La taula periòdica més antiga del món

Un exemplar del segle XIX esclareix els inicis de l'ensenyament del sistema periòdic

taula periòdica

De vegades els descobriments importants arriben per casualitat. Aquest va ser el cas de quatre adolescents francesos que vagaven pels boscs del petit municipi de Montihac allà pel 1940; creien que entraven a una cova qualsevol, però, en realitat, havien descobert la cova de Lascaux, la «capella Sixtina de l’art prehistòric». Una cosa similar li havia succeït un segle abans al llaurador grec Yorgos Kentrotas quan, netejant el seu terreny a l’illa de Melos, trobà una cavitat d’on sobreeixia el tors nu d’una deessa. Era la Venus de Milo. I és que sí, les casualitats poden ser meravelloses. De la mateixa forma, per atzar, en juny de 2014 es va descobrir a la universitat escocesa de la localitat de Saint Andrews una taula periòdica que ha sigut reconeguda ara com l’exemplar acadèmic més antic datat fins al moment. En aquest cas, la casualitat és encara major, doncs la publicació de la datació d’aquesta troballa ha coincidit amb la celebració de l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics amb motiu del 150 aniversari de l’establiment del sistema periòdic pel químic Dimitri Mendeléiev.

En l’estiu de 2014, la Facultat de Química de la Universitat de St Andrews va ordenar la neteja d’una zona d’emmagatzematge per motius de seguretat en l’edifici Purdie. Entre material vell, reactius caducats i parafernàlia de laboratori, al fons de la sala hi havia uns cartells enrotllats. Un d’ells resultà ser una taula periòdica de la qual es desconeixia l’origen, però ràpidament van deduir que es tractava d’una peça valuosa i van procedir a la seua conservació. Inicialment, els experts van datar l’exemplar entre 1879 i 1886, és a dir, entre vuit i quinze anys després que Mendeléiev publicara en un article l’última versió de la taula periòdica. Donat que la taula periòdica d’ús acadèmic més antiga fins aquell moment era un exemplar de Koblenz (Alemanya) datat com a mínim a partir del 1886, cabia la possibilitat que la taula de Saint Andrews li furtara el títol.  

La recerca dels orígens

Ací s’iniciava el repte de trobar la procedència de la taula. D’aquesta labor es va encarregar Maria Pilar Gil, doctora en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona, que es va incorporar com a bibliotecària a la Universitat de St Andrews uns pocs mesos després del descobriment. La doctora es plantejà la recerca dels orígens de la taula com un repte personal. La missió estava dividida en dues parts: trobar la data exacta de publicació i descobrir com havia arribat la taula a la universitat escocesa.

La doctora va descobrir la primera pista rastrejant la bibliografia, quan trobà en una col·lecció sobre història de la química una entrada en la qual apareixia una taula com la de Saint Andrews. Segons l’arxiu, la taula havia sigut publicada en la ciutat de Viena en 1885, un any abans que l’exemplar de Koblenz. Un altre catàleg bibliogràfic d’obres en alemany va corroborar aquesta dada: mateixa taula i mateix títol. Es tractava de la taula periòdica més antiga datada fins al moment i provenia de la Viena de 1885.

Es coneixia l’on i el quan, però encara faltava un perquè. A la biblioteca de la universitat escocesa es van trobar els quaderns d’un meticulós professor que apuntava el seguiment de les seues classes. Aquest professor era Thomas Purdie, professor titular de la Càtedra de Química que dona nom a l’edifici on precisament es va trobar la taula. Als apunts d’aquest professor hi ha nombroses referències al nou descobriment de la taula periòdica: ordenació d’elements, valències, pes atòmic… Entre les pàgines d’un dels quaderns es va trobar un rebut: la factura d’una taula periòdica de Mendeléiev. Sembla que el professor va comprar un exemplar d’ús acadèmic amb l’objectiu d’utilitzar-lo en les seues classes. La taula a la qual es feia referència en el rebut era un exemplar de C. Gerhardt, una empresa alemanya de la localitat de Bonn. Es tancava el cercle.

Marques de guix

La taula periòdica de Saint Andrews compta amb 65 elements, dos més que la taula original de Mendeléiev. La taula presenta uns espais a l’esquerra destinats als gasos nobles dels quals el químic rus havia predit la seua existència, però que encara no s’havien descobert. L’exemplar fou utilitzat per a ensenyar química en la facultat, ja que als espais buits apareixen anotacions en guix dels elements que s’anaven descobrint amb els anys.

Resulta curiós que, malgrat el poc temps de diferència entre la publicació de la taula de Saint Andrews i la de Koblenz, ambdues són prou distintes. Dels orígens de la taula alemanya se sap poc. S’especula que podria ser de les primeres taules impreses a França; no presenta referències de l’impressor o el litògraf que la publicà, però la presència del germani —descobert en 1886— situa la taula a finals d’aquesta dècada. En la taula de Koblenz els períodes apareixen en sentit vertical en lloc d’horitzontal mentre que els grups es comporten de manera inversa, la seua ordenació és diferent i, inclús, presenten alguns errors, com la presència del tuli. «Pareix que qui estava fent la taula estava copiant, no era un expert en química. On hauria d’estar el tungsté es troba en canvi el tuli», explica Maria Pilar Gil.

Dues taules de la mateixa època amb característiques tan diferents diuen molt del moment que estava experimentat la ciència. Alguns països incorporaren la taula de Mendeléiev immediatament, mentre que altres tenien als seus científics nacionals treballant en un altre model. Cadascú treballava amb els seus criteris però arribaren, al cap i a la fi, a una ordenació similar. Maria Pilar Gil indica que precisament l’aparició del gal·li en 1875, un element químic que coincidia amb les propietats que Mendeléiev va predir en la seua taula, marcà un abans i un després en l’acceptació d’aquest sistema per part de la comunitat científica: «Fou com dir “és aquesta”. La validació tan ràpida és el motiu pel qual utilitzem aquesta taula, malgrat que altres ordenacions podrien haver sigut validades», conclou Gil.

Científicament, potser el descobriment de la Universitat de St Andrews no resulte rellevant en aparença —taules com aquesta ja apareixien en múltiples articles i llibres—. Però la veritat és que la troballa d’un exemplar acadèmic fa llum al voltant de l’ensenyament de la química i permet reconstruir, a poc a poc, la seua història. Maria Pilar Gil espera que descobriments com el de St Andrews animen a la comunitat científica a compartir i col·laborar en aquesta reconstrucció històrica de la ciència: «Cal posar en comú aquestes coses que potser romanen oblidades al magatzem, que tot el món hi puga accedir, veure-les i estudiar-les». Pot ser que així, seguint la pista a la casualitat, comprenguem les particularitats del progrés científic.

Actualitzat: 26 de novembre de 2019, 9:03

© Mètode 2019
Estudiant de Periodisme de la Universitat de València