Les plantes curatives, condimentàries i silvestres augmenten la diversitat i ens ajuden en la gestió de la sanitat i fertilitat de l’hort. Les qualitats curatives i la seua acció estimulant en l’organisme han fet que molta gent les use com una forma d’ajudar la seua salut, i fugir un poc de l’excés de medicaments a què estem acostumats.
Pel mes de maig apareixen les flors, que són de color blanc verdós i poc vistoses. En juliol ja tenim les llavors, que han d’assecar-se al sol i conservar-se en un recipient hermètic en un lloc fresc i ombrejat.
Si a la galanesa de Strelitzia sumem l’enigma morfològic dels òrgans florals i les referències implícites en el seu nom –un dels pocs epònims botànics femenins–, tindrem un bon ventall de motius perquè ens fascine la propera vegada que la trobem en qualsevol parterre.
La sàlvia de Mariola és una planta aromàtica emprada en jardineria mediterrània i que serveis també com a planta mel·lífera.
Vivim en una època, cultura i civilització en què el reciclatge és un valor educatiu per a la nostra societat, un valor que han de potenciar tots els sectors educatius com un referent a pauta vital.
El romer, romero o romaní és una de les herbes més conegudes, utilitzades i estimades a les terres valencianes i mediterrànies.
L'alfàbega (Ocimum basilicum L.) és una planta aromàtica que es vincula a l'amor i a la virginitat de les dones.
