Conversem amb l'arquitecte i activista, que acaba de publicar «Del Saler al Túria» (Pruna Llibres i Institució Alfons el Magnànim), on fa una revisió de les dues lluites cíviques dels 70 que van donar forma a la ciutat de València.
Aquest monogràfic està obert a articles que analitzen diferents reptes i problemes relacionats amb el concepte One Health, una salut connectada. Data límit d'enviament: 15 de gener de 2022.
El coneixement de les espècies endèmiques del territori és necessari per a abordar qüestions ecològiques i, així, protegir la nostra particular i valuosa fauna aquàtica.
Les microreserves de flora són fonamentals per a protegir i conservar la flora endèmica, rara o amenaçada en el nostre territori.
El barret fa referència a la nostra incapacitat per a veure la pèrdua de biodiversitat global i la fragmentació dels hàbitats.
Existeix la idea errònia generalitzada, principalment per culpa de perverses pràctiques agnogèniques, que la nutrició és un camp complicat i difícil, que no sabem realment què menjar i que els professionals de la salut no es posen d’acord.
La degradació del Mar Menor no va començar amb la dramàtica imatge de tones de peixos morint en les vores el mes d’octubre passat de 2019. Hem de remuntar-nos a començament de la segona meitat del segle passat.
Encara que l’ús irresponsable i indiscriminat del medi natural per part de l’ésser humà podria ser una de les causes que hi ha darrere de la recent crisi del coronavirus, a les rates penades se’ls ha situat en la diana per exercir com a reservoris naturals de patògens zoonòtics.
Mitjançant l’ús d’un flaix extern situat per davall de la fulla i aprofitant la textura d’aquesta, el fotògraf va retratar en el seu entorn a aquest pregadeu que va trobar en una de les marxes dins de l’Estació de Biodiversitat de Tiputini.
Lluny de ser un ecosistema fantasma, i contra tot pronòstic, la vida s'ha obert pas a Txernòbil després del gran desastre nuclear. Ens ho explica Germán Orizaola en aquesta entrevista.