perspectiva de l’ensenyament formal com des de la formació no reglada.

Paraules clau: ciència ciutadana, alfabetització científica, ODS, educació formal, educació no formal.

Què és la ciència ciutadana?

En 1995 Alan Irwin va encunyar el terme ciència ciutadana per a descriure una forma de col·laboració entre la ciutadania i les persones dedicades professionalment a la ciència (Curtis, 2018).

Figura 1. Comunicació bidireccional entre la ciutadania i els equips científics en un projecte de ciència ciutadana. Encara que la ciutadania siga l’encarregada de facilitar les dades als equips científics, la resta de les fases de la investigació ha d’estar basada en la interacció. / Font: Adaptat de Devictor et al. (2010)

Així, el Llibre blanc de la ciència ciutadana a Europa (Serrano-Sanz et al., 2014) associa aquest terme a la participació del públic en general en activitats d’investigació científica, que contribueix activament a la ciència amb el seu esforç intel·lectual, coneixement circumdant o amb les seues eines i recursos. La ciutadania participa en la construcció de la ciència, tant treballant amb equips científics en tasques específiques com en la recollida de dades i la seua anàlisi o la difusió dels resultats. No obstant això, per a generar impacte social i donar sostenibilitat a un projecte de ciència ciutadana ha d’haver-hi una comunicació bidireccional entre la ciutadania i la comunitat científica (Figura 1).

D’aquesta manera, la ciència ciutadana produeix una comunicació bidireccional entre equips d’investigadors i agents socials (ciutadania, associacions, centres escolars, etc.) que redunda en una millora de l’alfabetització científica de les persones involucrades que adquireixen nous coneixements i habilitats científiques (Bonney et al., 2016). Al mateix temps, brinda oportunitats perquè la comunitat científica transmeta a la societat de quina manera les preocupacions i demandes socials influeixen en el seu treball (Martínez-Ruiz et al., 2005). En aquest sentit, pot indicar-se que exerceix un paper democratitzador en la ciència i les polítiques científiques (Heigl et al., 2019) perquè converteix el desenvolupament científic en una activitat oberta a la societat i augmenta, entre altres aspectes, l’accés al coneixement fruit de la investigació finançada amb fons públics.

«La ciència ciutadana exerceix un paper democratitzador en la ciència i les polítiques científiques»

A la vista d’això, són molts els beneficis que podríem enumerar que aporta la ciència ciutadana a la societat. De fet, es pot assenyalar com quelcom inherent als projectes de ciència ciutadana la seua contribució a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides (Queiruga-Dios et al., 2020). Aquest article se centra en la seua contribució a l’alfabetització científica de la ciutadania, en el sentit de millorar la cultura científica de la societat tant des de l’ensenyament formal (integrada en el sistema escolar) com des de l’ensenyament no formal (accions fora de l’àmbit reglat).

Ciència ciutadana i alfabetització científica

Les activitats científiques organitzades per museus, fires de la ciència o festes populars que involucren el públic general són escenaris d’instrucció no formal en els quals es potencia la participació ciutadana a través de projectes dissenyats en col·laboració amb universitats o instituts d’investigació. El personal científic obté la col·laboració del públic en la presa de dades per a les seues investigacions o en algun aspecte rellevant per als seus estudis i, al mateix temps, la connexió amb la ciutadania permet als equips científics reduir distàncies i conèixer les seues inquietuds (Martínez-Ruiz et al., 2005). Aquestes activitats no reglades serveixen per a impulsar l’alfabetització científica de la ciutadania, ja que la presa democràtica de decisions basades en evidència requereix un nivell adequat de coneixement científic (COSCE, 2011).

En l’alfabetització científica s’inclouen aspectes com la comprensió de la naturalesa de la ciència, els projectes científics, i el paper de la ciència en la societat i en la vida de cada persona (National Research Council, 1996). Però, a més, implica la capacitat d’identificar els problemes científics que subjauen a les decisions polítiques i d’expressar punts de vista utilitzant arguments científics i tecnològics (Miller, 1983). Això permet intercanviar expectatives i promoure iniciatives que formen part d’aquest flux bidireccional d’intercanvi d’informació entre ciutadania i equips científics.

Alguns efectes de la ciència ciutadana en l’alfabetització científica de les persones participants en els projectes són: la percepció que és possible aportar a la construcció de la ciència i contribuir a la resolució d’un problema; la millora de l’entesa dels processos científics; l’increment en l’interès per la ciència com a carrera, i un canvi positiu en les actituds cap a la ciència i en les habilitats per a sortir-se’n (Bonney et al., 2009).

Com a exemples de projectes d’àmbit internacional que poden emmarcar-se en l’ensenyament no formal que han contribuït a aquesta alfabetització es poden esmentar Mosquito Alert, COVID-PHYM, eBird i AIRbezen. En Mosquito Alert, la ciutadania recull imatges i dades per a la investigació, vigilància i control del mosquit tigre (Aedes albopictus) a través d’una aplicació mòbil (Oltra et al., 2017) que són validades per persones expertes en entomologia. COVID-PHYM realitza simulacions de la interacció de fàrmacs emprats contra l’ebola o la grip amb la maquinària de replicació del genoma del virus SARS-CoV-2 per a determinar medicaments candidats a assajos clínics. Per a això, es va recórrer als ordinadors de milers de persones voluntàries connectades a tot el món entre abril i juny de 2020 a través d’una plataforma de computació que va assolir una potència de càlcul similar a la d’un supercomputador. La inicia­tiva eBird del Laboratori d’Ornitologia de Cornell (EUA) recull dades d’ocells a escala mundial i AIRbezen és un projecte de la Universitat d’Anvers (Bèlgica) per a mesurar la qualitat de l’aire amb maduixeres amb el qual Espanya col·labora a través del projecte Vigilants de l’Aire.

«Les dades proporcionades per la participació ciutadana en projectes serveixen per a comprovar determinats assoliments dels Objectius de Desenvolupament Sostenible»

Els beneficis de la ciència ciutadana també poden traslladar-se a l’àmbit de l’educació formal i incorporar als currículums educatius diferents pràctiques que es poden implementar a l’aula (Kocman et al., 2020; Queiruga-Dios et al., 2020; Vitone et al., 2016). Amb això, l’alumnat participa des d’edats primerenques en projectes que milloren la seua actitud cap a la ciència i ajuden a trencar estereotips sobre les científiques i els científics, fet que augmenta el seu interès per la ciència i la tecnologia (Benavent et al., 2020; Queiruga-Dios et al., 2020). Així mateix, es traslladen valors intrínsecs a la ciència ciutadana, com ara la col·laboració, el plantejament de preguntes, la compartició de dades i la resolució de problemes importants per a tota la ciutadania com ara la igualtat de gènere o la reducció de desigualtats. Per això la ciència ciutadana està relacionada amb l’educació en sostenibilitat com s’exposa a continuació.

Ciència ciutadana i educació en sostenibilitat

La sostenibilitat o el desenvolupament sostenible es defineix tradicionalment com «l’ús del medi ambient i els recursos per a satisfer les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seues pròpies necessitats» (Berkes et al., 2003, p. 3), però aquesta noció ha evolucionat més enllà de consideracions ambientals, i hi inclou dimensions socials i econòmiques (Benavent et al., 2020).

Avui dia, les diferents facetes de la sostenibilitat se superposen en una àmplia gamma d’àrees cobertes per la ciència ciutadana (educació, gènere, qualitat de l’aigua i de l’aire, etc.). En aquest sentit, les dades proporcionades per la participació ciutadana en projectes serveixen per a comprovar determinats indicadors d’assoliment dels ODS (Figura 2).

Figura 2. La imatge mostra els disset objectius aprovats per les Nacions Unides en 2015 i inclosos en l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible amb els quals «posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones gaudisquen de pau i prosperitat per a 2030» (UNESCO, 2017). La ciència ciutadana contribueix a aconseguir aquests objectius a través de la diversitat d’accions empreses en els diferents projectes. / UNESCO

Els ODS estan dissenyats i planificats perquè estiguen interconnectats, de manera que, en contribuir al desenvolupament d’un objectiu, es contribueix al desenvolupament dels altres per a aconseguir societats més sostenibles. L’educació representa una estratègia essencial per a aconseguir els objectius a través de diferents iniciatives. Entre aquestes, els projectes de ciència ciutadana que, amb les seues diverses temàtiques (Grimaldo et al., 2017; Oltra et al., 2017; Queiruga-Dios et al., 2020) i la seua implementació, tant en ensenyament reglat o no, contribueixen al desenvolupament de competències transversals de sostenibilitat i alfabetització científica com es mostra en les iniciatives següents.

Reduint distàncies entre ciència i societat

En l’àmbit de l’ensenyament no reglat, s’emmarca la iniciativa La Falla Immaterial que utilitza l’ambient informal de les festes de les falles de València des de 2017 per a realitzar divulgació científica i mostrar aplicacions socials de l’enginyeria i la intel·ligència artificial. Les diferents temàtiques tractades en cada edició fan possible que els projectes vagen més enllà de les festes i tinguen continuïtat. En concret, en l’edició de 2020, el projecte de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València (ETSE-UV) es va centrar en el mesurament del compromís de la ciutadania amb els ODS mitjançant un joc de quatre preguntes implementat amb un xatbot (bot o robot conversacional) que és capaç de tenir mil milions de converses diferents en tres idiomes (els dos propis de l’àmbit geogràfic en el qual es desenvolupa el projecte i l’anglès).

«Les iniciatives de ciència ciutadana fomenten aquells aspectes que permeten a la societat prendre decisions basades en l’evidència i desenvolupar el pensament crític»

Les preguntes abastaven qüestions sobre igualtat, accions pel clima, salut o consum de proximitat o responsable del tipus: «quantes cançons escoltes mentre et dutxes?», «tanques l’aixeta quan et rentes les dents?» o «compres en grans superfícies?» La puntuació final obtinguda es transformava en un personatge o ninot d’un monument faller situat en una plaça virtual en el web del projecte. Aquest personatge té un significat que serveix de mesura de la sostenibilitat i indica el nivell d’implicació amb els ODS. Així, de les més de 4.300 persones que van contestar a les preguntes del xatbot (Figura 3), un 14 % va mostrar hàbits molt sostenibles (representats pel personatge dels fallers), un 33 %, comportaments en la bona direcció (senyor pirotècnic), un 35 % necessitava millorar (bunyol) i un 18 % reconeixia tenir hàbits molt poc sostenibles (carabassa).

Figura 3. Resultats de la participació ciutadana en el xatbot sobre desenvolupament sostenible del projecte La Falla Immaterial, desenvolupat per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València (ETSE-UV). A través d’aquesta mena d’activitat lúdica, la ciutadania contribueix a la realització d’una investigació, però també adquireix coneixement sobre sostenibilitat i pren consciència dels seus propis hàbits. / La Falla Immaterial

A través d’aquesta mena d’activitat lúdica, la ciutadania contribueix en la realització d’una investigació, però també adquireix coneixement sobre sostenibilitat i pren consciència dels seus propis hàbits. A pesar que prop del 50 % de les persones participants tenien bons o molt bons hàbits, més de la meitat van veure que han de millorar els seus gestos diaris si realment volen ser sostenibles.

En l’àmbit de l’educació formal, altres exemples de projectes de ciència ciutadana la implementació dels quals en l’aula de secundària ha estat documentada (Queiruga-Dios et al., 2020; 2021) són els projectes Odour Collect i Aqua. Els dos s’han dut a terme des de la Fundació Ibercivis sota el finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

L’objectiu principal d’Odour Collect consisteix a obtindre dades geolocalitzades sobre olors per a crear un mapa de manera col·laborativa sobre contaminació odorífera. Es tracta de donar a conèixer aquesta problemàtica i les seues repercussions en la societat (com la qualitat de l’aire i el seu impacte en la salut) per a afavorir un clima social que promoga solucions polítiques. A través d’una aplicació per a mòbil, la ciutadania pot geolocalitzar els punts de contaminació odorífera (Figura 4).

Figura 4. A través del web del projecte Odour Collect o de l’aplicació per a mòbil es recullen dades per a crear, de manera col·laborativa, un mapa on es poden geolocalitzar els punts de contaminació odorífera. Foto: Miguel Ángel Queiruga-Dios

La informació obtinguda roman accessible al públic al mateix temps que les persones responsables dels equips científics realitzen les anàlisis oportunes. Com a experiència d’aula en secundària, l’alumnat participant pot treballar en un projecte de ciència ciutadana la temàtica del qual està relacionada amb altres problemàtiques mediambientals, com són la pol·lució atmosfèrica i l’escalfament global, a través de debats i altres activitats educatives complementàries (Queiruga-Dios et al., 2021).

Per la seua banda, el projecte Aqua té per objectiu determinar la qualitat de l’aigua que bevem i elaborar un mapa que mostra els punts on s’han mesurat diferents paràmetres de l’aigua potable domèstica: concentració de clor, grau d’acidesa o basicitat, olor i gust. Les persones participants reben un tub d’assaig, una tauleta indicadora de concentració de clor, paper indicador d’acidesa i instruccions per a dur a terme la prova i recopilar les dades que compartiran mitjançant una aplicació o el lloc web del projecte.

«L’alfabetització científica empodera la societat, transforma la seua percepció sobre l’activitat científica i l’anima a participar en les decisions sobre ciència i tecnologia»

Els resultats poden ser consultats i utilitzats lliurement per qualsevol que desitge determinar la qualitat de l’aigua en la seua àrea, la seua regió o el seu país, i així realitzar la seua pròpia investigació i obtenir les seues conclusions. D’aquesta manera, s’estableix aquesta connexió, esmentada adés, entre la ciutadania i l’equip científic, que implica la primera tant en el procés de mostreig i recopilació de dades com en la visualització a gran escala dels resultats.

La integració curricular d’aquests projectes a l’aula acosta l’alumnat a molts dels beneficis socials de la ciència ciutadana: l’adquisició d’una cultura científica en aspectes que habitualment no es treballen en classe (relacionats, per exemple, amb la sociologia de la ciència), a través de la participació en un projecte científic real i complementat, d’altra banda, amb activitats de reflexió i debat. Per aquest motiu, els projectes de ciència ciutadana, des de la perspectiva escolar, es poden veure com una via per a incorporar en l’educació formal, a més d’aquests aspectes relacionats amb la ­formació científica, molts més de relacionats amb l’assoliment dels ODS (Queiruga-Dios et al., 2020).

Conclusions

Les iniciatives de ciència ciutadana es poden utilitzar per a potenciar l’alfabetització científica de la societat a través d’accions emmarcades en ensenyament formal i no formal. En particular, fomenten aquells aspectes que permeten a la societat prendre decisions basades en l’evidència i desenvolupar el pensament crític, prioritats de l’educació científica. Aquesta alfabetització empodera la societat, transforma la seua percepció sobre l’activitat científica i l’anima a participar en les decisions sobre ciència i tecnologia perquè posa en contacte científics, institucions i ciutadania. A més, la diversitat de temàtiques existent (Sanz et al., 2020) permet connectar la ciència ciutadana amb els interessos individuals de cada participant, la qual cosa genera projectes de ciència ciutadana sostenibles dins del termini i en la forma escaient amb un impacte en la societat i que es poden incorporar al currículum educatiu.

Els projectes presentats, La Falla Immaterial, Odour Collect i Aqua, mostren que les dades obtingudes de la utilització individual d’aplicacions, pàgines web i dispositius mòbils poden contribuir al benestar de tota la ciutadania i visibilitzar aplicacions socials de l’enginyeria, les TIC i la intel·ligència artificial. Es tracta de projectes oberts, amb la intenció de canviar estereotips habitualment establerts i modificar la percepció pública sobre la ciència, alhora que conviden la ciutadania a reflexionar sobre els seus hàbits diaris per a aconseguir una societat més sostenible i preparada per a aconseguir els ODS previstos.