«Una historia de la biología según el conejillo de Indias», de Jim Endersby

Una historia de la biología según el conejillo de Indias
Jim Endersby
Ariel. / Barcelona, 2009. 528 pàgines.

Escriure una història de la biologia en un sol llibre potser seria agosarat. També és un repte considerable descriure amb rigor i vehemència algunes de les històries de la biologia moderna, tot prenent com a excusa conductora els organismes models que han fet que certes branques de la biologia hagen assolit solidesa, competitivitat i també popularitat en els últims cent anys. Una historia de la biología según el conejillo de Indias, de l’historiador de la ciència Jim Endersby, s’ha fixat aquest repte tan ambiciós. Començant per l’evolució darwiniana i acabant en la biotecnologia dels organismes transgènics, aquest historiador britànic i professor del Departament d’Història de la Universitat de Sussex recorre la gestació i naixement de disciplines avui prestigioses i evocadores com ara evolució, microbiologia, virologia, biologia molecular, genètica, biologia del desenvolupament, biofísica i biotecnologia, sense oblidar el naixement de publicacions mítiques, temples de la ciència o imperis empresarials.

Jim Endersby ha elaborat un relat aclaparador, entusiasta i entretingut a partir d’unes fonts bibliogràfiques abundants i de qualitat. Mostra un interès especial a reforçar el context històric, sociocultural i econòmic que envolta l’elecció de cadascun dels organismes model d’una manera que fa recordar l’historiador Hugh Thomas en Una historia del mundo. Aquests animals, plantes, microorganismes i virus (conill d’Índies, ratolí, drosòfila, peix zebra, dacsa, Arabidopsis thaliana, Escherichia coli, virus del mosaic del tabac, bacteriòfags, etc.) han estat els col·laboradors involuntaris dels científics responsables del que avui sabem d’aquestes matèries. Canviaria en alguna mesura aquest coneixement si la biologia moderna s’haguera construït amb altres organismes? No ho sabrem mai amb certesa. De fet, no sempre ha estat encertada aquesta tria, alguns organismes model conduïren a formular preguntes equivocades. D’aquests fracassos tan eloqüents i reveladors poc se’n parla en les lliçons i és una meravella que Jim Endersby els haja rescatat. D’altra banda, l’autor imprimeix vida als científics, els mostra amb les seues passions, dubtes, genialitats, contradiccions, conviccions i, també, amb alguna misèria. La comprensió del llibre és a l’abast del lector general i de l’avançat, tot i que aquest darrer hi podria trobar a faltar, o considerar oblidats, algun protagonista o contingut.

© Mètode 2009 - 63. Les pors a la ciència - Número 63. Tardor 2009
Professora del Departament de Genètica de la Universitat de València.