Lluny de ser un ecosistema fantasma, i contra tot pronòstic, la vida s'ha obert pas a Txernòbil després del gran desastre nuclear. Ens ho explica Germán Orizaola en aquesta entrevista.
Estem davant d’una obra d’art pels dibuixos i les fotos, però que alhora és una eina divulgativa de primer ordre que ens mostrarà una part essencial del nostre patrimoni natural i ens evidenciarà la importància de conservar-lo.
L’estudi de l’evolució enfront de la incertesa ambiental és crucial per a entendre la diversitat biològica, ja que diversificar les estratègies de vida és clau per a sobreviure i reproduir-se en un ambient incert.
Si volem preservar ecosistemes funcionals per al futur i continuar gaudint dels seus serveis, també cal protegir la diversitat filogenètica i la funcional. Però per fer-ho no n’hi ha prou a delimitar espais protegits.
Els enemics naturals estan entre els principals impulsors de les dinàmiques de biodiversitat pero, de vegades, produeixen greus pèrdues en la majoria de les quals els humans estan involucrats.
Els índexs tradicionals de diversitat (principalment riquesa, abundància i equitativitat d’espècies) han estat altament reveladors per al seguiment de processos en comunitats i ecosistemes en ecologia moderna.
La península dels Balcans és l’àrea més diversa d’Europa quant a plantes vasculars: entre 7.000 i 8.000 espècies catalogades. Els habitants d’aquesta regió comparteixen una herència quant a usos dels recursos naturals i parlen llengües semblants.
Entre els milers d’espècies d’insectes amb què convivim n’hi ha que ens preocupen en especial. I, en general, quan als humans ens preocupa una espècie animal vol dir que en traiem profit econòmic o bé que amenaça els nostres interessos. Cosa ben lògica, d’altra banda.
En una societat en què la ciència cada vegada té més incidència en el nostre dia a dia, la divulgació científica es converteix en una necessitat perquè els ciutadans puguen crear-se opinions contrastades sobre els processos que viu el nostre entorn i sobre els avenços que es van aconseguint als centres de recerca.
Ernst Mayr, professor emèrit de la Universitat de Harvard, biòleg extraordinari, va morir plàcidament a Bedford, Massachusetts, als afores de Boston, el 3 de febrer de 2005. Tenia cent anys i pertanyia al departament de Biologia de la Universitat de Harvard des de la seua incorporació com a professor el 1953.