L’any 2010 ha estat proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides Any Internacional de la Biodiversitat amb la finalitat de cridar l’atenció sobre la pèrdua continuada d’espècies, una pèrdua que algunes institucions situen en més de vint mil tàxons anualment. Una biodiversitat que, lluny
Em succeeix amb Mètode una cosa semblant al que, segons pareix, li passava a sir Lyttleton –segons assegura Henry Fielding en el pròleg de la seua obra més coneguda–, i és que havia elogiat tant aquest llibre, que es resistia a aparèixer en ell.
«La revolució més important des de Copèrnic.» Michael T. Ghiselin, El triomf del mètode darwinià (1969). «Darwin no fou més que el més conscienciós i conseqüent d’una bandada d’investigadors en zoologia i geologia que treballaven simultàniament en l’umbral d’una teoria de l’evolució i la selecció natural.» George Steiner,
Des que, fa nou anys, va nàixer la meua filla, no he tornat a dormir tota una nit seguida. A vegades és ella qui em crida perquè somia, té por, se sent sola, té set o pipí, com tots els xiquets.
Quan es va acabar la Guerra Civil jo tenia set o vuit anys. Puc recordar alguna cosa d’aquells dies i encara tinc present alguna imatge que em va commoure particularment. Entre els esdeveniments que més em van impressionar potser hi ha els crits i l’entusiasme manifestat pels qui aclamaven els vencedors, que arribaven a l’actual plaça de l’Ajuntament de València en camions plens de banderes i boines roges; i d’altra banda, pel carrer de Sant Vicent, la desfilada dels soldats vençuts camí de la presó.
No hi ha major error que una crítica dedicada només a cantar encerts. El jove periodista o el jove científic que decideixi iniciar-se en aquest nou ofici es convertirà sens dubte en el pare de tot un gènere.
[caption id="attachment_46303" align="alignleft" width="400"] Manuel Baixauli. Ch. R. Darwin, a casa
Com modes que van i vénen, de tant en tant apareix una fornada de llibres sobre la religió escrits per científics. A favor o en contra, la temptació és difícil de resistir. És un tema que ocupa massa converses, notícies i debats com perquè un científic
Jan Kerkhofs, l’eminent sociòleg flamenc, director dels principals estudis sobre valors a més de jesuïta sorneguer, de la corda del nostre pare Batllori, ironitzava un dia sobre el fracàs del cristianisme en un aspecte fonamental, relatiu a les creences dels europeus. Alguna cosa haurem fet
El major esdeveniment en el que va del nou segle? Sens dubte l’accelerador de partícules o neutrons LHC, amb el qual temptejarem el coneixement de l’explosió i evolució del fabulós i atomitzat fenomen, o Big Bang, que presumiblement va constituir la creació de la vida
