No t’afanyis, ànima meva, per una vida immortal, però esgota l’àmbit del possible. Píndar (517-437 aC), poeta líric grec
A principi de 2023 es va donar per fracassat l’estudi Mosaico de desenvolupament d’una vacuna candidata contra el VIH, que es trobava en fase III, en la qual es desplega un estudi multicèntric per a avaluar-ne l’eficàcia preventiva, principalment. La vacuna havia arribat a l’estat avançat dels assajos clínics, després d’haver superat la fase II d’avaluació de la seua seguretat i capacitat immunògena. Així, el projecte no es va aturar perquè provocara reaccions adverses o perjudicials en els participants de l’estudi. Es va decidir interrompre’l perquè no es va trobar una diferència significativa entre l’eficàcia preventiva de la vacuna contra la infecció per VIH, administrada a un grup de pacients, i el placebo administrat a l’altre grup.
Per a no caure en el pessimisme, hauríem d’enfocar la derrota des d’un angle constructiu. Des de finals dels anys vuitanta s’han provat unes quantes estratègies de vacuna contra el VIH que no han funcionat i que han quedat descartades. La investigació ha de continuar i, de fet, continua. Actualment, estan en marxa altres estudis de prototips de vacunes contra el VIH en fase I, que és la fase on se’n comprova la seguretat en un grup de voluntaris petit.
Però, per què no s’ha obtingut encara una vacuna eficaç contra el VIH? En 1989 es va pronosticar que les fases del seu desenvolupament no trigarien més de cinc anys. I res. Al llarg de trenta anys d’investigació intensa, i ben finançada, no s’ha pogut aconseguir una vacuna preventiva eficaç. Què passa amb el VIH? Per què amb uns altres virus ha estat possible i amb el VIH no fem més que entropessar?
D’entrada, no convé comparar els virus entre ells. Molts intents d’aconseguir una vacuna contra altres virus també han fracassat. Els virus són massa diversos entre si en les seues estructures i propietats. El terme virus, usat en genèric, simplifica excessivament els subsegüents raonaments. Els casos d’èxit semblen difícils d’extrapolar.
Les raons temptatives de les dificultats amb el VIH són diverses. Primerament, l’objectiu cel·lular del VIH és el sistema immune mateix, on s’instal·la i s’amaga. En segon lloc, la variabilitat del VIH, tant entre els diferents llinatges com la que es desenvolupa dins de l’individu infectat, és immensa. El disseny de vacunes necessita parts virals exposades conservades, no variables. En tercer lloc, la falta d’una reacció immune eficaç, tant de natural com d’anticossos, contra la infecció. Només un tipus de pacients, els «controladors d’elit», són capaços de mantenir el VIH sota certa contenció, però sense arribar a eliminar-lo. Finalment –tot i que la llista de dificultats no s’atura ací–, no es disposa d’un organisme model animal adient per a fer assajos que es pogueren extrapolar als humans. No m’hi estendré més.
L’escriptor Albert Camus inicia el seu assaig filosòfic El mite de Sísif (1942) citant el poeta Píndar. Sísif és un personatge de la mitologia grega de destacada intel·ligència i picardia. Zeus el va enviar a l’inframon i el va castigar a empènyer una roca pesada costera amunt pel vessant d’una muntanya. Abans que la pedra arribés al cim, aquesta rodava costera avall i Sísif havia de començar de bell nou i des del principi a pujar la feixuga càrrega. El mateix esforç ingent i, de moment, sense final feliç de la recerca de la vacuna preventiva contra el VIH.
Segons les últimes dades facilitades per ONUSIDA (any 2021), cada minut al món es produeixen tres infeccions noves per VIH i una mort prematura per malaltia associada a la sida. Uns quaranta milions de persones mortes pel VIH fins al present. De segur que n’heu conegut alguna de prop. «Afanya’t, ciència meua, per una vacuna contra el VIH; esgota l’àmbit del possible».
