De debò és boig el temps? Aquesta pregunta que dóna títol al llibre, en major o menor mesura ens expressa un sentiment ge neral de la societat, perquè tots, en la nostra existència quotidiana, d’alguna manera ens sentim lligats al que succeeix a l’atmosfera. Però, quant de cert hi ha en aquest sentiment? Qual sevol meteoròleg o aficionat a aquesta ciència ens dirà que la memòria meteorològica és bastant pobra.
0

Algun dia la ciència s’acabarà. No ho veurem probablement cap d’aquells humans que vivim avui sobre la superfície de la Terra, però es pot defensar o fins i tot preveure que algun dia l’activitat científica disminuirà fins a desaparèixer o convertir-se en una altra cosa. Ara fa deu anys, un llibre d’un periodista americà, John Hogan, ho proclamava amb una argumentació que ha estat molt discutida, però, encara que només sigui per recordar si s’equivocava o no, podem reconsiderar la qüestió.
0

Val a dir, per començar, que la lectura de textos de divulgació científica, i encara el consum d’altres tipus de productes per vehicular aquesta divulgació, és per a molts una font particular de gratificació intel·lectual. Per això, encara que no hi haguera unes altres raons per a lloar la divulgació científica que la raó esmentada, aquesta seria prou per certificar-ne la conveniència si més no. Però, hi ha unes altres raons, i d’això tracten aquestes línies.
0

Pocs científics valencians han gaudit del reconeixement –quasi millor coneixement–, que ha tingut Antoni Josep Cavanilles, valencià del XVIII que ha quedat en la història pels seus èxits en el camp de la botànica.
0
Primera promoció de la llicenciatura en Periodisme de la Universitat de València.

Si la realitat social és complexa i volem parlar-ne o escriure'n com a informadors, no tenim més remei que afrontar-la, perquè no podem abordar-la sense entendre-la. Però els procediments periodístics

0

Parlem de les noves instal·laciones del Vallès Occidental, construïdes per a facilitar les investigacions en els camps dels raig X, la biologia i la física.
0

El propassat 10 de juliol es va fer pública la llista dels candidats elegibles de la convocatòria 2003 del Programa Ramón y Cajal. Aquesta ha estat la darrera de les

0

València es la seu de l'última reunió del Conveni de Ramsar. Perquè? per la marjal, cada vegada més urbanitzada?
0

El 13 de novembre de 2002 encara es una data inborrable per a molts gallegs: l'enfonsament del Prestige. Tota una catàstrofe mediambiental.
0

A hores d’ara, els audiovisuals de natura constitueixen un gènere ben definit que ocupa un sector important del mercat audiovisual, la principal destinació dels quals és la projecció en televisió

0

Des que es va començar a elaborar la nova Llicenciatura de Periodisme a la Universitat de València vam tenir molt clar –entre d’altres qüestions importants– que la ciència i la

0

Fa uns dies el responsable d’un important grup d’investigació de la Universitat de València amb múltiples connexions amb altres grups d’Espanya i l’estranger em comentava el seu desencant davant les

0
Imatge horta

Aquest article defensa que és temps ja de pensar en la conservació de l’horta de València com si d’un espai (un jardí) públic es tractara, és a dir, com un patrimoni que exigeix uns costos de manteniment que han d’anar a càrrec d’aquesta mateixa societat, representada en els ajuntaments i en el govern de la Generalitat.
0
Cullera

L'explotació immediata de la costa com un recurs, està produint danys irreversibles en els seus ecosistemes i també en la mateixa morfologia de la costa. Aquests danys esdevenen dramàtics pel que fa a la vida vegetal del litoral.
0

Primavera del 2000. La universitat ha irromput amb una certa empenta en els mitjans. Encara que solament atenguera a la nova lògica que s’obre després de les eleccions del 12

0

La Societat Valenciana de Ciències de la Salut Joan Baptista Peset no és una societat estrictament “mèdica”. Naix amb unes característiques i uns objectius que la diferencien i li marquen uns camps d’actuació propis, sense cap mena d’interferència amb les entitats abans esmentades.
0

Francisco Tomás escriu sobre la importància de les col·leccions científiques per a la tasca docent i divulgativa de la Universitat de València.
0

La cosmologia moderna va nàixer el 1917, quan Albert Einstein va utilitzar la seua teoria de la relativitat general –acabada de crear–, la teoria de l’espai, el temps i la gravitació, per a descriure l’univers.
0

Amb independència que és una mica despersonalitzador trobar-nos denominacions d’institucions en forma de sigles (encara que el nostre institut podria tenir la d’ICBIBE), el fet és que el que ens va moure al grup encarregat d’elaborar el projecte científic de l’Institut a denominar-lo Cavanilles va ser la recuperació de certes senyes d’identitat.
0

La gran acollida d’El florido pensil i de les corresponents seqüeles pròpies de tot l’èxit editorial –encarnades en aquest cas en formes diferents d’enciclopèdies escolars caducades– ens ha fet tornar la mirada cap a un instrument que, tal volta per quotidià, no tenim costum de manejar amb la precaució que es mereix: el llibre de text.
0

Cinc Segles de la Universitat. John Maddox qüestiona la política científica de la UE i proposa reforçar la investigació bàsica en les universitats. Presa de possessió com a director de l’Institut d’Estudis Històrics de Londres. David Cannadine denuncia el declivi de les universitats d’Oxford i Cambridge.
0
Francisco Tomàs

Considerada des d’una perspectiva de conjunt, la investigació científica en la Universitat de València té una dimensió ben àmplia tant pel que fa a la qualitat com a l’extensió a una gran part de les branques del saber.
0

Els valencians tendim a viure mentalment allunyats del mar, encara que geogràficament el tinguem tan a prop i encara que siga tan important per a la nostra economia turística.
0

El coneixement de les bases moleculars i cel·lulars de la hiperacumulació permetrà dissenyar per enginyeria genètica plantes acumuladores de metalls, interessants per desenvolupar mètodes alternatius de descontaminació de sòls.
0
1 2 3 4 5 6