L’escenari del SARS-CoV-2

La situació provocada pel virus SARS-CoV-2 és una situació incerta, a què el món sencer està havent de fer front. Una situació que, a més a més, està posant una sèrie de cartes sobre la taula: sobre la forma d’actuar, sobre els recursos amb què compta la ciència o la capacitat de comunicació dels mitjans, així com sobre l’important paper que la correcta divulgació científica té en la resolució d’una crisi sanitària. Espanya ja ha superat la Xina en nombre de morts, tot i que el professor d’investigació del CSIC en l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio) Santiago Elena assenyala que el més rellevant per a observar el comportament del virus és el nombre de casos nous, més que el de morts.

«Un grup de científics liderat per Oriol Mitjà ha publicat un informe en què es demana anar més enllà del confinament parcial»

L’estat d’alarma decretat el passat 14 de març i que ja ha estat ampliat fins a l’11 d’abril suposa, entre altres mesures, el tancament d’establiments amb excepció d’aquells que ofereixen aliments i articles de primera necessitat, la limitació de la llibertat de circulació i la suspensió de l’activitat educativa presencial. Però hi ha experts que advoquen per altres de més estrictes. El 21 de març, un grup de científics liderat pel metge investigador especialista en medicina interna i malalties infeccioses Oriol Mitjà publicava un informe en què es demanava anar més enllà del confinament parcial, ja que el considerava insuficient. Com a alternativa, l’escrit suggereix un tancament de les zones més afectades pel SARS-CoV-2 i un confinament dels seus ciutadans per un mínim de 15 a 21 dies, un confinament parcial a la resta de l’Estat amb un seguiment de les taxes de creixement, i una «interrupció total del trànsit interurbà no essencial de passatgers i de les connexions domèstiques aèries, marítimes i ferroviàries peninsulars per un període mínim de quinze dies». «Les normes restrictives de confinament són les que donen millors resultats», assenyala el catedràtic en Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València Ismael Mingarro en relació amb aquesta situació. «Sembla que la millor opció pot ser una combinació entre aïllament i tests», completa. Això suposa fer tests a aquells que presenten símptomes, per a poder localitzar els infectats i aïllar-los.

L’informe també ha suscitat crítiques que consideren el confinament total poc viable, socialment i econòmicament. Respecte a aquesta situació de dissidència, Mingarro considera que, en ciència, «és molt sa dubtar, veure les coses de manera crítica», ja que «fer-se preguntes enriqueix». El catedràtic en Bioquímica i Biologia Molecular indica que el fonamental és transmetre de manera adequada els diferents plantejaments a la gent, perquè aquesta tinga en compte que, al final, «tots els científics volen el millor». Així mateix, ressalta també que ens trobem enfront d’una situació complicada, i que cal entendre que és més fàcil trobar el que es podria haver fet d’una altra manera a posteriori.

Contra el SARS-CoV-2: més divulgació, més recursos

És, per tant, essencial, transmetre de forma fidel i contextualitzada els diferents avanços i plantejaments dels experts, per a garantir que la ciutadania es troba correctament informada. En aquesta línia, crida l’atenció el vocabulari bèl·lic pel qual alguns mitjans de comunicació s’estan decantant: es parla de l’enemic, de la guerra, de l’atac. «Es pot considerar una guerra entre el virus i les nostres cèl·lules? Podria ser», es planteja el professor titular del departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València Sergi Maicas. El també director del màster en Biologia Molecular, Cel·lular i Genètica assenyala, però, que no considera que aquestes connotacions militaristes siguen les més adequades. En la mateixa línia, Santiago Elena completa que seria interessant saber l’objectiu d’aquest vocabulari bèl·lic. «Tal volta és premeditat i busca mantenir la tensió i la cohesió; tal volta no, i senzillament algú va començar a emprar-lo i la resta el va anar adoptant», exposa. El professor d’investigació del CSIC opina, a més a més, que no considera massa beneficiós que els mitjans estiguen constantment centrats en el SARS-CoV-2 i en el nombre de morts. «Sembla que ja no hi ha cap altre tema», lamenta.

Els experts també coincideixen en el fet que aquestes mesures han d’anar acompanyades d’una major inversió en ciència. «Però no només ara i per a desenvolupar una vacuna concreta, sinó dia a dia», remarca Sergi Maicas. Aquesta necessitat d’inversió en ciència, en sanitat, es fa evident en l’escenari actual. «Tenim un problema greu, i és que els sanitaris s’estan contagiant. I quan un sanitari presenta símptomes s’ha de sotmetre a quinze dies d’autoconfinament. Això suposa una situació de baixes acumulades, i qui tracta els pacients d’intensius?», planteja Mingarro.

«La superació d’una crisi sanitària és una qüestió col·laborativa, en què cada sector social té un paper fonamental»

«Aquesta no és la primera pandèmia del segle XXI, ni serà l’última», assenyala Maicas, que indica, així, que si tot funciona com en altres ocasions, podríem trobar-nos, al final, amb una varietat del virus transmesa menys letal i, per tant, no hi hauria la necessitat de confinar les persones. Per ara, els experts treballen a garantir el benestar ciutadà, com diu Mingarro, per a trobar el millor per a la societat. Els mitjans han d’acompanyar aquesta tasca amb un seguiment informatiu fidel, i els ciutadans escoltar allò que els encomanen i recomanen. La superació d’una crisi sanitària és una qüestió col·laborativa, en què cada sector social té un paper fonamental. És important, a més a més, prestar atenció a aquestes cartes que el coronavirus actual està posant sobre la taula, a allò que el SARS-CoV-2 està posant de manifest, i aprendre: des de sobre la importància de la correcta divulgació fins a la necessitat d’inversió en ciència.