Si la realitat social és complexa i volem parlar-ne o escriure'n com a informadors, no tenim més remei que afrontar-la, perquè no podem abordar-la sense entendre-la. Però els procediments periodístics habituals no acostumen a permetre entrar a fons en allò que passa en la realitat,

Fa uns dies el responsable d’un important grup d’investigació de la Universitat de València amb múltiples connexions amb altres grups d’Espanya i l’estranger em comentava el seu desencant davant les dificultats creixents que es plantegen en la realització de la investigació. I no es lamentava

L'explotació immediata de la costa com un recurs, està produint danys irreversibles en els seus ecosistemes i també en la mateixa morfologia de la costa. Aquests danys esdevenen dramàtics pel que fa a la vida vegetal del litoral.

Primavera del 2000. La universitat ha irromput amb una certa empenta en els mitjans. Encara que solament atenguera a la nova lògica que s’obre després de les eleccions del 12 de març, el propòsit de recuperar el fil del discurs –benvingut siga l’Informe Bricall– ja

La Societat Valenciana de Ciències de la Salut Joan Baptista Peset no és una societat estrictament “mèdica”. Naix amb unes característiques i uns objectius que la diferencien i li marquen uns camps d’actuació propis, sense cap mena d’interferència amb les entitats abans esmentades.

Francisco Tomás escriu sobre la importància de les col·leccions científiques per a la tasca docent i divulgativa de la Universitat de València.

El col·leccionisme i la conservació d'objectes o éssers vius interessants per a la història de la ciència ham conformat un patrimoni científic molt valuós.

Els valencians tendim a viure mentalment allunyats del mar, encara que geogràficament el tinguem tan a prop i encara que siga tan important per a la nostra economia turística.

El coneixement de les bases moleculars i cel·lulars de la hiperacumulació permetrà dissenyar per enginyeria genètica plantes acumuladores de metalls, interessants per desenvolupar mètodes alternatius de descontaminació de sòls.

S’han invertit grans quantitats de recursos, i no solament econòmics –sempre escassos–, en la formació de nous recursos humans. Essencialment en –o a través de– les nostres universitats. En tenim d’excel·lents. Són necessaris, sembla. Però també sembla que ja no hi caben de cap manera en el nostre sistema.