Si volem que la ciència tingui un paper social rellevant de debò, hem de plantejar el camí invers i respondre amb ciència a les preguntes i problemes de les persones i la societat. Hem de tractar la ciència com a eina, no com a protagonista.
L’agricultura del segle XXI s’enfronta a reptes urgents. Les noves tecnologies de millora genètica poden contribuir a afrontar aquests reptes.
La tecnologia d’edició gènica CRISPR/Cas proporciona una nova aproximació per a la millora dels cultius i noves possibilitats en l’obtenció de varietats.
En aquest monogràfic s’analitza la possibilitat de cultivar plantes fora del planeta Terra; exposem avanços de l’edició de genomes com els que han permès, en el meu laboratori, l’obtenció de tomates sense llavors; es valoren estratègies biotecnològiques per a reforçar el sistema immune de les plantes o per a utilitzar-les com a biofactories que possibiliten cultivar molècules d’interès per a la salut o la nutrició. Serà suficient? Arribarem a temps?
Científics europeus envien un missatge a la Unió Europea per tal que no s’opose a l’aplicació d’eines d’edició genètica de precisió com CRISPR per a l’obtenció de varietats d’interès agrícola.
El llibre de Montoliu exposa com ha arribat als laboratoris l’edició genòmica i, en particular, la tecnologia CRISPR.
Amb ferramentes genètiques que tenim a l'abast, alterarem l'ADN de l'espècie humana per a crear éssers humans optimitzats? El pròxim 22 de maig a les 19:00 hores, Gemma Marfany ofereix una conferència a La Nau sobre el futur de la genètica.
El laboratori de Lluís Montoliu ha estat pioner a Espanya en l'ús de CRISPR per a investigar malalties rares. El científic va analitzar a València l'impacte en la recerca i en possibles teràpies d'aquesta tècnica.
Ensenyar, investigar i divulgar són les tres passions de Gemma Marfany, professora de genética de la Universitat de Barcelona.
Creador del Grup de Microbiologia Molecular de la Universitat d'Alacant, parlem amb el descobridor del sistema CRISPR.