Molt hem parlat fins ara dels cultius de l’hort, però quasi no hem dit res de les plagues i malalties que poden afectar-los. És un assumpte que preocupa molt els nous agricultors: molts probablement han tingut ja alguna experiència negativa i han patit en veure com morien les seues plantes sense saber què fer. Per al nou llaurador, sembla que tot un grapat d’insectes, àcars, nematodes, fongs, bacteris, virus i altres éssers vius estan pendents de berenar-se les nostres plantes.
La salut de les plantes de l’hort cal afrontar-la amb tranquil·litat i mètode. Hem de conèixer els éssers vius implicats i la seua relació amb els factors ambientals –com el clima, per exemple– i amb els moments i la intensitat de les pràctiques de cultiu. Ací els agricultors hem de ser bons observadors i avaluar les conseqüències de les feines fetes. Els assumptes relacionats amb la sanitat de les plantes són una part molt important de la nostra tasca com a productors d’aliments i, segons com ho mirem, poden ser una oportunitat excel·lent per a conèixer i admirar la complexitat de les relacions entre els organismes del nostre hort.
Un famós micòleg i botànic francès, Charles-Marie Messiaen, en retirar-se després d’una llarga trajectòria professional com a patòleg de l’Institut Nacional de Recerca Agronòmica de Montpeller, va donar uns consells per aconseguir un hort sa i amb pocs problemes sanitaris. Ens va dir què faria ell si hagués de mantenir el seu hort amb tot el que coneixia.
Deia Messiaen, primer de tot, que al nostre hort cal fer bones pràctiques agràries; és a dir, una bona rotació de cultius, adobs verds de descans, una fertilització equilibrada i un maneig adequat de l’aigua i el reg. Tot açò amb la finalitat de convertir el lloc en desfavorable per als paràsits, al mateix temps que es beneficien els seus antagonistes naturals i els nostres cultius.
Després evitarem les transmissions entre plantes, actuant de manera preventiva i eliminant físicament els primers focus. Ací cal ser radicals: millor traure una mata malalta abans s’escampe el problema. A continuació, Messiaen recomana enfortir les plantes cultivades per a fer-les més resistents als patògens, ja que els nostres cultius, amb el procés històric de domesticació, s’han tornat més delicats que els seus parents salvatges. Les enfortirem aprofitant l’adaptació local i la genètica de les nostres varietats.
«La salut de les plantes de l’hort cal afrontar-la amb tranquil·litat i mètode»
Com a últim recurs, assenyala Messiaen, queda l’actuació directa contra el patogen, utilitzant mitjans biològics, físics i químics. Així, potenciarem els mecanismes de control natural i biològic de les plagues i malalties, tot ajudant la presència de depredadors i paràsits de les plagues amb zones de refugi en les bardisses de l’hortet. També en la terra es donen mecanismes de supressió de malalties. Conservarem els auxiliars, uns i altres, sense tractar la planta i l’entorn amb tòxics, i si cal, els introduirem d’altres horts on es troben. En darrer lloc, quan ja tot és insuficient, aplicarem productes de control directe, sempre començant pels més suaus, ja que tenim opcions molt diverses.
Aquest «testament agronòmic» de Messiaen és compatible amb la visió del model d’agricultura sostenible actual, en la qual la sanitat de les plantes de cultiu és l’expressió de la salut de l’agrosistema, que està directament relacionada amb la quantitat de diversitat biològica present i amb les tècniques de cultiu que realitza l’agricultor.
Així que ja tenim alguns criteris per a fonamentar la salut del nostre hort. Encara ens cal aprendre més, però ja anirem fent camí. Ara tenim clar l’objectiu volgut, que és aconseguir collites sanes i sostenibles en el temps, en un hort divers i equilibrat.
