Frederic Amat

Tot el que puc dir d’en Frederic Amat i la seva obra té dues parts ben diferenciades. La primera és totalment subjectiva i esbiaixada per l’afecte que li tinc, ja que el conec i l’he vist créixer com a persona i com a artista. L’he tingut a l’escola des que va començar a anar-hi fins que va acabar els estudis secundaris, ja adolescent, i a més a més vivia en una casa davant per davant de l’escola i a la nit, des de la meva residència prop de l’edifici escolar, veia la llum de la finestra del seu estudi o habitació encesa i un dia que li vaig demanar què feia alçat a aquelles hores de la nit, em va dir que dibuixava i pintava.

Més tard, quan em vaig convèncer de la seva passió per la pintura, el vaig recomanar a un bon amic i director del Teatre Lliure, en Fabià Puigcerver, un artista consagrat, perquè aprengués com a mínim a fer decorats, que el camí del pintor solia ser llarg i carregós. Només diré que quan en Frederic va decidir, després d’anys d’aprenentatge, acabar la col·laboració i buscar nous camins, en Fabià em va demanar si li podia enviar «un altre noi com en Frederic Amat», però això ja és una altra història.

Em va reafirmar en la ferma vocació artística d’en Frederic el fet que, tan a prop dels escenaris i de la gent de teatre, mai no es va sentir temptat per fer d’actor, ni per la petita o gran vanitat i aliment de l’ego que tots els joves solen tenir: a ell l’apassionaven les formes i els colors i prou. Una vocació, una dedicació, decidides des del primer moment, des dels moments de la finestra il·luminada a l’entrada de la nit. De manera que, com a persona, tinc en Frederic com un familiar proper, entranyable, com un amic que no s’aparta mai per lluny que estigui.

Després hi ha la segona part, i és la de la seva obra, les seves obres. No sóc crític d’art i els seus quadres i obra gràfica en general em produeixen un efecte especial, com una il·luminació, com un camí nou que surt a trobar-me, que només trobo en alguns artistes, els que m’agraden, és clar. En aquest aspecte procuro ser objectiu. El treball creatiu d’Amat amb els signes i símbols, amb la combinació de formes i colors, és inusual, fantàstic en el sentit de ple de fantasia i de suggestions, el camí d’un món nou del qual l’autor ens ofereix les claus secretes i els enigmes per endevinar. Cada nova obra és un univers per descobrir, a vegades només per les petjades que deixa el misteri. La veritat, la bondat, la bellesa… sempre s’amaguen i cal descobrir-los. Després de passar per la terra d’en Frederic Amat, els ulls s’avesen a mirar-ho una mica tot d’una altra manera, d’una altra forma. Molta vida, i molts signes per entrar-hi!

Emili Teixidor. Escriptor. Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2011).
© Mètode 72, Hivern 2011/12.

«Els quadres i obra gràfica de Frederic Amat em produeixen un efecte especial, com una il·luminació, com un camí nou que surt a trobar-me, que només trobo en alguns artistes, els que m’agraden, és clar»