Herbari mengívol és un llibre recomanable com a company en les excursions de camp i que ens ajudarà a conèixer, estimar i tastar alguns dels tresors comestibles que ens ofereix aquest combinat de flora accessible i saviesa popular.

Des de mitjan segle passat assistim a una mena de buidatge progressiu en la memòria col·lectiva d’allò que anomenem etnobotànica infantil: les relacions amb les plantes pròpies de la infància i adolescència i que no es tornen a tindre quan ens fem adults.

Si a la galanesa de Strelitzia sumem l’enigma morfològic dels òrgans florals i les referències implícites en el seu nom –un dels pocs epònims botànics femenins–, tindrem un bon ventall de motius perquè ens fascine la propera vegada que la trobem en qualsevol parterre.

Amb motiu del Dia Internacional de la Fascinació per les Plantes us oferim un dels capítols de la monografía 'Herbari'. Aquest, dedicat a l'aranyoner.

Roberto Ruiz El 3 de desembre la Universitat d'Alacant va retre homenatge a l'ecòleg Ramon Margalef. A la fotografia, la

La tomaca més dolça, la tecla més negra i l’òpera més tràgica A mitjan segle XVI, el Japó va iniciar el camí de la modernitat

L'abandonament del món rural i el trencament de la transmissió oral intergeneracional han creat una separació amb aquell món, tant física com emotiva i afectiva.

  Introito En moltes cultures, la tardor és una estació minusvalorada en tant que representa de manera molt visible l’aparent mort

És comú que els pessebres nadalencs incloguen representacions de la figuera de pala, però es tracta d'un anacronisme. Ens ho explica Daniel Climent.