El patrimoni científic continua demanant memòria

Reflexions sobre la conservació del patrimoni científic

Portada Text 25

Jesús I. Català va coordinar el monogràfic Col·leccions de la memòria per a l’edició número 25 de Mètode.

Col·leccions de la memòria fou concebut al frec del nou segle, quan el patrimoni científic maldava per ser posat en valor a la Universitat de València. En aquells anys, un grup de joves historiadors de la ciència, dirigits per José Ramón Bertomeu i Antonio García Belmar, estàvem fent un inventari dels instruments científics de la Universitat de València, especialment d’aquells custodiats a diversos departaments de les facultats de Física i Química. Es pretenia així ampliar la tasca iniciada anys enrere pel Departament d’Història de la Ciència a la Facultat de Medicina, que havia conduït a la fundació del Museu Historicomèdic, estretament lligada a la formidable recuperació patrimonial encapçalada pel professor López Piñero. A tall d’açò, el monogràfic era en part un fruit més d’una línia de recerca i acció que, amb entrebancs i daltabaixos, s’hi estava consolidant en allò relatiu al patrimoni històric de la ciència. No estàvem sols al nostres voltants, però, i per això també es publicaren contribucions d’uns altres grups de recerca a l’estat, com els companys del Seminario de Estudos Galegos, que des de 1987 estaven recuperant els materials de centres d’ensenyament secundari i universitari a Galícia, o els investigadors que al Museo Nacional de Ciencia y Tecnología feien una cosa semblant a diverses institucions madrilenyes. De més a prop, en un moment no exempt de polèmica a casa nostra per certes accions de neopatrimonialització turística i comercial de la ciència, l’equip al càrrec de la venerable col·lecció paleontològica Rodrigo Botet, esdevinguda nucli fonamental del llavors acabat d’inaugurar Museu de Ciències Naturals de l’Ajuntament de València, deia la seua des d’una experiència farcida de problemes i dificultats de tota mena. També hi havia articles de caire més teòric, tot reflectint l’animada situació d’uns estudis patrimonials que estaven prenent molta volada dins la història de la ciència.

«El patrimoni científic continua tenint una molt migrada presència a la gestió patrimonial»

Amb la perspectiva del temps, és clar que el patrimoni científic continua tenint una molt migrada presència a la gestió patrimonial. Són massa els fons científics antics de relleu que troben dificultats a l’hora de ser conservats com cal. Així, l’any 2015 una exposició on qui açò signa exercia de comissari, reivindicava el patrimoni científic de l’Institut de Batxillerat Lluís Vives de València, en termes gens diferents a les reflexions vessades en aquell monogràfic de quinze anys abans. Podríem multiplicar els exemples, mes seria onerós i depriment. Nogensmenys, seria també injust no reconèixer que la presència pública de la ciència ha guanyat espai social, i que justament les col·leccions de la memòria científica hi ajuden molt.

Col·leccions científiques

Les col·leccions científiques comencen a trobar el seu lloc dins els estudis d'història de la ciència i de les iniciatives de recueperació patrimonial.
0
© Mètode 2017
Professor titular d’Història de la Ciència. Universitat Cardenal Herrera-CEU (València), CEU Universities.