Reiniciant l’horta de València

Cabanyal Horta

«Quan vivia a València anava de tant en tant a la platja amb el tren elèctric que eixia de l’estació del Pont de Fusta. Creuava tota l’horta, que en aquell moment ja començava a ser mossegada pel ciment. Des de llavors, l’horta de València, destruïda i resistent, pura en el record i corrompuda per l’especulació, la porte com un paradigma mental, l’última línia de combat». Destruïda i resistent. L’última línia de combat. Amb aquesta contundència descriu l’escriptor i periodista Manuel Vicent l’Horta de València. Ho fa a les pàgines de Veus per l’Horta, un llibre publicat al 2014 que retrata la situació de l’horta valenciana i planteja possibles solucions a la degradació que ha patit durant dècades.

De moment, el combat continua i la resistència la conformen xicotetes associacions locals que sorgeixen de la consciència ciutadana de construir un nou model de ciutat, allunyat de l’especulació urbanística. L’horta tradicional de València ocupava fins a 20.000 hectàrees a principis dels anys seixanta. En l’actualitat només es preserva poc més d’una quarta part. El paisatge, tan característic del País Valencià, s’ha vist també fet malbé a causa de la destrucció d’altres elements fonamentals com són les sèquies, els camins i els elements arquitectònics. Així ho contaven tota una sèrie d’experts de la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i el CSIC en la publicació, ja esmentada, Veus per l’Horta.

Resistint i construint alternatives es troben organitzacions com Per l’Horta. És un moviment social, hereu de la­ primera Iniciativa Legislativa Popular per la protecció de l’Horta de València, que ja porta més d’una dècada en funcionament. La intenció dels membres de Per l’Horta és no ser només un moviment de proposta, sinó també un grup d’acció.

Marta Navarro

Implicació veïnal com a antídot a la destrucció del paisatge

Des de Per l’Horta volen aconseguir els seus objectius amb la implicació ciutadana. I per això han creat l’Observatori Ciutadà de l’Horta. És una eina que investigarà quina és la situació de l’horta a través de la ciutadania, de les associacions i del teixit social que hi ha als municipis de l’Horta. I ho farà de manera seguida per a veure com va evolucionant. Tindrà padrins i supervisors. Els primers seran els voluntaris que observaran la partida corresponent del territori, tenint en compte diferents ítems establerts a unes fitxes que s’hauran elaborat específicament per a aquesta tasca. Posteriorment les pujaran al núvol compartit amb la resta de membres de l’associació. Després de recollir les dades, els supervisors de cada zona comprovaran la validesa d’aquestes i les penjaran a la pàgina web de l’Observatori per a l’ús de tota la ciutadania. L’enllaç a l’eina de investigació està previst per a estiu.

Els representants de Per l’Horta afirmen que la intenció és la de «crear xarxa social, que siga la gent dels pobles qui estiga implicada», així com «fer un inventari de l’horta i servir de denúncia, també per a elaborar informes per a veure què és el que estan i el que no estan fent els poders públics amb l’horta.»

Les Espigolaores és un projecte radicalment distint, però igual de necessari per a l’horta. Aquest col·lectiu femení i feminista coincideix en la finalitat última, que és la recuperació d’una realitat rural, però les seues ferramentes d’actuació són molt diferents. La seua proposta és un documental titulat, precisament, Les Espigolaores. Volen rescatar la memòria oral de les dones i el seu paper en l’horta de Campanar mitjançant l’audiovisual. El treball convida a repensar l’imaginari de l’horta i la seua complexitat, els casos concrets que s’amaguen al darrere d’aquesta forma de vida rural, els relats de les dones que han viscut o viuen encara en la Partida de Dalt i en la desapareguda Partida del Pouet. Aquestes històries de vida, que alhora conformen la cultura col·lectiva del territori, es presentaren el 3 de juny a la Fira Alternativa de València. Per ampliar informació tenen l’Artxiviu, un projecte col·lectiu de la Universitat Politècnica de València, el Laboratori de Creacions Intermèdia (UPV), Les Espigolaores i la Fundació Assut on ja recullen interessants fragments de les vides a l’horta.

Marta Navarro

El barri del Cabanyal també té la seua pròpia via de recuperació de l’horta. El principal protagonista d’aquest moviment veïnal és el solar del Clot, un espai públic que funcionava com a abocador i que ara serà utilitzat per les veïnes i veïns del Cabanyal. Des de Cabanyal Horta, l’associació que promou la revitalització d’aquest terreny, estan desenvolupant un projecte d’agroecologia. Les seues representants ens conten que des de desembre del 2015 treballen «de forma incansable i voluntària per a recuperar l’antiga configuració del Clot, rescatant la rojor dels seus carrers, tamisant pam a pam la terra per a separar les runes i projectar espais de confluència i convivència veïnal». Entre les seues pròximes activitats podem destacar el parc infantil construït per les veïnes i veïns amb materials reciclats, taules de cultiu per a persones de mobilitat reduïda i la creació d’una zona de bancs i taules per a assemblees i tallers.

L’Associació de Veïns i Veïnes de Benimaclet també es presenta com «interessada en la revitalització i promoció del patrimoni històric, cultural i social» del seu barri. El passat 2 de juny es va fer públic el conveni de col·laboració entre aquesta associació, l’Ajuntament de València i la Universitat Politècnica de València per a la realització de treballs acadèmics i de recerca en cases i alqueries del patrimoni històric i artístic del barri.

Cabanyal Horta

Aquests són només uns exemples de la multiplicitat d’iniciatives per l’horta que hi ha vigents a les comarques de València i que cada vegada reben més atenció. Les seues propostes i projectes són necessàries per a fer un reset i canviar el model de ciutat, allunyar-nos d’aquell que promou l’especulació urbanística i destrueix l’horta. També per a posar en valor allò rural i traure-li el màxim partit al que ens ha tocat per atzar o per natura. Les expectatives de futur davant el nou Pla d’Acció Territorial de l’Horta, que segons la Generalitat Valenciana «proposa un model urbanístic sostenible i vol posar fi a la degradació de l’horta en apostar per la protecció i regeneració d’aquest espai únic amb gran valor ecològic, cultural, productiu i paisatgístic» són més esperançadores que amb l’anterior govern. No obstant això, des de Per l’Horta es mostren «cautelosos a l’hora de ser optimistes», perquè «la incultura del pelotazo –és a dir, de l’especulació– està molt estesa» i «la inèrcia és molt difícil de trencar», asseguren.

Des de Cabanyal Horta també volen trencar amb aquesta «incultura» i demanen que es faja visible una forma alternativa de recuperar l’espai públic i convertir-lo en col·lectiu mitjançant el treball i la implicació veïnal. Sense costos rellevants per a l’administració. A més de recuperar aquest terreny, volen també reciclar els materials utilitzats per a «donar una segona –o tercera– vida a les coses», afirmen des de l’associació. I afegeixen que aquesta és la manera d’enfrontar-se «al model actual de consum de comprar i llançar per a tornar a comprar».

Com deia a Veus per l’Horta l’escriptor i periodista Emili Piera, «a l’horta queda molta horta i, seguint la lògica comuna –la més valuosa de les lògiques– que diu que mentre hi ha vida, hi ha esperança, és clar que tenim el dret a l’esperança. I obligació de ser diligents i encertats perquè l’esforç inútil no ocasione més melancolia».

Marta Navarro. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2016.