Les cures biparentals s’observen en menys del 10 % de les espècies de mamífers i solen anar associades a relacions monògames o cries que naixen molt immadures i dependents.

Respon Enrique Font, professor titular d'Etologia a l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva.

L’evolució podria afavorir l’existència d’una llarga vida postmenopàusica en les femelles de determinades espècies, com la humana.

Anna Veiga és coneguda per ser pionera en el camp de la reproducció in vitro a casa nostra. Ella va ser la «mare» científica del primer bebè proveta a Espanya el 1984. Una vida professional plena de dedicació i d'èxits al llarg de la qual

L’antropologia social i cultural ha estudiat la reproducció des del punt de vista de diverses especialitats –parentiu, simbolisme, feminisme, salut– i ha assenyalat tant les dimensions que comprèn com el caràcter social, construït i central per al manteniment d’una societat.

Sa mare el va parir ara fa seixanta anys a Carcaixent (Ribera Alta), assistida per una comare. I va ser precisament aquella dona que el va ajudar a veure la llum qui disset anys després també li va obrir els ulls per triar la professió.

És difícil imaginar els canvis que han tingut lloc en la ciència del segle XX sense tenir en compte les dones, tant en la pràctica científica com en la investigació feminista, totes dues inseparables del moviment polític de les dones.

Els avenços en les tècniques de reproducció assistida han permès no només millorar els resultats quant a l’obtenció d’un més alt percentatge d’embarassos i naixements sinó també utilitzar-les amb finalitats no estrictament mèdiques.

L’anàlisi de la maternitat requereix la col·laboració de diverses disciplines. La reproducció és un fet biològic que es localitza en el cos de la dona, però, en tant es tracta de la generació d’un ésser humà, no és només biològic sinó que integra altres dimensions.