La degradació del Mar Menor no va començar amb la dramàtica imatge de tones de peixos morint en les vores el mes d’octubre passat de 2019. Hem de remuntar-nos a començament de la segona meitat del segle passat.
Encara que l’ús irresponsable i indiscriminat del medi natural per part de l’ésser humà podria ser una de les causes que hi ha darrere de la recent crisi del coronavirus, a les rates penades se’ls ha situat en la diana per exercir com a reservoris naturals de patògens zoonòtics.
Mitjançant l’ús d’un flaix extern situat per davall de la fulla i aprofitant la textura d’aquesta, el fotògraf va retratar en el seu entorn a aquest pregadeu que va trobar en una de les marxes dins de l’Estació de Biodiversitat de Tiputini.
Lluny de ser un ecosistema fantasma, i contra tot pronòstic, la vida s'ha obert pas a Txernòbil després del gran desastre nuclear. Ens ho explica Germán Orizaola en aquesta entrevista.
Estem davant d’una obra d’art pels dibuixos i les fotos, però que alhora és una eina divulgativa de primer ordre que ens mostrarà una part essencial del nostre patrimoni natural i ens evidenciarà la importància de conservar-lo.
L’estudi de l’evolució enfront de la incertesa ambiental és crucial per a entendre la diversitat biològica, ja que diversificar les estratègies de vida és clau per a sobreviure i reproduir-se en un ambient incert.
Si volem preservar ecosistemes funcionals per al futur i continuar gaudint dels seus serveis, també cal protegir la diversitat filogenètica i la funcional. Però per fer-ho no n’hi ha prou a delimitar espais protegits.
Els enemics naturals estan entre els principals impulsors de les dinàmiques de biodiversitat pero, de vegades, produeixen greus pèrdues en la majoria de les quals els humans estan involucrats.
Els índexs tradicionals de diversitat (principalment riquesa, abundància i equitativitat d’espècies) han estat altament reveladors per al seguiment de processos en comunitats i ecosistemes en ecologia moderna.
La península dels Balcans és l’àrea més diversa d’Europa quant a plantes vasculars: entre 7.000 i 8.000 espècies catalogades. Els habitants d’aquesta regió comparteixen una herència quant a usos dels recursos naturals i parlen llengües semblants.