A hores d’ara, els audiovisuals de natura constitueixen un gènere ben definit que ocupa un sector important del mercat audiovisual, la principal destinació dels quals és la projecció en televisió

0

Des que es va començar a elaborar la nova Llicenciatura de Periodisme a la Universitat de València vam tenir molt clar –entre d’altres qüestions importants– que la ciència i la

0

Fa uns dies el responsable d’un important grup d’investigació de la Universitat de València amb múltiples connexions amb altres grups d’Espanya i l’estranger em comentava el seu desencant davant les

0

Primavera del 2000. La universitat ha irromput amb una certa empenta en els mitjans. Encara que solament atenguera a la nova lògica que s’obre després de les eleccions del 12

0

La Societat Valenciana de Ciències de la Salut Joan Baptista Peset no és una societat estrictament “mèdica”. Naix amb unes característiques i uns objectius que la diferencien i li marquen uns camps d’actuació propis, sense cap mena d’interferència amb les entitats abans esmentades.
0

Francisco Tomás escriu sobre la importància de les col·leccions científiques per a la tasca docent i divulgativa de la Universitat de València.
0

La cosmologia moderna va nàixer el 1917, quan Albert Einstein va utilitzar la seua teoria de la relativitat general –acabada de crear–, la teoria de l’espai, el temps i la gravitació, per a descriure l’univers.
0

Amb independència que és una mica despersonalitzador trobar-nos denominacions d’institucions en forma de sigles (encara que el nostre institut podria tenir la d’ICBIBE), el fet és que el que ens va moure al grup encarregat d’elaborar el projecte científic de l’Institut a denominar-lo Cavanilles va ser la recuperació de certes senyes d’identitat.
0

La gran acollida d’El florido pensil i de les corresponents seqüeles pròpies de tot l’èxit editorial –encarnades en aquest cas en formes diferents d’enciclopèdies escolars caducades– ens ha fet tornar la mirada cap a un instrument que, tal volta per quotidià, no tenim costum de manejar amb la precaució que es mereix: el llibre de text.
0

Cinc Segles de la Universitat. John Maddox qüestiona la política científica de la UE i proposa reforçar la investigació bàsica en les universitats. Presa de possessió com a director de l’Institut d’Estudis Històrics de Londres. David Cannadine denuncia el declivi de les universitats d’Oxford i Cambridge.
0
Difondre la ciència

Considerada des d’una perspectiva de conjunt, la investigació científica en la Universitat de València té una dimensió ben àmplia tant pel que fa a la qualitat com a l’extensió a una gran part de les branques del saber.
0

Els valencians tendim a viure mentalment allunyats del mar, encara que geogràficament el tinguem tan a prop i encara que siga tan important per a la nostra economia turística.
0

El coneixement de les bases moleculars i cel·lulars de la hiperacumulació permetrà dissenyar per enginyeria genètica plantes acumuladores de metalls, interessants per desenvolupar mètodes alternatius de descontaminació de sòls.
0

S’han invertit grans quantitats de recursos, i no solament econòmics –sempre escassos–, en la formació de nous recursos humans. Essencialment en –o a través de– les nostres universitats. En tenim d’excel·lents. Són necessaris, sembla. Però també sembla que ja no hi caben de cap manera en el nostre sistema.
0
1 2 3 4 5