Respon VICENT J. MARTÍNEZ:
Rotació síncrona. / Stigmatella aurantiaca, Wikimedia Commons
La Lluna està en òrbita al voltant de la Terra i al mateix temps gira sobre el seu propi eix. El motiu que la Lluna sempre ens mostre la mateixa cara és que el temps emprat a completar un gir entorn del seu eix és el mateix que el temps necessari per a completar una òrbita al voltant de la Terra. Si la Lluna no girara sobre si mateixa o ho fera a un ritme diferent mostraria gradualment tota la seua superfície: la cara visible i la cara oculta. La coincidència entre tots dos períodes (el de rotació i l’orbital) es coneix com a rotació síncrona i no és una casualitat: es deu a l’acció de la gravetat.
Acoblament de les marees. / Anynobody, Wikimedia Commons
Tots sabem que l’atracció gravitatòria de la Lluna sobre la Terra és la causa principal de les marees que observem en els nostres oceans. Quan es va formar la Lluna, aquesta girava entorn del seu eix més ràpidament que ara (i estava molt més a prop). La Terra sortia i es ponia sobre l’horitzó lunar i la Lluna experimentava les forces de marea induïdes per la gravetat terrestre. L’escorça lunar pujava i baixava segons es donara marea alta o baixa, generant-se una fricció que va anar frenant a poc a poc la velocitat de rotació de la Lluna fins a fer que el seu període de rotació coincidira amb el seu període orbital. Aquest procés es coneix com a acoblament de marea. Avui, des de la cara pròxima de la Lluna a la Terra, el nostre planeta no ix ni es pon.
Vicent J. Martínez és catedràtic d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València
