Comunicació i salut

El 1940 la cantant argentina Inesita Pena va popularitzar un tango que destil·lava la piràmide de Maslow al seus tres components essencials: salut, diners i amor. Cada vèrtex del triangle té abundant literatura, però només en qüestions de salut l’aiguabarreig de fets i opinions, professionals i passavolants, pot tenir un resultat fatal. Una inversió ruïnosa o un enamorament impossible són un mal assumpte, però seguir un consell de salut erroni pot matar.

Hi ha un gènere dedicat a vigilar els missatges entorn de la salut als mitjans de comunicació. Científics de totes les especialitats fan de bomber per apagar focs encesos per dietes miraculoses, aliments tòxics, fenòmens físics paranormals i tot el catàleg de la inventiva humana. Alguns missatges generen bons negocis (com els llibres de dietes miraculoses i els edulcorants casolans) i altres són expressions de descontentament amb la imperfecció del món (com els missatges antivacunes o antiantenes de telefonia).

La característica principal d’aquest gènere és que sempre va per darrere de la notícia. Sempre és reactiu. És molt difícil accedir a plataformes de difusió massives, que és on fa més mal la desinformació sobre la salut. Quan, posem per cas, una presentadora de televisió afirma que ensumar llimones pot prevenir el càncer, el «cos científic» detecta un objecte estrany i potencialment perillós i posa en marxa un mecanisme de defensa que inclou tuits, apunts a tota mena de blogs, cartes al director i, de vegades, protestes formals o via Change.org. Rarament aquest debat es dóna en igualtat de condicions, als mateixos canals.

La febrada pot ser forta localment (dins de la comunitat, a la xarxa de blogs, tuits i retuits). Com que «l’objecte estrany» transmet un missatge impactant i ferm, és ben rebut pel «cos no científic» i passa a ser un fet acceptat i creïble. Els científics que intentaven oferir resistència acaben lamentant la batalla perduda i confiant a tenir èxit en una propera ocasió.

El resultat és que, en un tema tan important com la salut, els científics presentem dos tipus de missatges. D’una banda, que curarem el càncer d’ací a cinc anys gràcies a un nou descobriment. D’altra banda, que els consells de salut de l’agricultor alternativista, la monja antisistema o la persona famosa de la tele són falsos i perillosos. Posats a triar, ignorem l’optimisme interessat dels col·legues i concentrem els esforços a intentar limitar el dany que fan els intrusos. I fem aigües per totes dues bandes, entre la indiferència general del públic que ens sent rondinar com qui sent ploure.

Referències
Frías, F. (2015). La lista de la vergüenza. Consultat el 29 de novembre, 2015, en http://listadelaverguenza.naukas.com/
Gámez, L. A. (2015, 6 de febrer). TVE, tenemos un problema: Mariló Montero se reafirma en que oler un limón previene el càncer [Publicació en un blog]. Consultat en http://magonia.com/2015/02/06/tve-tenemos-un-problema-marilo-montero-se-reafirma-en-que-oler-un-limon-previene-el-cancer/
Martínez, I. ¿Qué mal puede hacer? Consultat el 29 de novembre, 2015, en http://quemalpuedehacer.es/blog/

Jesús Purroy. Biòleg i escriptor (Barcelona).
© Mètode 88, Hivern 2015/16.

© Mètode 2016 - 88. Comunicar la salut - Hivern 2015/16

Biòleg i escriptor (Barcelona)