Recórrer la història de la ciència a cavall de la literatura

«La medicina és la meua esposa i la literatura la meva amant. Quan em canse d’una, passe la nit amb l’altra». L’autor d’aquesta metafòrica cita no és altre que Anton Txékhov, escriptor del segle xix que compaginava la seua carrera literària amb la medicina. Ara, al segle xxi, el químic i periodista Xavier Duran, guanyador de diversos premis literaris per L’individu transparent, ha publicat un llibre anomenat La ciència en la literatura que s’enceta amb la famosa cita de Txékhov. El  dissabte 21 de novembre l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València va acollir la presentació d’aquest llibre, dins de la «XVII Setmana de la Ciència».

«’La ciència en la literatura’ es pot descriure com un viatge a través de la literatura des d’Homer fins als autors contemporanis a la recerca de tota referència a la ciència en les distintes èpoques»

Altres activitats programades eren la presentació de l’últim número de la revista Mètode al Bar de Cièncieso la iniciativa «Encontres amb la maleta de la ciència», un recurs didàctic per a escoles i famílies.

A propòsit de la presentació del llibre de Xavier Duran, amb el subtítol Un viatge per la història de la ciència vista per escriptors de tots els temps, es va celebrar la taula redona ‘La ciència i la literatura’, que va comptar també amb la presència d’escriptors de renom com Martí Domínguez, director de la revista Mètode, biòleg, periodista i autor de llibres com La sega, El somni de Lucreci, El fracassat o El retorn de Voltaire, i d’Anna Moner, artista plàstica i llicenciada en Història de l’Art. Anna Moner va ser guardonada l’any passat amb el Premi Alfons el Magnànim de Narrativa per l’obra El retorn de l’hongarès, amb interessants aspectes de la història de la ciència i de l’art en el rerefons. El moderador va ser Juli Peretó, professor de Bioquímica i Biologia Molecular i investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València.

Xavier Duran: «Penses que les al·lusions a la ciència són anecdòtiques però a poc a poc te n’adones que la ciència és un element essencial a l’hora de plasmar les històries i recrear el context de l’època»

El llibre La ciència en la literatura es pot descriure com un viatge a través de la literatura des d’Homer fins als autors més contemporanis a la recerca de tota referència a la ciència en les distintes èpoques. Com assenyala el seu autor, la motivació d’escriure aquest llibre ha sigut el retrobament entre la ciència i la literatura. Per a dur-ho a terme ha utilitzat tot un seguit de cites, metàfores i referències literàries que ha anat trobant-se al llarg de molt de temps en les distintes obres que ha anat llegint de la literatura universal i que ha recopilat. «Penses que les al·lusions a la ciència són anecdòtiques però a poc a poc te n’adones que la ciència és un element essencial a l’hora de plasmar les històries i recrear el context de l’època», explica Xavier Duran.

Dins de l’anàlisi que es fa al llibre trobem autors molt apassionats per la ciència i d’altres que són molt crítics. Per exemple, Dostoievski era un autor molt poc inclinat als avenços de la ciència del moment. També trobem literats com Molière o Quevedo, que expressen mitjançant les seues obres la seua oposició a la medicina. En canvi, s’explica que Thomas Mann tenia una visió molt més optimista de la medicina i que tractava d’establir una visió entremetges i pacients. Un exemple de com s’il·lustra aquesta doble percepció de la ciència ve de la mà del ferrocarril, un invent diabòlic i deshumanitzador per a algunes persones però també innovador i modern per a d’altres.

«No som conscients de la divulgació científica que fan les novel·les, però no solament s’aprèn ciència llegint tesis i anant a conferències. Que la ciència arribi a un públic més ampli és una gran aportació d’aquests autors», explica Xavier Duran. «Es pensa que els grans autors de la literatura universal no tenien cap interès per la ciència, però no és així. Cal explicar-ho, per això és fonamental trobar la ciència al lloc on no la buscaríem», afegeix.

«El llibre introdueix la literatura catalana dins de l’anàlisi científic de la literatura universal i ens descobreix autors com Salvat-Papasseit i Josep Pla d’una manera molt subtil, sense resultar forçada»

Tant Martí Domínguez com Anna Moner van elogiar el llibre, descrivint-lo com una bona eina per buscar punts en comú especialment entre la gent que no ve del món de la ciència i aquella que sí, i també com un llibre de consulta important des del punt de vista acadèmic. A més, el llibre introdueix la literatura catalana dins de l’anàlisi científic de la literatura universal i ens descobreix autors com Salvat-Papasseit i Josep Pla d’una manera molt subtil, sense resultar forçada.

Després de la presentació del llibre es va obrir el torn de paraules, que va encetar Martí Domínguez assenyalant la idea de la distinció entre ciència i literatura. Segons va explicar el director de Mètode, Goethe estava convençut que passaria a la història pels seus descobriments científics i ara és un dels autors clau del romanticisme en l’àmbit internacional, mentre que Galileu era un excel·lent retòric de la ciència. Aleshores, com podem saber exactament què és literatura i què és ciència? Per a Martí Domínguez la resposta no està gens clara, ja que «la línia entre literats

que fan ciència i els científics que fan literatura és molt imprecisa». També va apuntar que la qualitat de l’estil és molt important, tant a l’hora de contar una història com d’explicar un nou invent científic. Anna Moner va introduir la idea de la importància de mirar la literatura també des del punt de vista artístic i de nodrir-se mútuament totes les branques: literatura, ciència i arts. «Des de la perplexitat mire la ciència i intente nodrir els personatges.

«La informació que hi ha a les xarxes és moltíssima, suficient i necessària perquè tots estiguem millor informats però, per contra, pareix que el coneixement quede en un segon pla»

Això em permet obrir la mirada i trepitjar territoris més inestables, però jo aplique a la meua literatura qüestions plàstiques. És el que em defineix i ho vull tindre i conservar», va remarcar l’artista.

Un altre concepte que es va debatre en la taula va ser l’abisme que hi ha en l’actualitat entre literats, científics i comunicadors. La informació que hi ha a les xarxes és moltíssima, suficient i necessària perquè tots estiguem millor informats però, per contra, pareix que el coneixement quede en un segon pla. Tal com va apuntar Martí Domínguez, «falta una visió moderna d’autors que reflexionen sobre la naturalesa humana, perquè se sap molt més del que s’escriu». A més, va llançar una idea provocativa al públic: «Si voleu escriure, llegiu ciència»

Per últim, Xavier Duran va establir un paral·lelisme entre ciència i literatura comparant-les amb dues línies paral·leles que mai no es troben: «Dins d’aquesta gran esfera que és el planeta no han d’arribar solament a tocar-se, sinó que han de fer-ho molt abans». A aquest comentari Anna Moner va contestar: «Són diferents mirades del món que s’han de trobar en una cruïlla perquè aquest puga avançar».