El lledoner és un arbre que pertany a la família de les ulmàcies (Ulmaceae), ordre de les urticals. Pot arribar a fer 30 metres d'alçària, encara que habitualment fa de 12 a 16 metres. Es tracta d'un arbre caducifoli amb un gran tronc recte i una base més eixamplada. Està proveït d'arrels profundes i ben desenvolupades.
No hi ha altre arbre ara a la meua memòria que més s'assemble a la descripció que l'escriptor i humanista Rabindranath Tagore ens deixà, en parlar dels arbres, que el lledoner (Celtis australis).
Ernst Mayr, professor emèrit de la Universitat de Harvard, biòleg extraordinari, va morir plàcidament a Bedford, Massachusetts, als afores de Boston, el 3 de febrer de 2005. Tenia cent anys i pertanyia al departament de Biologia de la Universitat de Harvard des de la seua incorporació com a professor el 1953.
La teoria de gravitació de Newton, vigent durant més de tres segles, ha permès entendre no sols l’harmoniosa dinàmica del Sistema Solar, les galàxies i els cúmuls de galàxies, sinó també el desenvolupament de la moderna teoria de l’evolució estel·lar.
En la següent entrevista Gerald Holton ens explica els trets que singularitzen la manera de pensar dels genis. Des de Galileu fins a Einstein, passant per Poincaré, Heisenberg, Oppenheimer, Madame Curie, etc.
Albert Einstein (1879-1955) fou un expert autopublicista. Gaudí tant recorrent el món donant conferències, com encunyant memorables pulles per publicitar com la seua teoria de la relativitat havia revolucionat el temps.
Un segle després de l’anomenat annus mirabilis, quan el jove Albert Einstein publicà els seus famosos articles a la revista científica alemanya Annalen Der Physik, celebrem l’any internacional de la física. Uns textos no massa extensos, però d’una repercussió notable al coneixement.
Peter Brennan és investigador al Subdepartament de Comportament Animal de la Universitat de Cambridge (Regne Unit). És una autoritat mundial en la neurobiologia de les feromones, particularment en el reconeixement entre individus.
La recent publicació del llibre del professor Ramon Lapiedra, Els dèficits de la realitat i la creació del món(recentment distingida amb el premi Crítica Serra d'Or), ens ha reunit per discutir sobre l'actualitat de la física i les seues implicacions filosòfiques.
Vivim en l’era de la commemoració, ens diu l’historiador Pierre Nora, en un moment present habitat per l’obsessió commemorativa que afecta totes les societats contemporànies.
