«El segrest de la voluntat», nou número de Mètode

L’addicció al consum de substàncies legals o il·legals tradicionalment ha arrossegat un cert estigma cap a qui la pateix. La idea que sobreposar-se a una addicció a l’alcohol, a la cocaïna o als calmants «només» és qüestió de voluntat fa temps que està superada en

0
làmina Real Sociedad Española de Historia Natural

150 anys de compromís científic

La Real Sociedad Española de Historia Natural, l'associació científica privada més antiga d'Espanya, celebra en 2021 el seu 150 aniversari.

0
Institució Catalana d'Història Natural

Naturalistes en societat

Un recorregut per les societats i associacions sorgides entorn de la naturalesa a través de més de cinc segles d'història.

0

150 Aniversari de la Real Sociedad Española de Historia Natural

Enguany es compleixen 150 anys de la fundació de la Real Sociedad Española de Historia Natural, una fita en què destaca el treball continuat d'aquesta societat científica.

0

La clau és el lloc

El cas de la secció de València de la Real Sociedad Española de Historia Natural exemplifica que, a través d’un enfocament des dels llocs, podem entendre aspectes fonamentals de la història de les societats naturalistes.  

0

Cavanilles, un personatge polèmic

En la memòria de Cavanilles hi conviuen aquells qui el recorden com a un viatger i il·lustrat i els qui el veuen com a un retor catòlic que s'aprofitava del treball alié.

0

«Ecología y evolución de los Papilionoidea del Paleártico occidental», d’Albert Masó

Obra que recull la tesi doctoral d’Albert Masó, en bona part dirigida i inspirada pel cèlebre naturalista i ecòleg català Ramon Margalef, sobre les papallones en el Paleàrtic occidental.

0

«Charles Darwin’s barnacle and David Bowie’s spider», de Stephen B. Heard

Els noms d'espècie referits a algú es denominen epònims. Charles Darwin és la persona a qui se li han dedicat més espècies.

0
portada La capsa de Dillenius

Viure la Comissió Científica del Pacífic

La capsa de Dillenius és una novel·la, però basada en fets històrics. El protagonista, Joan Isern Batlló i Carrera (1821-1866), és un personatge ben real: el botànic principal del grup de naturalistes que la reina Isabel II va enviar al continent americà a bord d’una esquadra en una missió neocolonial, la més important de tot el seu regnat.

0
portada cómo cazar un topo

«Cómo cazar un topo», de Marc Hamer

L’existència de Marc Hamer va quedar marcada per sempre als setze anys. Al cap de poc de morir-se-li la mare, el pare li va deixar anar que a casa feia nosa i que anés a buscar-se la vida on fos. El que d’entrada podia semblar el començament d’una novel·la de Dickens es va convertir, per a aquest anglès, en una oportunitat de conèixer a fons la natura i de dialogar amb ella.

0