Nazis

Tot s'aprofita

Per bé o per mal, hi ha conceptes que simplifiquen molt la comunicació, fins i tot a costa de perdre exactitud. El nazisme n’és un. Si més no en el moment i el lloc en què escric això, ser nazi és dolent, i la paraula suscita una sèrie d’associacions negatives sobre la naturalesa humana, individualment i en grup. El nazisme és un objecte d’estudi històric i alhora un fenomen contemporani amb ressorgiments arreu d’Europa i a altres llocs.

En la literatura científica el nazisme és una mica com el porc: tot s’aprofita, ja sigui com a font de dades experimentals, com a exemple de mala ciència, de lliçó ètica o com a base per a arguments de ciència-ficció. De vegades, la diferència entre uns enfocaments i altres és petita. Per exemple, la novel·la Els nens del Brasil, que la majoria de nosaltres hem conegut a través de la pel·lícula, està escrita en un moment històric (finals dels anys setanta del segle passat) en què tot just havíem après a tallar i enganxar DNA bacterià, i ni tan sols es coneixia la seqüència d’un gen. Tot i així, la trama ressona i es podria actualitzar amb uns pocs retocs referents a les tecnologies de manipulació genètica i de fertilitat assistida.

D’altra banda, la literatura sobre mala ciència té en els nazis una font inesgotable d’exemples. La submissió de la ciència a la ideologia (que no és ni de bon tros exclusiva del nazisme) té com a conseqüència inevitable l’abandonament del rigor metodològic i, sovint, també de les mínimes referències ètiques.

Aquest abandonament té una bibliografia pròpia, en la qual s’inscriu el número 102 de Mètode. Bé sigui com a estudi d’història, sociologia o filosofia de la ciència, la breu història de l’ascens, dominació i caiguda del nazisme ha donat més substància a la literatura científica que cap altre moviment polític.

Els judicis de Nuremberg van marcar el final del nazisme, o si més no això semblava. També van donar lloc al Codi de Nuremberg, que més endavant es va redefinir amb la Declaració de Hèlsinki. Aquest document és una guia ètica per a l’experimentació amb humans i és un resultat directe de les atrocitats comeses per metges nazis durant el seu temps al poder.

El nazisme ha trobat nous espais per on treure el cap, fins i tot a l’Alemanya que suposadament va fer un procés nacional d’expiació. Això és una amenaça que ja veurem com acaba. El que és segur és que el nazisme continuarà donant arguments tant per a la ficció com per a la història. El repte és evitar que també en doni a la literatura científica primària.

REFERÈNCIES

Gratzer, W. (2000). The undergrowth of science. Oxford: Oxford University Press.
Levin, I. (1991). Los niños del Brasil. Barcelona: Plaza & Janés.
Weale, A. (2001). Science and the swastika. Londres: Channel 4 Books.

© Mètode 2019 - 102. Ciència i nazisme - Volum 3 (2019)

Biòleg i escriptor (Barcelona)