El volum recull i actualitza les columnes publicades pel biòleg i socioecòleg Ramon Folch durant els darrers onze anys en la revista Mètode, a més d'incloure textos inèdits.
Aquest monogràfic respon a la idea de saber-ne més, d’ajudar a entendre millor les relacions entre societat, alimentació i salut.
La societat en el seu conjunt es beneficia de la ciència oberta, i per descomptat podem estar d’acord que aquesta compleix un paper crític en la recerca i la innovació responsable. No obstant això, és útil separar tots dos conceptes en certa manera per a entendre quan i com pot influir l’ús d’estàndards en la solidesa de l’RRI i de la ciència oberta.
Comprendre l’estandardització com una forma d’ordenació social fa veure aspectes dels estàndards que en cas contrari quedarien ocults. Ens permet anar més enllà de la informació a què podem accedir immediatament en la taula de treball, en la pantalla i en les converses orals o escrites.
El bioquímic i bioinformàtic Héctor Tejero i l’antropòleg Emilio Santiago deixen clara una cosa: el Green New Deal no és la solució definitiva al canvi climàtic.
És ben probable que els individus adults i els més grans s’hagin preguntat sempre com s’ho faran els petits que van creixent per sobreviure en el món que els deixen. En aquest moment de la història aquesta és una pregunta central dels nostres debats i per resoldre-la no podem deixar d’acudir a la ciència.
La pseudociència és un subproducte del prestigi de la ciència com a empresa social i com a mitjà d’obtenció de coneixement. El seu caràcter és inherentment negatiu, atès que, per definició, la pseudociència és un frau intel·lectual consistent en productes, pràctiques o idees alienes a la
L’activitat científica és, en alguns sentits, tan antiga com la mateixa societat humana i trobem individus dedicats a explorar la natura en els seus detalls i formular teories sobre el món des dels temps més antics. A vegades els prínceps o les universitats els permetien
La relació entre científics i periodistes és millor que la imatge que se’n té. Els científics entenen la divulgació com un deure, però també consideren que la visibilitat mediàtica els beneficia.
La seua mirada transparent i el seu caràcter reposat contrasten amb la quantitat d'activitats que aquest catedràtic en Ciències de la Informació i la Comunicació realitza. Pierre Fayard és director del LABCIS (Unitat d'Investigació sobre Comunicació Científica i Noves Tecnologies) de Futuroscope; professor en el