Al llindar del segle XXI assistim a una renaixença per la preocupació del litoral. Quasi trenta anys després que l’Estel publicara El litoral valencià de Vicenç M. Rosselló, primera fita per als coneixements d’aquest medi, són molts els progressos que s’han fet. Podem afirmar que les nostres costes ja no són desconegudes, tot i que s’ha de matisar aquesta asseveració: el litoral és un medi familiar per a la comunitat científica, però no ho és tant per als gestors i encara menys per a un vast sector de la població, que encara veu les dunes, platges de còdols, illes i penya-segats com a simples destinacions d’estiueig.
Aquest nou número de Mètode pretén donar una visió integral de la gestió i problemàtica actual del litoral valencià, precisament el sector de la península que més pressió turística suporta tot al llarg de l’any. Tanmateix, repassarem les iniciatives i experiències dels territoris més pròxims com ara les Balears, i fins i tot de terres més llunyanes –com el cas de França– on la gestió segueix un model pioner i força efectiu.
L’estat actual del litoral no és més que un reflex de la gran incúria mediambiental que hem viscut tot al llarg de les darreres dècades, una destrucció que va començar als anys seixanta i que comença a mostrar tímids símptomes de redreçament. El nostre objectiu és, per tant, contribuir a afermar una aprimada consciència col·lectiva que ens permeta gaudir d’un litoral saludable en un futur molt pròxim.
Monogràfic coordinat per Jordi Domingo Calabuig, Olga Mayoral García-Berlanga i Miguel Ángel Gómez Serrano. Universitat de València.
