Lleva’m les mans del damunt, humà fastigós!

L’any 1968 s’estrenaren dues pel·lícules fonamentals en la història del cine. La primera, 2001: una odissea de l’espai, canvià el curs del cine de ciència-ficció. La segona, El planeta dels simis, també contribuí a establir les bases d’una ciència-ficció més intel·ligent. 2001, tant la pel·lícula com la novel·la, tenen el seu lloc en els cursos de ciència-ficció que s’imparteixen en universitats nord-americanes. No succeeix el mateix amb El planeta dels simis: tal vegada no es presta tan fàcilment a les fabulacions postmodernistes. A més, el caràcter anglocèntric d’aquests cursos exclou la novel·la: Pierre Boulle era francès.

És cert que hi ha un viatge espacial, i que bona part dels protagonistes són científics i parlen de temes científics de vegades. Però en el fons, El planeta dels simis és un altre exemple de món al revés, és a dir, un espill en el qual mirar-nos per veure determinades qualitats i defectes nostres amb els ulls de l’altre.

Hem aprofitat la coincidència de la publicació en valencià de la novel·la de Boulle (Publicacions de la Universitat de València) amb l’estrena de la pel·lícula L’origen del planeta dels simis per recordar aquesta història i abordar el tema de l’experimentació amb animals, atès que els experiments cerebrals amb humans són l’essència d’un dels moments més impactants de la novel·la i les conseqüències de l’experimentació animal són el nucli de la preqüela.

ARTICLES DEL DOSSIER:

• De nou, el planeta dels simis. Per Alfred Ramos.
• Els planetes dels simis. Per Juli Avinent.
• Experimentar amb animals. Per Gabriel Doménech Pascual.