En una competició en la qual mesuràrem la biomassa global dels organismes vius d’aquest planeta, l’ésser humà quedaria relegat a les últimes posicions de la cua. Per davant, les plantes, els bacteris, els fongs… Fins i tot, dins dels animals, l’ésser humà és superat àmpliament pels artròpodes, els anèl·lids, els mol·luscos, o els peixos, entre altres. Si aquesta competició la traslladàrem, per exemple, al nombre d’espècies entre classes d’animals, veuríem que una vegada més els mamífers (amb una mica més de 6.400 espècies descrites, entre les quals es troba l’ésser humà) queden molt per davall dels insectes (més d’un milió d’espècies), els aràcnids (més de 100.000) o els mol·luscos (més de 80.000). No obstant això, si la competició fora sobre la capacitat de decidir sobre el present i futur del nostre planeta, l’ésser humà seria l’únic participant, i per tant el vencedor. I això és paradoxal, ja que investigacions recents suggereixen que la nostra empatia per altres organismes disminueix a mesura que aquests estan menys emparentats amb nosaltres en l’arbre de la vida. En altres paraules, sent qui decideix, per regla general l’ésser humà sembla sentir menys compassió per aquells éssers vius que justament tenen una major preponderància en el planeta. Grups d’organismes amb una posició clau en els ecosistemes com a pol·linitzadors, descomponedors, que són predadors i preses, i que intervenen en el cicle de nutrients del sòl i en la qualitat de les aigües.
«La nostra empatia per altres organismes disminueix a mesura que aquests estan menys emparentats amb nosaltres en l’arbre de la vida»
La fotografia i el coneixement científic són probablement dos dels millors revulsius per a canviar com els éssers humans percebem aquesta «altra» fauna tan allunyada filogenèticament de la nostra espècie. I mostrar la bellesa dels artròpodes en l’anàrquic entramat construït per l’ésser humà, una de les meues estratègies favorites. Per a això, la fotografia amb lent angular sol ser idònia. A més, si en entorns foscos on la llum ataronjada dels fanals predomina abaixem en la nostra càmera el balanç de blancs (per exemple, a +3.900) i il·luminem el subjecte amb un flaix, podem crear una fotografia amb tons molt contrastats, com aquesta imatge presa a l’Equador. L’entorn tindrà el to ataronjat provinent de la llum dels fanals, i la zona del subjecte quedarà més blavosa a causa del colp de llum creat pel flaix i els tons freds del balanç de blancs. Encara que a vegades oblidat, el balanç de blancs pot ser un gran aliat en la cerca de preses creatives en la fotografia de naturalesa.
