És ben probable que els individus adults i els més grans s’hagin preguntat sempre com s’ho faran els petits que van creixent per sobreviure en el món que els deixen. En aquest moment de la història aquesta és una pregunta central dels nostres debats i per resoldre-la no podem deixar d’acudir a la ciència.
La pseudociència és un subproducte del prestigi de la ciència com a empresa social i com a mitjà d’obtenció de coneixement. El seu caràcter és inherentment negatiu, atès que, per definició, la pseudociència és un frau intel·lectual consistent en productes, pràctiques o idees alienes a la
L’activitat científica és, en alguns sentits, tan antiga com la mateixa societat humana i trobem individus dedicats a explorar la natura en els seus detalls i formular teories sobre el món des dels temps més antics. A vegades els prínceps o les universitats els permetien
La relació entre científics i periodistes és millor que la imatge que se’n té. Els científics entenen la divulgació com un deure, però també consideren que la visibilitat mediàtica els beneficia.
La seua mirada transparent i el seu caràcter reposat contrasten amb la quantitat d'activitats que aquest catedràtic en Ciències de la Informació i la Comunicació realitza. Pierre Fayard és director del LABCIS (Unitat d'Investigació sobre Comunicació Científica i Noves Tecnologies) de Futuroscope; professor en el
Els bars de la ciència van ser el punt de trobada entre la ciència i la societat el passat mes de novembre. Per primera vegada es va materialitzar a la ciutat de València una iniciativa semblant als cafès del segle de les llums en què
[caption id="attachment_12822" align="alignleft" width="200"] Foto: M. Lorenzo[/caption] Quan es produeixen canvis en els governs dels països, les dones i els homes que dediquem la nostra activitat intel·lectual a la investigació, és a dir, al progrés del coneixement científic, demandem amb urgència als nous governs la definició
Entrevista de l'Observatori de les Dues Cultures a Salvador Giner, Catedràtic emèrit de sociologia de la UB i president de l’Institut d’Estudis Catalans.
[vc_row][vc_column][vc_column_text]Michel Maffesoli (Graissessac, França – 1944) no deixa indiferent ningú. Acostumat a les polèmiques al seu país, aquest sociòleg de la postmodernitat conegut per difondre el concepte de tribus urbanes acaba de publicar Homo eroticus. Des communions émotionnelles (2012), on desenvolupa la seua teoria sobre
[caption id="attachment_9962" align="alignleft" width="200"] Anna Sanchis[/caption] El diari Levante – El Mercantil Valenciano, periòdic capdavanter dels valencians, sempre ha prestat una gran atenció a la ciència. De manera modesta, segur; insuficient, potser, però una atenció continuada i sistemàtica que espere que haja deixat solatge entre els