|
L’any 2003, un nou blog va començar a veure la llum en Internet. S’anomenava Microsiervos i era un espai on es barrejaven amb humor, rigor i proximitat temes com l’ecologia, la fotografia, els avions o la ciència. Un blog miscel·lani i personal escrit per tres amics que buscaven mostrar, a qui poguera interessar-li, les últimes novetats dels temes que més els agradaven. Deu anys després, Microsiervos és un blog d’èxit que compta amb nombrosos lectors i que ha sabut trobar una senya d’identitat que els diferencia de la resta de blogs sobre temes científics: apropar la ciència al públic d’una manera entretinguda i amena però, sobretot, sense perdre el rigor que exigeix la tasca. Javier Pedreira «Wicho» així ho afirma. Aquest divulgador científic creu en el poder d’Internet com a eina eficaç de comunicació, sempre que tot allò que es publique siga contrastat rigorosament. Per això, malgrat el caràcter proper i un tant desenfadat de Microsiervos, els seus creadors s’esforcen per crear un contingut cent per cent fiable i vàlid. Wicho afirma fer el que fa perquè li agrada i perquè, encara que va estudiar informàtica, des de menut li han interessat les noticies científiques. I després del seu pas pel seminari «La premsa i la ciència» organitzat per Mètode, ens conta les seues impressions sobre Internet com a mitjà per a transmetre la ciència, sobre les qualitats que ha de tindre un bon divulgador i sobre la situació del periodisme científic a Espanya.
Pensa que al públic li interessa llegir sobre ciència?
Crec que sí, que cada vegada més. Fa uns anys se li oferia molt poc espai a la ciència dins dels mitjans tradicionals, i se suposava que açò era en base al poc interès que despertava entre la ciutadania. Però crec que s’estan produint moltíssims canvis d’hàbits gràcies a Internet i a les noves tecnologies. La gent més jove està utilitzant cada vegada més Internet per a buscar informació científica. És per això que entenc que sí, que hi ha un interès per la ciència.
Malgrat aquest interès, sembla que no és fàcil per al lector trobar informació científica als mitjans de comunicació. Vostè creu que la ciència té molt més seguiment en blogs propers i quasi personals, com és el cas de Microsiervos, que no en mitjans generalistes?
Sí, sense cap dubte. És cert que els blogs els escrivim per amor a l’art en la majoria dels casos, encara que cada vegada hi ha més blogs oficials o d’empresa. Però els blogs entesos com una pàgina personal o d’un grup d’amics tenim la llibertat d’escollir sobre què volem escriure. I sempre dic que aquest és un dels majors avantatges dels blogs. Que mentre al redactor d’un mitjà tradicional li toca escriure sobre allò que li mana el seu cap, els bloguers escrivim sobre el que volem. I açò es nota perquè li poses més afecte. No escrius allò que no t’abelleix, i allò que escrius ho escrius perquè t’agrada. I repetesc, açò es nota.
Vostè defensa molt que per a divulgar la ciència no cal ser científic o periodista, com en el seu cas. Però, quines qualitats ha de tindre una persona que es dedique a comunicar sobre ciència?
Jo crec que el més important són les ganes de contar coses. També una certa passió per la ciència. Quan decideixes escriure sobre ciència perquè t’agrada, perquè sents una passió pel tema que estàs contant, les coses van rodades. Jo no vaig escollir fer divulgació científica conscientment. Li ocorre el mateix a molts bloguers o persones que es dediquen a escriure sobre ciència. Simplement és un tema que ens agrada. Ens agrada contar històries i aprendre de les coses que contem mentre investiguem. Veiem el perquè de les coses, ho expliquem i de vegades algú després et comenta coses sobre allò que has escrit. És una satisfacció personal veure com es retroalimenta.
Vostès van decidir donar-li al seu projecte el format de portal web. Tanmateix, fins a quin punt és difícil finançar un blog sobre ciència i tecnologia en Internet?
Pense que és molt difícil. Però en el cas de Microsiervos, mai va sorgir amb la idea de guanyar diners o amb un pla de negoci darrere ni res paregut. Ho vam muntar perquè ens abellia, ens agradava escriure als tres i ens va parèixer que podia ser divertit. Amb el temps van vindre a tocar a la nostra porta empreses que volien anunciar-se, que volien fer coses amb nosaltres. Per tant, en el nostre cas va ser molt senzill. També és cert que vam escollir en cert moment no dedicar-nos activament a buscar la publicitat, sinó contractar-la amb algú que entengués de patrocini. Nosaltres, com no sabíem com funcionava aquest món i vèiem que el nostre blog assolia cert volum, vam decidir parlar amb algú perquè ens ho gestionara. Ells s’emporten la seua comissió i nosaltres ens dediquem a altres tasques de les quals entenem i ens agraden. Que podríem guanyar més diners si ens dedicàrem a gestionar-ho directament? Sí, però a canvi perdríem temps per a escriure. Així que, en el nostre cas, pel que fa al finançament, va ser un poc qüestió de sort. Entenc que ha de ser difícil, tal com estan les coses, i pel que sé de projectes que van nàixer amb la idea d’obtenir ingressos, està molt complicat. I el pitjor de tot és que són projectes molt bons, però als quals els costa arrancar. Van tirant, però per la qualitat d’allò que fan, els hauria d’anar millor.
I parlant de la qualitat dels continguts que hi ha per la xarxa, molts es qüestionen que aquest mitjà siga el més fiable per trobar informació científica de qualitat. Quins avantatges i quins desavantatges ofereix Internet a la informació científica?
L’avantatge principal és que hi ha una quantitat d’informació circulant per Internet que a través de mitjans tradicionals mai arribaria al públic. Als mitjans tradicionals tan sols té espai un cert percentatge d’informació científica. En Internet, tanmateix, està tot allò que es produeix en ciència. És cert que moltes vegades et trobes versions esbiaixades, mal interpretades o directament equivocades d’aquestes informacions. Però és per això que insistesc tant en el fet que és necessària també una formació en pensament crític per a la gent i en saber fer un filtrat. En saber preguntar-se el perquè de les coses que estan en Internet.
Andrea González Garrigas. Periodista.
© Mètode 2013.
|
|
«Quan decideixes escriure sobre ciència perquè t’agrada, perquè sents una passió pel tema que estàs contant, les coses van rodades»
«Als mitjans tradicionals tan sols té espai un cert percentatge d’informació científica. En Internet, tanmateix, està tot allò que es produeix en ciència»
|
