Des que Aristòtil, a les Parts dels animals (iv, 10), va decretar que «els animals són nans comparats amb l’home», i fins l’arribada de Darwin, la relació entre (la majoria de) filòsofs i els animals no humans es fonamentà en l’antropocentrisme més obvi i això

El 2009 es compleix el segon centenari del naixement de Charles Darwin i els cent cinquanta anys de la publicació de L’origen de les espècies. La figura d’aquest científic està lligada directament a la seua teoria de l’evolució, i en aquest sentit és àmpliament popular, però també és cert que bona part de la resta de la seua obra és poc coneguda.

Alguns historiadors van usar el darwinisme per justificar una visió lineal de la història que tenia com a cim la «civilització occidental».

[caption id="attachment_1708" align="alignleft" width="200"] Foto: M. Lorenzo[/caption] Tot al llarg del 2009 es duran a terme dues grans commemoracions: els dos-cents anys del naixement de Charles Darwin i els quatre-cents anys de les primeres observacions amb el telescopi de Galileo Galilei. Per això, el 2009 serà

El món era molt més bonic, vist des de la narració bíblica, o des d’altres narracions equivalents. Tot era, en l’inici, una gran confusió, era una boira sense llum, sense matèria concreta, sense aigua ni terra, i el Déu etern va decidir donar forma i

Reflexió de la literatura sobre religió escrita per científics, tot i que encara no s’ha escrit el llibre definitiu des del punt de vista dels científics.

El pas del temps geològic ha modelat la terra. El pas del temps històric ha omplert de sediments el significat de la paraula territori. Com es pensa el territori des de la ciutat?

La funció de la ciència és generar coneixement. El curs que ha pres recentment em porta, no poques vegades, a reivindicar una forma de practicar-la que, encara que no nova, s’allunya de la manera com es pensa actualment. Per a eixir del marc del pensament judeocristià es va inventar el classicisme, que, en gran manera, propiciaria el racionalisme humanista i la ciència.

El "chopper", en l'argot paleontològic, es una pedra fracturada de tal manera que pot servir com a martell o destral. Aquest té més d'un milió d'anys.

Pocs científics valencians han gaudit del reconeixement –quasi millor coneixement–, que ha tingut Antoni Josep Cavanilles, valencià del XVIII que ha quedat en la història pels seus èxits en el camp de la botànica.