Aquesta dècada és decisiva en la lluita contra el canvi climàtic. Tant en les polítiques de mitigació com d’adaptació.
L'ambientòleg Andreu Escrivà enceta la secció «Diccionaris futurs» plantejant una qüestió: Encara no és tard per a reaccionar davant la crisi climàtica?
Les onades de calor posen en risc la salut humana. En aquest context, les nits tòrrides i l'efecte d'illa de calor a les ciutats són un nou risc climàtic a considerar.
Un factor que contribueix és l'augment de 2 ºC en la temperatura superficial del mar Mediterrani registrat en les darreres dècades. Respon María José Estrela, catedràtica de Geografia física de la UV.
El recent estudi a càrrec de Sara Moreno, Tatiana Pina i Martí Domínguez posa de manifest la necessitat d'augmentar la diversitat de referents visuals en les vinyetes editorials a l'hora de tractar l'emergència climàtica.
Anàlisi de 35 anys d’imatges tèrmiques de les conques de la Mediterrània, una mar especialment sensible a l'escalfament global.
Resulta necessària una valoració ambiental de caràcter integral, és a dir, contemplant la dimensió ecològica, però també l'econòmica i la social. A més, si posem la lupa sobre el País Valencià, veiem que aquest territori presenta unes característiques singulars.
El llibre Antropocè: la fi d’un món, de l’investigador del CSIC Daniel Closa, està adreçat a qualsevol classe de públic i explica què és i com ens afecta això del canvi climàtic. És una lectura que arriba just en el moment adequat.
Desplaçar el canvi climàtic de l'agenda mediàtica podria comportar el risc que s'endurisca el consens d’una narrativa a favor del creixement econòmic que deixe la qüestió mediambiental en un segon pla.
El llibre no és fàcil de llegir, amb uns continguts i una redacció complexos. De fet, pot semblar esgarrifós, ja que presenta una exposició continuada de possibles «terrors» futurs.
