L'actual crisi sanitària del coronavirus obre una sèrie d'interrogants sobre la forma d'actuar, sobre els recursos amb què compta la ciència o sobre la importància d'una bona comunicació.
Conèixer els genomes dels virus i les seues filogènies al detall genòmic ens permet entendre l’origen del brot –ha estat una zoonosi des dels rats penats o hi ha altres hostes implicats? On es localitza geogràficament aquesta transició fatal?– i mesurar el ritme de canvi del virus.
Fernando González Candelas, catedràtic de Genètica de la Universitat de València, ens indica quina informació es té sobre com afecta el coronavirus emergent als xiquets.
Mireia Coscollà, Santiago F. Elena, Ron Geller i Fernando González-Candelas analitzen els reptes científics i socials davant de la crisi sanitària del coronavirus.
Davant del degoteig de casos de coronavirus a Espanya, recollim una sèrie de dades i mesures de prevenció, per a evitar una sensació de pànic desproporcionada.
Les notícies falses i la desinformació s’han estès al mateix ritme que creixia el nombre d’afectats pel coronavirus 2019-nCoV detectat a Wuhan al desembre.
La genètica evolutiva Alma Bracho, coordinadora del monogràfic número 45 de Mètode, estrena la seua secció Monstres Invisibles en la revista.
Es compleix el centenari d'una pandèmia que, entre 1918 i 1919, va deixar més morts que el conflicte de la Primera Guerra Mundial.
L’estratègia més prometedora és l’ús de bacteris modificats genèticament que expressin un gen terapèutic específic. Però, tot i que s’han observat resultats positius en aquest tipus de teràpia in vivo amb animals de laboratori, per a usar-la en el tractament dels càncers humans són necessàries més proves.
Un article publicat a la revista Nature desmunta el mite de l’infectat 0 que va caure sobre Steward Gaëtan Dugas, un dels primers morts per la sida als EUA i que va ser culpat per la literatura i la premsa de l’època.