L’estratègia més prometedora és l’ús de bacteris modificats genèticament que expressin un gen terapèutic específic. Però, tot i que s’han observat resultats positius en aquest tipus de teràpia in vivo amb animals de laboratori, per a usar-la en el tractament dels càncers humans són necessàries més proves.
Un article publicat a la revista Nature desmunta el mite de l’infectat 0 que va caure sobre Steward Gaëtan Dugas, un dels primers morts per la sida als EUA i que va ser culpat per la literatura i la premsa de l’època.
La inquietud que desperten en l’opinió pública les amenaces biològiques emergents queda patent en l’abundància de sèries i pel·lícules en què la desaparició de la humanitat és el resultat d’un nou patogen infecciós contra el qual la ciència no disposa de vacuna o cap tractament.
Impulsor del Servei d'Epidemiologia Internacional, el Centre Mundial de Documentació en Salut Pública i d'UNICEF, Rajchman mereix un reconeixement que mai ha rebut.
«A Espanya no hi ha ni les instal·lacions ni l'experiència necessària per a tractar malalts d'Ebola», afirma el professor d'investigació de l'IBMCP.
L’ús de proves genètiques en els tribunals ha permès identificar criminals a partir de restes biològiques, determinar paternitats o identificar cadàvers, des del cas del dentista de Florida fins al més pròxim de l’anestesista Juan Maeso.
«Ha arribat el moment de passar pàgina de les malalties infeccioses. Pràcticament hem eliminat la infecció als Estats Units.» Aquestes paraules tan optimistes van ser adreçades el 1966 a l’Assemblea de les Nacions Unides pel surgeon general (equivalent a ministre de Sanitat) dels EUA, William H. Stewart.
Carl Zimmer ho ha tornat a fer. En el curt llibre A Planet of Viruses aquest nord-americà, autor d’un bon nombre de llibres de gran èxit entre els quals destaquen Microcosm, Evolution: The Triumph of an Idea i Parasite Rex, ens invita a analitzar el fascinant món dels virus i fa que ens aborronem quan n’avaluem el nombre i diversitat.
En una societat en què la ciència cada vegada té més incidència en el nostre dia a dia, la divulgació científica es converteix en una necessitat perquè els ciutadans puguen crear-se opinions contrastades sobre els processos que viu el nostre entorn i sobre els avenços que es van aconseguint als centres de recerca.
Escriure una història de la biologia en un sol llibre potser seria agosarat. També és un repte considerable descriure amb rigor i vehemència algunes de les històries de la biologia moderna, tot prenent com a excusa conductora els organismes models que han fet que certes branques de la biologia hagen assolit solidesa, competitivitat i també popularitat en els últims cent anys.
