La vigilància epidemiològica de virus basada en aigües residuals és una eina molt útil per a estudiar malalties, com és el cas de la provocada pel virus del SARS-CoV-2.
La bretxa de gènere a la ciència i la tecnologia fa que molts talents femenins queden amagats. Des del punt de vista biològic, el talent està repartit equitativament entre gèneres.
En l'últim any els casos de poliomielitis han augmentat al món. La vacuna oral contra la malaltia és molt eficaç al actuar en primera línia de defensa.
Tot i que no seria gens prudent considerar el SARS-CoV-2 per esgotat evolutivament, les seues opcions de millora mutacional semblen començar a escassejar.
Recordem la història de la doctora June Almeida, la primera persona que va fotografiar un coronavirus humà.
L'OMS ha fet recomanacions sobre com posar els noms a les malalties infeccioses per evitar els efectes estigmatitzants sobre països o comunitats.
La nostra intel·ligència potser és l'únic recurs per a fer front a les malalties infeccioses emergents, com la pandèmia provocada pel SARS-CoV-2.
Probablement Maurice Hilleman és el científic que més mort i malaltia per infecció ha evitat mai en la història de la medicina. Ell i el seu equip van obtenir o millorar més de 25 vacunes contra virus i bacteris.
Observem l’esclat del brot de coronavirus a la Xina. La divulgació d’informació precisa i ben interpretada és clau en els primers moments d’intervenció en un brot emergent. Però sembla que la necessitat, la pressió o la notorietat per publicar està afectant el rigor de la investigació.
La cobertura vacunal alta està trobant un obstacle inesperat. Recentment s’ha detectat que les actituds i dubtes dels antivacunes están contagiant part del personal sanitari de proximitat.
Els individus prosopagnòsics presenten dificultats per reconèixer pel rostre familiars, amistats i, fins i tot, a ells mateixos.
