Adoptar una mirada evolutiva ajuda a explicar per què homes i dones reaccionen de manera diferent davant de determinades malalties infeccioses i a entendre (i combatre) les estratègies dels virus en la seua incessant carrera evolutiva per infectar-nos i propagar-se entre nosaltres.

Entendre què ens diferencia de la resta d’animals és una antiga obsessió de l’ésser humà. Un dels atributs als quals amb freqüència acudim per a justificar la nostra suposada superioritat és la intel·ligència. Però, com comparar la intel·ligència d’espècies tan diferents com la d’un humà, un polp o un dofí?

Les cures biparentals s’observen en menys del 10 % de les espècies de mamífers i solen anar associades a relacions monògames o cries que naixen molt immadures i dependents.

Les cures maternals inclouen tot tipus de comportaments protectors, incloses formes molt variades d’alimentar la descendència.

Perquè el cervell funcione correctament és essencial que el nombre de neurones siga l’adequat: ni més ni menys.

Us presente l’(hipotètic) senyor Smith: un ciutadà i pare exemplar de caràcter afable i tranquil, a més d’un reputat metge i un membre estimat en la seua comunitat.

La biologia ha servit i encara serveix per a justificar pràctiques discriminatòries contra grups de persones, però la realitat és més complexa del que la lògica dualista humana està disposada a acceptar.

Des de la cèl·lula més senzilla als homínids que es van aixecar a dues potes a la sabana africana del pliocè, la història de la vida en aquest planeta es basa en la cooperació.

L’evolució podria afavorir l’existència d’una llarga vida postmenopàusica en les femelles de determinades espècies, com la humana.

L’olfacte és el menys estudiat de tots els sentits i estem encara lluny de conèixer les implicacions funcionals d’aquesta enorme variabilitat genètica, però podem afirmar que no hi ha dos nassos iguals.

Vivim en una era de contradiccions. L’era en la qual podríem aterrar a Mart o dominar el nostre ADN, és també l’era de Trump, del negacionisme al canvi climàtic, o de la inversió de milions d’euros en pseudociències.

La psicologia evolucionista ja fa dècades que ens ajuda a desentranyar alguns dels ingredients secrets del ‘sex appeal’ humà.

L’estrés va ser qui va permetre als nostres avantpassats mantenir un estat d’alarma enfront dels seus predadors i la resta de perills naturals, un aspecte clau en la supervivència de l’espècie.

A més de resultar vital per a la nostra salut intestinal, la microbiota intestinal sembla capaç de comunicar-se amb el nostre cervell.

El procés de percepció és un procés creatiu que involucra gran part del nostre cervell i, a més, s'aprèn. Contínuament rebem informació del medi extern i intern (el nostre propi cos), informació que el nostre cervell interpreta en centèsimes de segon i li dóna sentit.

 Mètode «La selecció natural

Jose Luis Iniesta Durant molt de temps s’ha considerat que les emocions eren meres respostes fisiològiques, processos bàsics, filogenèticament antics i origen

L’envelliment és una disminució de l’eficiència de les nostres funcions fisiològiques que, en cas de no morir abans per causes externes, conduirà finalment a la mort.

L’oxitocina promou emocions socials tant positives com negatives, depenent del context, el sexe, l’experiència prèvia del subjecte i la seua personalitat.

José Luis Iniesta El sol d'un plàcid dia primaveral acarona el verd d'una praderia qualsevol en algun racó recòndit dels Estats Units. Entre l'herba, un mascle de l'aranya Agelenopsis aperta s'aproxima

Diu la llegenda que el rei Salomó tenia un anell que li permetia entendre el llenguatge dels animals, la qual cosa el feia savi i poderós. La fascinació pel comportament