La pròxima vegada podríem enfrontar-nos a un virus encara més mortal que el SARS-CoV-2. Ara és el moment perfecte per començar a fer feina, ara que estem conscienciats del perill que representa una pandèmia.

La història dels coronavirus com a agents patògens en humans es remunta a mitjan anys seixanta, quan es van aïllar per primera vegada a partir de mostres obtingudes del tracte respiratori d'adults amb símptomes de refredat comú. En l'actualitat es coneixen set tipus de coronavirus que infecten humans.

L'actual crisi sanitària del coronavirus obre una sèrie d'interrogants sobre la forma d'actuar, sobre els recursos amb què compta la ciència o sobre la importància d'una bona comunicació.  

Conèixer els genomes dels virus i les seues filogènies al detall genòmic ens permet entendre l’origen del brot –ha estat una zoonosi des dels rats penats o hi ha altres hostes implicats? On es localitza geogràficament aquesta transició fatal?– i mesurar el ritme de canvi del virus.

Som vertaderament lliures o la llibertat de què presumim no és més que una il·lusió? Hi ha quelcom en el nostre cervell, en la seua estructura o funció, que sustente aquesta impressió? El fantasma de la llibertat estudia la qüestió

Darwin dedicà més de vint anys de la seua vida a estudiar els fonaments del mecanisme de la selecció natural. No va ser una feina senzilla: per una banda, volia aportar proves inqüestionables sobre la seua teoria abans de publicar-la

Entre els llibres més venuts es troben els de divulgació sobre com funciona el cervell. Un tema ple d’enigmes, en el qual falta molt per saber, però pot haver-hi alguna cosa més fascinant que conèixer el que ja se sap

Alberto Granados ens dóna, al pròleg, la benvinguda al seu «món curiós», i ens convida a passar una estona distreta i a la vegada instructiva amb les curtes lectures que conformen el seu nou llibre ¿Es eso cierto?, treball