Postguerra

Quan es va acabar la Guerra Civil jo tenia set o vuit anys. Puc recordar alguna cosa d’aquells dies i encara tinc present alguna imatge que em va commoure particularment. Entre els esdeveniments que més em van impressionar potser hi ha els crits i l’entusiasme manifestat pels qui aclamaven els vencedors, que arribaven a l’actual plaça de l’Ajuntament de València en camions plens de banderes i boines roges; i d’altra banda, pel carrer de Sant Vicent, la desfilada dels soldats vençuts camí de la presó.
0
Francisco Tomás

[caption id="attachment_1708" align="alignleft" width="200"] Foto: M. Lorenzo[/caption] Tot al llarg del 2009 es duran a terme dues grans commemoracions: els dos-cents anys del naixement de Charles Darwin i els quatre-cents anys

0
ciutat port de València

El pas del temps geològic ha modelat la terra. El pas del temps històric ha omplert de sediments el significat de la paraula territori. Com es pensa el territori des de la ciutat?
0

La funció de la ciència és generar coneixement. El curs que ha pres recentment em porta, no poques vegades, a reivindicar una forma de practicar-la que, encara que no nova, s’allunya de la manera com es pensa actualment. Per a eixir del marc del pensament judeocristià es va inventar el classicisme, que, en gran manera, propiciaria el racionalisme humanista i la ciència.
0

La Universitat és, en essència, tradició i modernitat. Això la fa dipòsit de coneixement i de mètodes d’estudi i anàlisi, però també demana una posició capdavantera de la institució i els seus membres en l’adaptació als canvis científics, docents i de l’entorn.
0

De debò és boig el temps? Aquesta pregunta que dóna títol al llibre, en major o menor mesura ens expressa un sentiment ge neral de la societat, perquè tots, en la nostra existència quotidiana, d’alguna manera ens sentim lligats al que succeeix a l’atmosfera. Però, quant de cert hi ha en aquest sentiment? Qual sevol meteoròleg o aficionat a aquesta ciència ens dirà que la memòria meteorològica és bastant pobra.
0

Algun dia la ciència s’acabarà. No ho veurem probablement cap d’aquells humans que vivim avui sobre la superfície de la Terra, però es pot defensar o fins i tot preveure que algun dia l’activitat científica disminuirà fins a desaparèixer o convertir-se en una altra cosa. Ara fa deu anys, un llibre d’un periodista americà, John Hogan, ho proclamava amb una argumentació que ha estat molt discutida, però, encara que només sigui per recordar si s’equivocava o no, podem reconsiderar la qüestió.
0

Val a dir, per començar, que la lectura de textos de divulgació científica, i encara el consum d’altres tipus de productes per vehicular aquesta divulgació, és per a molts una font particular de gratificació intel·lectual. Per això, encara que no hi haguera unes altres raons per a lloar la divulgació científica que la raó esmentada, aquesta seria prou per certificar-ne la conveniència si més no. Però, hi ha unes altres raons, i d’això tracten aquestes línies.
0

Pocs científics valencians han gaudit del reconeixement –quasi millor coneixement–, que ha tingut Antoni Josep Cavanilles, valencià del XVIII que ha quedat en la història pels seus èxits en el camp de la botànica.
0
Primera promoció de la llicenciatura en Periodisme de la Universitat de València.

Si la realitat social és complexa i volem parlar-ne o escriure'n com a informadors, no tenim més remei que afrontar-la, perquè no podem abordar-la sense entendre-la. Però els procediments periodístics

0

Parlem de les noves instal·laciones del Vallès Occidental, construïdes per a facilitar les investigacions en els camps dels raig X, la biologia i la física.
0

El propassat 10 de juliol es va fer pública la llista dels candidats elegibles de la convocatòria 2003 del Programa Ramón y Cajal. Aquesta ha estat la darrera de les

0

València es la seu de l'última reunió del Conveni de Ramsar. Perquè? per la marjal, cada vegada més urbanitzada?
0

El 13 de novembre de 2002 encara es una data inborrable per a molts gallegs: l'enfonsament del Prestige. Tota una catàstrofe mediambiental.
0

A hores d’ara, els audiovisuals de natura constitueixen un gènere ben definit que ocupa un sector important del mercat audiovisual, la principal destinació dels quals és la projecció en televisió

0

Des que es va començar a elaborar la nova Llicenciatura de Periodisme a la Universitat de València vam tenir molt clar –entre d’altres qüestions importants– que la ciència i la

0

Fa uns dies el responsable d’un important grup d’investigació de la Universitat de València amb múltiples connexions amb altres grups d’Espanya i l’estranger em comentava el seu desencant davant les

0
Imatge horta

Aquest article defensa que és temps ja de pensar en la conservació de l’horta de València com si d’un espai (un jardí) públic es tractara, és a dir, com un patrimoni que exigeix uns costos de manteniment que han d’anar a càrrec d’aquesta mateixa societat, representada en els ajuntaments i en el govern de la Generalitat.
0
Cullera

L'explotació immediata de la costa com un recurs, està produint danys irreversibles en els seus ecosistemes i també en la mateixa morfologia de la costa. Aquests danys esdevenen dramàtics pel que fa a la vida vegetal del litoral.
0

Primavera del 2000. La universitat ha irromput amb una certa empenta en els mitjans. Encara que solament atenguera a la nova lògica que s’obre després de les eleccions del 12

0

La Societat Valenciana de Ciències de la Salut Joan Baptista Peset no és una societat estrictament “mèdica”. Naix amb unes característiques i uns objectius que la diferencien i li marquen uns camps d’actuació propis, sense cap mena d’interferència amb les entitats abans esmentades.
0

Francisco Tomás escriu sobre la importància de les col·leccions científiques per a la tasca docent i divulgativa de la Universitat de València.
0

La cosmologia moderna va nàixer el 1917, quan Albert Einstein va utilitzar la seua teoria de la relativitat general –acabada de crear–, la teoria de l’espai, el temps i la gravitació, per a descriure l’univers.
0

Amb independència que és una mica despersonalitzador trobar-nos denominacions d’institucions en forma de sigles (encara que el nostre institut podria tenir la d’ICBIBE), el fet és que el que ens va moure al grup encarregat d’elaborar el projecte científic de l’Institut a denominar-lo Cavanilles va ser la recuperació de certes senyes d’identitat.
0
1 2 3 4 5 6