‘Charles Darwin’s barnacle and David Bowie’s spider’, de Stephen B. Heard

Com es posa nom a les espècies?

Charles Darwin’s barnacle and David Bowie’s spider. How scientific names celebrate adventurers, heroes, and even a few scoundrels. Stephen B. Heard. Yale University Press. New Haven, 2020. 241 pàgines

Com a especialista d’una petita família d’escarabats, m’he vist en la situació d’identificar espècies noves, que calia descriure i posar-los-hi un nom. Les regles per donar nom a un organisme són senzilles: es tracta de triar un nom llatí, que queda a la discreció de l’autor, la qual cosa obre un gran ventall de possibilitats. La més comuna és posar un nom que evoqui un caràcter distintiu de l’espècie (com Sphaericus hirsutus), o un nom geogràfic (Ptinus venezolanus). També és freqüent dedicar l’espècie a algú, sovint a la persona que recol·lectà els primers exemplars (Dignomus kukalovae), o per honorar algun personatge important (Sundaptinus wallacei), o a algun ésser estimat (Falsogastrallus theresae). Els noms d’espècie referits a algú es denominen epònims, i són dels que tracta el llibre de Stephen B. Heard Charles Darwin’s barnacle and David Bowie’s spider.

El títol ja ens aproxima al recorregut del llibre. Darwin, científic genial, és la persona a qui se li han dedicat més espècies, un total de 389, mentre que David Bowie, músic de rock, té una aranya amb el seu nom. L’aranya de David Bowie s’anomena Heteropoda davidbowie i viu a Malàisia. És una espècie gran, groguenca, i peluda, i en visió frontal pot recordar la cara pintada del cantant a principis de la seva carrera. El llibre de Heard comenta altres espècies amb nom de músics, des de Beyoncé (amb la mosca Scaptia beyonceae) fins a Frank Zappa (amb el cnidari Phialella zappai). Les especies fòssils, com els trilobits, han rebut també noms de músics, per exemple, les dedicades als cinc membres dels Sex Pistols, als quatre Beatles, o a Simon i Garfunkel. En uns pocs casos, hom ha posat noms insultants. Un cas sonat fou el dels paleontòlegs suecs Elsa Warburg, que era jueva, i Orvar Isberg, que simpatitzava amb les ideologies pronazis, i que en les dècades de 1950 i 1960 posaren nom a diverses espècies que suscitaven ofenses recíproques. Per exemple, Warburg descriví el trilobit Isbergia planifrons (“de cap pla”), mentre que Isberg imposà el nom Walburgia iniqua (“malvada”) a un mol·lusc.

Heard també ens descobreix la vida fascinadora d’alguns naturalistes, com Maria Sibylla Merian, que el 1669 (tenia 52 anys) s’embarcà cap a les Antilles holandeses, on passà dos anys pintant insectes. O la de Richard Spruce, que el 1849 començà a explorar amb penes i treballs la conca del riu Amazones, on recol·lectà més de 30.000 plantes al llarg de catorze anys. Merian descobrí uns seixanta animals i quaranta plantes, moltes de les quals porten el seu nom, mentre que Spruce té dedicades unes 200 espècies de plantes. El llibre també parla de taxònoms excepcionals, com Alex Alexander i la seva dona Mabel, que van arribar a descriure més d’11.000 (onze mil, ho heu llegit bé) dípters tipúlids, tot i que el crèdit d’autor se l’endugué l’Alex en gairebé tots els casos, mentre que Mabel quedava pràcticament en l’anonimat.

Escrit amb un estil amè i proper, i acompanyat d’uns encisadors dibuixos d’Emily Damstra, el llibre de Heard ens permet descobrir alguns entrellats poc accessibles sobre les fílies i fòbies dels taxònoms, i ens descobreix alguns naturalistes injustament oblidats en la història de la ciència.

© Mètode 2020 - 107. Oceans - Volum 4 (2020)
Director de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), Barcelona.