Observació de les referències socials i culturals que hi ha darrere de les plantes icòniques del modernisme

Herbari mengívol és un llibre recomanable com a company en les excursions de camp i que ens ajudarà a conèixer, estimar i tastar alguns dels tresors comestibles que ens ofereix aquest combinat de flora accessible i saviesa popular.

Des de mitjan segle passat assistim a una mena de buidatge progressiu en la memòria col·lectiva d’allò que anomenem etnobotànica infantil: les relacions amb les plantes pròpies de la infància i adolescència i que no es tornen a tindre quan ens fem adults.

Si a la galanesa de Strelitzia sumem l’enigma morfològic dels òrgans florals i les referències implícites en el seu nom –un dels pocs epònims botànics femenins–, tindrem un bon ventall de motius perquè ens fascine la propera vegada que la trobem en qualsevol parterre.

Els primers documents sobre el nisprer es troben a la Xina del segle VI dC, ja que l'arbre és originari de la província de Sichuan. Sis segles més tard ja es troben referències del nispro al Japó.

Amb motiu del Dia Internacional de la Fascinació per les Plantes us oferim un dels capítols de la monografía 'Herbari'. Aquest, dedicat a l'aranyoner.

Roberto Ruiz El 3 de desembre la Universitat d'Alacant va retre homenatge a l'ecòleg Ramon Margalef. A la fotografia, la

Anàlisi d’un text literari-sagrat, el llibre de Job, des d’una òptica botànica. Ciència, literatura i hermenèutica interpenetrades per mostrar que poden ser compatibles.

La tomaca més dolça, la tecla més negra i l’òpera més tràgica A mitjan segle XVI, el Japó va iniciar el camí de la modernitat

L'abandonament del món rural i el trencament de la transmissió oral intergeneracional han creat una separació amb aquell món, tant física com emotiva i afectiva.