Aparentment, no hi ha dues activitats més allunyades entre elles que la ciència i la poesia, però hi ha un àrea de connexió: la metàfora.

La ciència ha tingut molt poca presència en el gènere literari oral per excel·lència, que és el teatre, reflexiona Jesús Purroy en aquest article.

Persones que haurien d’estar aplicant el seu talent a la recerca s’enganyen –o enganyen el seu entorn– inventant uns resultats inexistents. Per què?

Purroy reflexiona sobre els protocols, aquells esmenats que els investigadors veterans transmeten als arribats de nou, juntament amb consells inconfessables.

Jesús Purroy fa una anàlisi sobre els articles científics i la seua poca audiència. Potser l’article científic és un gènere destinat a fer bullir l’olla.

Un manual és un mapa d’un territori, però és un mapa antic. És viable redactar manuals amb intenció literària, buscant mantenir l’interès del lector?

Reflexions de Purroy sobre la importància de la divulgació científica i la dedicació dels científics en aquest camp amb un llenguatge entenedor i amé.

Com que la ciència és l’art de fer profecies i explicar per què no s’han acomplert, tota la literatura científica és, en certa manera, profètica.

Reflexió de la literatura sobre religió escrita per científics, tot i que encara no s’ha escrit el llibre definitiu des del punt de vista dels científics.

Un alegat contra la literatura pseudocientífica. La demolició de la pseudociència és un gènere abundant, una tasca que molts científics consideren prioritària.

Darwin és per a Purroy un exemple de com establir sistemes clars per a conceptes científics complexos com ho foren la variació a l’atzar i selecció natural.

No és el mateix explicar la gestació d’un govern que explicar la rellevància d’un descobriment científic. Dificultat que ténen quan escriuen les memòries.