‘Viurem per sempre’, de Salvador Macip i Chris Willmott
Debat biomèdic i dilemes morals
Viurem per sempre? Com la biomedicina ens està canviant la vida. Salvador Macip i Chris Willmott. Eumo editorial. Vic, 2020. 200 pàgines
Salvador Macip i Chris Willmott han escrit un text de divulgació biomèdica fent servir com a recurs les converses entre dos amics que, com ells, són científics. Jordi Torrella (biòleg) i Pere Gonyalons (neuròleg) són els personatges de ficció que, en dinars i cerveses, debaten sobre biomedicina.
El llibre s’estructura en sis capítols amb notes a peu de pàgina que proporcionen informació científica o expliquen termes que apareixen al text. Cada capítol acaba amb una llista de referències bibliogràfiques i vincles a internet.
El biòleg (Jordi) acostuma a posicionar-se d’una forma agosarada i provocadora, mentre que el metge (Pere) es caracteritza per prendre posicions més prudents i respectuoses amb els principis bioètics. Aquesta dualitat converteix els diàlegs en debats amb opinions sobre les decisions en política sanitària, fet que proporciona una certa càrrega ideològica al text.
El primer capítol es basa en la manipulació i l’edició dels gens; la tecnologia CRISPR i la implicació bioètica d’usar-la en éssers humans fan aflorar el debat sobre els posthumanistes i els bioconservacionistes, amb les opinions dispars dels dos amics.
El punt de partida del segon capítol és un regal de l’exparella d’un dels protagonistes: una anàlisi genètica (de la marca fictícia 46chapters) per seqüenciar fragments de DNA per conèixer els ancestres i detectar la predisposició a patir certes malalties. El debat resol el dilema del regal i, mentrestant, el lector aprèn –amb els extensos correus electrònics que s’envien els dos científics– què són aquests productes comercials i els pros i contres que amaguen.
Una de les parts polèmiques del llibre és la discussió sobre el paper de la indústria farmacèutica, la recerca biomèdica, les patents i la regulació que han d’exercir els legisladors, i la reflexió sobre la medicina personalitzada. Els dos científics expliquen l’aparició de bacteris resistents als antibiòtics i per què la indústria farmacèutica dedica pocs recursos a aquests fàrmacs. També debaten sobre la caducitat de les patents, els fàrmacs genèrics i els que són utilitzats per a una determinada malaltia que poden tornar a ser útils per a altres tractaments, així com els bacteriòfags, virus que infecten bacteris, que poden ser usats per combatre infeccions bacterianes. Això no obstant la discussió amb més implicacions bioètiques és sobre l’envelliment. El dilema moral i científic que suposarà la descoberta de fàrmacs que allarguin l’esperança de vida.
A l’últim capítol, contextualitzat en la situació personal d’un dels amics, es reflexiona sobre diferents tècniques de reproducció assistida: la diagnosi genètica preimplantacional, els úters de lloguer i l’ectogènesi (úters artificials) en un futur no gaire llunyà.
Viurem per sempre?, de Macip i Willmott, pot agradar a molts lectors interessats a aprofundir en temes amb rellevància científica i social de la biomedicina. El llibre està escrit a quatre mans d’una manera entenedora, i encurioseix saber quin dels personatges de ficció és l’alter ego de Chris Willmott i quin ho és de Salvador Macip… qui sap si potser els autors comparteixen trets dels dos personatges.
