El nou número de Mètode està coordinat per María José Sanz i Sérgio Henrique Faria i se centra en les múltiples dimensions del canvi climàtic.
La crisi sanitària del coronavirus no ha alterat la urgència de reflexionar sobre el canvi climàtic; en tot cas li ha afegit una altra dimensió i ens ha mostrat que problemes ambientals, econòmics o de salut estan interconnectats i tenen punts en comú.
No hi ha prou amb abordar la crisi climàtica, cal fer front al conjunt de problemes que contribueixen a la superació dels límits planetaris
Aquesta dècada és decisiva en la lluita contra el canvi climàtic. Tant en les polítiques de mitigació com d’adaptació.
L'ambientòleg Andreu Escrivà enceta la secció «Diccionaris futurs» plantejant una qüestió: Encara no és tard per a reaccionar davant la crisi climàtica?
Les onades de calor posen en risc la salut humana. En aquest context, les nits tòrrides i l'efecte d'illa de calor a les ciutats són un nou risc climàtic a considerar.
Un factor que contribueix és l'augment de 2 ºC en la temperatura superficial del mar Mediterrani registrat en les darreres dècades. Respon María José Estrela, catedràtica de Geografia física de la UV.
El recent estudi a càrrec de Sara Moreno, Tatiana Pina i Martí Domínguez posa de manifest la necessitat d'augmentar la diversitat de referents visuals en les vinyetes editorials a l'hora de tractar l'emergència climàtica.
Anàlisi de 35 anys d’imatges tèrmiques de les conques de la Mediterrània, una mar especialment sensible a l'escalfament global.
Resulta necessària una valoració ambiental de caràcter integral, és a dir, contemplant la dimensió ecològica, però també l'econòmica i la social. A més, si posem la lupa sobre el País Valencià, veiem que aquest territori presenta unes característiques singulars.