Thomas de Quincey, en Confessions d’un opiòman anglès (1821), va consagrar la visió romàntica de l’addicte a les drogues. Encara, en molts aspectes, l’ús i abús de substàncies que produeixen addicció (com ara, el tabac, l’alcohol o, fins i tot, l’haixix) va sovint embolcallat per una atmosfera transgressora i postromàntica, on l’individu es lliura a aquells paradisos artificials, amb plena voluntat de gaudir de la seua llibertat. En aquest monogràfic de Mètode, coordinat per José Miñarro, catedràtic en Psicobiologia de la Universitat de València, se’ns ofereix una perspectiva exhaustiva i rigorosa sobre l’addicció, la qual en tot moment es presenta com una malaltia capaç de malbaratar totes les àrees de la vida d’una persona: la salut, les seues relacions familiars i socials, el seu desenvolupament acadèmic i professional, i, en definitiva, la possibilitat d’abastar un benestar i tranquil·litat vitals.
D’aquesta manera, aquest monogràfic polvoritza una idea encara massa estesa segons la qual per a superar una addicció només cal «força de voluntat». Com pot un individu sol lluitar contra els impulsos dictats per una activitat cerebral segrestada per l’ús de substàncies? Un per un, aquesta sèrie d’articles ens desgranen la complexitat del fenomen: des de les arrels ben antigues del nostre sistema de recompensa cerebral, que acaba per obeir només a l’anhel per la droga, fins a la variabilitat de circumstàncies –biològiques, individuals, socials– que poden marcar el desenvolupament d’una addicció. S’analitzen també tots els efectes perjudicials que una substància com l’alcohol pot tenir en l’organisme, així com els tractaments farmacològics i terapèutics que hi ha disponibles per a ajudar les persones addictes a recuperar-se. A més, l’auge en els últims anys de les apostes en línia i la seua incidència en la població més jove feia necessària una revisió de l’addicció al joc, una malaltia amb característiques particulars respecte als trastorns per consum de substàncies, i que suposa un altre repte en la lluita per a garantir la salut mental de la població. Tot amb tot, una submersió extraordinària en el món de les addiccions de Thomas de Quincey, que destrueix qualsevol visió romàntica de les drogues, i que les presenta en la seua visió més dramàtica: com un segrest de la voluntat.
