Més biodiversitat per a millorar la salut

Hi ha una àmplia evidència que el contacte amb la naturalesa produeix beneficis mesurables en la salut psicològica i fisiològica de les persones. També abunden els estudis que demostren que ecosistemes ben conservats i amb alts nivells de biodiversitat compleixen més funcions, entre les quals la de reduir els riscos per a la salut humana derivats d’infeccions d’origen animal (zoonosi, com la COVID-19) o del canvi climàtic. Les Nacions Unides van encunyar el concepte d’una sola salut precisament per afavorir l’estudi multidisciplinari de la salut humana en el context global de la salut d’animals, plantes i ecosistemes, i poder així avançar cap a una medicina més preventiva i eficaç.

Paraules clau: biodiversitat, prevenció, serveis ecosistèmics, una sola salut, zoonosi.

La natura rica i funcional és la millor medicina

La diversitat de la vida a la Terra està molt afectada per les alteracions humanes dels ecosistemes, un impacte que ocorre també en el sentit invers. De fet, avui dia està molt ben documentat que la biodiversitat afecta les propietats dels ecosistemes i, per tant, els beneficis que els éssers humans n’obtenen. La salut humana, també en un sentit ampli, està, per consegüent, estretament lligada a la biodiversitat i a l’estat de conservació dels ecosistemes. L’Organització Mundial de la Salut defineix la salut com un estat de benestar físic, mental i social i no sols com l’absència d’afeccions o malalties. També es descriu la salut, o la salut i el benestar, com alguna cosa que inclou un entorn propici, la seguretat personal, la llibertat d’elecció, les relacions socials, una ocupació i uns ingressos adequats, l’accés als recursos educatius i la identitat cultural (Díaz et al., 2006).

La sensació de benestar depèn en gran manera del context cultural, geogràfic i històric específic en què es desenvolupen les diferents societats humanes, i està determinada pels processos socioeconòmics i per la prestació de serveis per part dels ecosistemes. No obstant això, el benestar de la gran majoria de les societats humanes es basa, més o menys directament, en la prestació sostinguda de serveis ecosistèmics fonamentals, com la producció d’aliments, combustible i la regulació de la qualitat i la quantitat del subministrament d’aigua, el control dels riscos naturals, etc. Una naturalesa ben conservada representa, per tant, un paper essencial en aquestes definicions àmplies i integradores del que és la salut humana i per això la salut i el benestar humans es consideren el servei ecosistèmic últim o acumulatiu (Sandifera et al., 2015).

Hi ha una àmplia i creixent bibliografia que demostra que el contacte amb la naturalesa (definida de manera àmplia, incloent-hi els espais verds urbans, els parcs, els boscos, etc.) pot produir beneficis mesurables per a la salut psicològica i fisiològica. Experimentar la naturalesa pot tindre efectes positius en la curació, el ritme cardíac, la concentració, els nivells d’estrès, la pressió arterial, el comportament i altres factors de salut (Brown i Grant, 2005). Per exemple, contemplar la naturalesa, encara que siga a través d’una finestra, millora la recuperació d’una intervenció quirúrgica (Ulrich, 1984). El benestar de les persones creix amb la biodiversitat i amb la varietat d’hàbitats en les zones verdes urbanes com van mostrar Fuller i col·laboradors en el seu clàssic treball de 2007.

Un ecosistema ric en espècies proporciona més recursos i és capaç de mantindre més processos ecològics, a més de tindre propietats anomenades emergents com la resiliència, és a dir, una major capacitat de recuperar-se després de qualsevol pertorbació o estrès. Aquestes característiques dels ecosistemes amb major biodiversitat deriven d’efectes com el de la complementarietat entre les espècies presents que permeten un ús més eficient dels recursos. Per això s’ha trobat en nombrosos ecosistemes, tant herbacis com forestals, que la biodiversitat incrementa processos ecològics clau com la productivitat (Liang et al., 2016).

«La sensació de benestar està determinada pels processos socioeconòmics i per la prestació de serveis per part dels ecosistemes»

Els qui depenen més directament dels serveis dels ecosistemes, com els agricultors de subsistència, els pobres de les zones rurals i les societats tradicionals, s’enfronten als riscos més greus i immediats de la pèrdua de biodiversitat i la degradació ambiental (Díaz et al., 2006). En primer lloc, són els que més depenen de la «xarxa de seguretat» que proporciona la biodiversitat dels ecosistemes naturals en termes de seguretat alimentària i accés sostingut a productes medicinals, combustible, materials de construcció i protecció contra riscos naturals com ara tempestes i fluxos. La desigualtat en aquesta dependència es manifesta també en els molts casos en què se subvenciona la prestació de serveis als sectors més privilegiats de la societat i es deixa que els més vulnerables paguen la major part del cost de les pèrdues de biodiversitat. Aquest és el cas dels agricultors de subsistència davant de l’agricultura industrial i el dels pescadors de subsistència davant de la pesca comercial intensiva i l’aqüicultura. Per exemple, quan la qualitat de l’aigua es deteriora a conseqüència de la càrrega de fertilitzants i pesticides de l’agricultura industrial, els pobres no poden comprar aigua potable. Quan les proteïnes i les vitamines procedents de fonts locals, com la caça i la fruita, disminueixen per la pèrdua d’hàbitat, només els rics poden continuar comprant-les. Hi ha, per tant, un terrible cercle viciós entre salut-desigualtat-medi ambient, de manera que la pèrdua de serveis ecosistèmics accentua la desigualtat i la marginació dels sectors més vulnerables de la societat, ja que disminueix el seu accés als materials bàsics per a una vida sana i redueix la seua llibertat d’elecció i acció.

La pèrdua de biodiversitat i la degradació ambiental estan inextricablement lligades a la pobresa, la major amenaça per al futur de la humanitat identificada per les Nacions Unides. Això és una conclusió provocadora per als qui consideren que la biodiversitat és tan sols una preocupació intel·lectual dels qui tenen les seues necessitats i aspiracions bàsiques cobertes. Fins i tot la salut dels més rics està molt influïda pel grau de conservació dels ecosistemes, ja que molts processos que impacten en la nostra salut tenen escales globals, i, com les pandèmies o el canvi climàtic, no s’atenen a una regió concreta ni a un sector específic de la població.

Les relacions directes entre la salut i el benestar amb la biodiversitat

A part de tots els efectes positius de la biodiversitat mediats pels serveis ecosistèmics que aquesta manté o amplifica, hi ha tot un ventall d’hipòtesis que estableixen connexions positives directes entre la biodiversitat i la salut i el benestar humans (Aerts et al., 2018; Hartig et al., 2014).

La hipòtesi de la biofília proposa que els éssers humans tenen una afinitat intrínseca amb altres espècies i amb la naturalesa perquè la interacció amb l’entorn natural va impulsar la nostra evolució. Segons aquesta hipòtesi, les persones prefereixen entorns biològicament diversos i obtenen beneficis mentals de l’exposició a espais verds. Molts estudis que l’aborden s’emmarquen en la teoria de la recuperació de l’estrès, segons la qual els entorns naturals faciliten la recuperació de l’estrès fisiològic, i en la teoria de la restauració de l’atenció, que sosté que els entorns naturals faciliten la recuperació de la fatiga mental i ajuden a restablir l’atenció dirigida (Aerts et al., 2018).

La hipòtesi de la biodiversitat proposa que l’exposició a la biodiversitat millora el sistema immunitari perquè regula la composició d’espècies del micro­bio­ma humà. Segons aquesta hipòtesi, l’exposició a una microbiota ambiental beneficiosa redueix la prevalença d’al·lèrgies, asma i altres malalties inflamatòries cròniques. La hipòtesi de la higiene i la de la microbiota, les dues relacionades entre si, afirmen que una menor exposició en els primers anys de vida a paràsits i bacteris ambientals s’associa a un major risc de desenvolupar malalties al·lèrgiques, asma i altres trastorns d’hipersensibilitat perquè té efectes perjudicials en el desenvolupament del microbioma intestinal humà (disbiosi) i el sistema immunitari infantil (Aerts et al. 2018).

Aquells que depenen més directament dels serveis dels ecosistemes, com els agricultors de subsistència, els pobres de les zones rurals i les societats tradicionals, s’enfronten als riscos més greus i immediats de la pèrdua de biodiversitat i la degradació ambiental./ Arnol Sonar – Unsplash

La hipòtesi de l’efecte de dilució proposa que una elevada riquesa d’espècies de vertebrats redueix el risc de malalties infeccioses dels éssers humans perquè els patògens es dilueixen entre un elevat nombre d’espècies animals reservori que difereixen en la seua capacitat d’infectar les espècies de vectors invertebrats. Segons aquesta hipòtesi, s’espera que la transmissió i la càrrega de les malalties infeccio­ses siguen menors en els entorns naturals rics en espècies animals perquè la prevalença dels vectors infectats és menor, malgrat una major riquesa de patògens (Aerts et al., 2018).

Beneficis per a la salut física: el cas de les zoonosis

Molts dels serveis que ens brinda la naturalesa no els apreciem, ni tan sols els coneixem bé, fins que falten. Aquest va ser el cas de la COVID-19, una malaltia zoonòtica que es va convertir en pandèmia per una combinació de factors entre els quals destaquen els impactes humans en la biodiversitat. Les zoonosis són malalties infeccioses dels éssers humans causades per patògens que es comparteixen amb altres animals vertebrats. Si bé durant un temps es considerava que les àrees naturals pristines amb alta biodiversitat eren fonts probables de nous patògens zoonòtics, s’ha observat que l’emergència de zoonosis ha anat associada a la degradació i alteració dels hàbitats i no als seus nivells inicials de biodiversitat. Les malalties infeccioses emergents van ser abundants en regions temperades per al període 1940-2004 com mostren Jones i col·laboradors (2008). Actualment el risc d’aquestes infeccions està augmentant en regions tropicals, en paral·lel a la seua deterioració (Allen et al., 2017). De fet, el sud-est asiàtic, on es troba l’origen de la COVID-19, es va postular com d’especial risc de zoonosi tres anys abans que es confirmara la pandèmia. La COVID-19 és, per tant, una conseqüència relacionada amb les crisis globals de pèrdua de biodiversitat i salut ambiental.

Avui sabem que la biodiversitat redueix la transmissió d’alguns patògens que ja s’han establit en les poblacions humanes. Les espècies animals amb més probabilitats d’albergar patògens perillosos per a les persones solen proliferar en paisatges dominats per l’ésser humà, la qual cosa augmenta la probabilitat de contagi. No obstant això, en les zones menys pertorbades, aquestes espècies que actuen com a reservoris zoonòtics són menys abundants i predominen els que no són reservoris. Així, la pèrdua de biodiversitat sembla augmentar el risc d’exposició humana a patògens zoonòtics, tant nous com ja establits (Keesing i Ostfeld, 2021). La restauració de la biodiversitat és una eina important en la gestió del risc de malalties zoonòtiques, de manera que s’ha de considerar com un servei de salut pública.

Beneficis per a la salut física: la depuració de l’atmosfera i la eliminació de residus

La biodiversitat dona suport als serveis dels ecosistemes que mitiguen la calor, el soroll i la contaminació atmosfèrica, tots els quals desencadenen efectes positius per a la salut dels ecosistemes ben conservats i dels espais verds en general. La contaminació atmosfèrica és el quart risc més important per a la salut humana i és responsable d’uns nou milions de defuncions cada any. Ara sabem que els boscos urbans i periurbans poden contrarestar aquest risc per a la salut perquè contribueixen a la purificació de l’aire. Es va comprovar, per exemple, que aquests boscos van afavorir l’eliminació de partícules (PM₁₀) i ozó (O₃) en deu ciutats metropolitanes d’Itàlia (Manes et al., 2016). Les característiques estructurals del bosc com l’índex d’àrea foliar i la seua diversitat funcional, vinculada amb la conductància estomàtica, tingueren una influència significativa en la prestació d’aquests serveis ecosistèmics de regulació, amb un valor monetari total estimat en uns 350 milions de dòlars l’any. Aquest tipus de resultats s’ha de tindre en compte a l’hora de dissenyar boscos urbans, parcs i jardins per no considerar solament qüestions com ara que les espècies facen bona ombra, estiguen adaptades al clima de la ciutat i tinguen un creixement ràpid.

La biodiversitat de microorganismes és crucial per a molts processos d’eliminació de residus tòxics i per a la neteja de sòls i aigües potencialment perillosos per a la salut humana. Diverses aproximacions tecnològiques imiten la naturalesa i aprofiten el potencial de comunitats microbianes diverses. Les plantes de tractament d’aigües residuals biològiques i industrials empren processos biotecnològics, la importància dels quals augmenta en una societat humana en desenvolupament constant. La majoria dels processos de tractament d’aigües residuals utilitzen l’autodepuració natural que resulta de l’activitat microbiana, i la seua composició i dinàmica és clau per al seu rendiment (Antunes et al., 2021). Una vegada més, la naturalesa i un dels seus trets principals, la biodiversitat, són elements essencials per a salvaguardar la salut humana.

La salut mental

Hi ha moltes evidències dels beneficis per a la salut mental de la interacció amb la naturalesa. Sandifera i col·laboradors (2015) han fet una completa revisió referent als beneficis psicològics i cognitius que se sumen als fisio­lògics, socials i de regulació de malalties que té el contacte amb espais ben conservats. L’exercici a l’aire lliure en un entorn natural millora l’estat d’ànim i l’auto­estima i és més reparador que l’exercici a l’aire lliure en un entorn urbà. En més de la meitat dels estudis revisats, l’estat d’ànim i l’actitud de les persones van ser significativament més positius després de l’activitat a l’aire lliure en comparació amb l’activitat en interiors. Els participants van informar d’una major revitalització, autoestima, compromís positiu, vitalitat, energia, plaer i delit, així com d’una menor frustració, preocupació, confusió, depressió, tensió i cansament. Els espais verds de les zones urbanes tenen la capacitat d’atenuar altres factors que afecten negativament la salut humana, com la mala qualitat de l’aire i els efectes de l’estrès tèrmic (Brown i Grant, 2005). Schebella i col·laboradors (2019) van trobar en un ampli estudi de zones verdes urbanes d’Austràlia que la cobertura vegetal es va correlacionar de manera consistent amb beneficis psicològics per als visitants. La diversitat estructural de la vegetació en els espais urbans també va tindre un efecte positiu en l’estat d’ànim de les persones.

D’altra banda, un estudi d’Engemann i col·laboradors (2019) va revelar que el risc de trastorns psicològics (esquizofrènia, abús de drogues, desordres obsessivocompulsius, anorèxia, trastorn bipolar, depressió, ansietat, etc.) des de l’adolescència a la fase adulta disminueix segons la quantitat de zones verdes que s’haja tingut prop del domicili durant la infància. La tendència es va poder demostrar des de zones rurals fins a urbanes i des de pobles fins al centre de les grans ciutats.

Menys hospitals i més prevenció

Cada vegada hi ha més proves que els ecosistemes amb un alt nivell de biodiversitat tenen més probabilitats de ser més eficients a l’hora de proporcionar nivells elevats de serveis ecosistèmics múltiples (la teoria funcional de la biodiversitat i els ecosistemes). També s’ha demostrat que els sistemes diversos són més resistents i resilients davant de les pertorbacions naturals i antropogèniques, una propietat que és important en els entorns urbans i en general degradats o molt artificials. Les propietats dels ecosistemes rics en espècies i amb una elevada funcionalitat ecològica són la base de múltiples processos que afavoreixen la salut i el benestar humans.

La contaminació atmosfèrica és el quart risc més important per a la salut humana i és responsable d’uns nou milions de defuncions cada any. Els boscos urbans i periurbans poden contrarestar aquest risc per a la salut en contribuir a la purificació de l’aire./ Photoholgic – Unsplash

Els problemes sanitaris actuals solen ser complexos, transfronterers, multifactorials i impliquen moltes espècies i factors, de manera que, si s’aborden des d’un punt de vista purament mèdic o veterinari, és poc probable que s’aconseguisquen estratègies de prevenció i mitigació sòlides. La inversió en hospitals i en vacunes i tractaments és molt superior a la inversió en prevenció i mitigació, per això fa l’efecte que oblidem que quan algú ingressa en un hospital, rep una vacuna o se li aplica un tractament, aquesta persona o moltes més han hagut de patir un problema agut de salut. Mantindre ecosistemes rics en espècies i en processos ecològics és una estratègia tan eficaç com econòmica, i és una de les millors maneres de previndre trastorns sanitaris en la població humana. L’evidència que dona suport a aquesta conclusió ha consolidat el concepte d’una sola salut, impulsat per les Nacions Unides des de fa unes quantes dècades.

El concepte d’una sola salut se centra en les respostes, les accions i les conseqüències en les interfícies animal-humà-ecosistema, especialment en el cas de les zoonosis emergents i endèmiques. També aborda la resistència als antibiòtics, ja que aquesta pot sorgir en els éssers humans, els animals o el medi ambient, i pot propagar-se de l’un a l’altre, i d’un país a un altre. Altres aspectes com la seguretat alimentària i la reducció de la contaminació són també objectius dins d’«Una sola salut». El concepte, encunyat en 2003, no és nou i es remunta almenys a dos-cents anys arrere, primer com «una medicina», després com «un món, una salut» i finalment «una sola salut». No existeix una definició única i internacionalment acordada del terme, però la més utilitzada, la descriu com un enfocament col·laboratiu, multisectorial i transdisciplinari de la salut, una salut que engloba la de tots els éssers vius i no sols la de les persones. El concepte es treballa a escala local, regional, nacional i mundial, amb l’objectiu d’aconseguir resultats de salut global òptims reconeixent la interconnexió entre les persones, els animals, les plantes i el seu entorn compartit. Aquest concepte, unit a un major èmfasi en la prevenció basada en ecosistemes ben conservats, és una alternativa brillant a una civilització afectada per nous i creixents problemes de salut. Els exemples abunden: afavorir la coexistència de diferents espècies d’ocells en una determinada regió redueix els riscos per a les poblacions humanes de contraure malalties infeccioses com el virus del Nil occidental; mantindre boscos poc fragmentats i rics en espècies redueix els percentatges de paparres infectades amb bacteris causants de la malaltia de Lyme; restaurar la biodiversitat i protegir els predadors manté ecosistemes funcionals en què tant les preses habituals com altres espècies tenen un millor estat sanitari, disminuint els riscos per als éssers humans i els animals domèstics; boscos rics en espècies són més eficients regulant el clima local i atenuant els extrems tèrmics associats al canvi climàtic. Totes aquestes situacions revelen el potencial d’abordar la salut humana dins del context ampli d’«una salut» amb tots els seus components ecològics i socials.