Imatge horta

Aquest article defensa que és temps ja de pensar en la conservació de l’horta de València com si d’un espai (un jardí) públic es tractara, és a dir, com un patrimoni que exigeix uns costos de manteniment que han d’anar a càrrec d’aquesta mateixa societat, representada en els ajuntaments i en el govern de la Generalitat.
0
Cullera

L'explotació immediata de la costa com un recurs, està produint danys irreversibles en els seus ecosistemes i també en la mateixa morfologia de la costa. Aquests danys esdevenen dramàtics pel que fa a la vida vegetal del litoral.
0
Universitat 2000

Primavera del 2000. La universitat ha irromput amb una certa empenta en els mitjans. Encara que solament atenguera a la nova lògica que s’obre després de les eleccions del 12

0
La Societat Valenciana de Ciències de la Salut “Joan Baptista Peset”

La Societat Valenciana de Ciències de la Salut Joan Baptista Peset no és una societat estrictament “mèdica”. Naix amb unes característiques i uns objectius que la diferencien i li marquen uns camps d’actuació propis, sense cap mena d’interferència amb les entitats abans esmentades.
0
Les col·leccions universitàries

Francisco Tomás escriu sobre la importància de les col·leccions científiques per a la tasca docent i divulgativa de la Universitat de València.
0
Contra el relativisme

L’extraordinària polèmica desfermada pel llibre Impostures intel·lectuals escrit per Alan Sokal i Jean Bricmont no ha conclòs encara.
0
«In memoriam» de José Ignacio Fernández Alonso, científic i mestre

El proppassat 2 d’agost va faltar José Ignacio Fernández Alonso, catedràtic de Química Física i doctor honoris causa per la Universitat de València.
0
Les dunes de serra Gelada

La serra Gelada és una terra mítica per a geomorfòlegs, afeccionats a la geografia física mediterrània o per als amadors del paisatge natural valencià.
0
Més ciència i millor

Quines desigualtats socials són moralment acceptables? Quin món desitgem per a nosaltres i per als nostes fills?
0
És homogeni l’univers?

La cosmologia moderna va nàixer el 1917, quan Albert Einstein va utilitzar la seua teoria de la relativitat general –acabada de crear–, la teoria de l’espai, el temps i la gravitació, per a descriure l’univers.
0
Gestionant la biodiversitat

Amb independència que és una mica despersonalitzador trobar-nos denominacions d’institucions en forma de sigles (encara que el nostre institut podria tenir la d’ICBIBE), el fet és que el que ens va moure al grup encarregat d’elaborar el projecte científic de l’Institut a denominar-lo Cavanilles va ser la recuperació de certes senyes d’identitat.
0
El «Florido pensil» de la Biologia

La gran acollida d’El florido pensil i de les corresponents seqüeles pròpies de tot l’èxit editorial –encarnades en aquest cas en formes diferents d’enciclopèdies escolars caducades– ens ha fet tornar la mirada cap a un instrument que, tal volta per quotidià, no tenim costum de manejar amb la precaució que es mereix: el llibre de text.
0
Altres clubs de poetes morts

Cinc Segles de la Universitat. John Maddox qüestiona la política científica de la UE i proposa reforçar la investigació bàsica en les universitats. Presa de possessió com a director de l’Institut d’Estudis Històrics de Londres. David Cannadine denuncia el declivi de les universitats d’Oxford i Cambridge.
0
Francisco Tomàs

Considerada des d’una perspectiva de conjunt, la investigació científica en la Universitat de València té una dimensió ben àmplia tant pel que fa a la qualitat com a l’extensió a una gran part de les branques del saber.
0
Dofins i balenes en els Cinc Segles de la Universitat de València

Els valencians tendim a viure mentalment allunyats del mar, encara que geogràficament el tinguem tan a prop i encara que siga tan important per a la nostra economia turística.
0
Doñana, la fitodescontaminació i les plantes transgèniques

El coneixement de les bases moleculars i cel·lulars de la hiperacumulació permetrà dissenyar per enginyeria genètica plantes acumuladores de metalls, interessants per desenvolupar mètodes alternatius de descontaminació de sòls.
0
Qüestió d’estructures

S’han invertit grans quantitats de recursos, i no solament econòmics –sempre escassos–, en la formació de nous recursos humans. Essencialment en –o a través de– les nostres universitats. En tenim d’excel·lents. Són necessaris, sembla. Però també sembla que ja no hi caben de cap manera en el nostre sistema.
0
1 2 3 4 5 6 7 8