Anabel Forte, professora d'Estadística i Investigació Operativa de la Universitat de València, analitza la discrepància en les dades sobre la COVID-19 a Espanya.
És útil parlar d'onades en la pandèmia de COVID-19 o potser altres metàfores, com la l'incendi forestal, poden ser més apropiades?
L'autora constata com les dones han estat invisibles durant la pandèmia de COVID-19 i com s'ha patit un retrocés en la superació dels biaixos de gènere.
José Miguel Soriano, catedràtic de Nutrició i Bromatologia (UV), explica que no hi ha cap suplement per a prevenir el coronavirus tot i que s'haja vist que hi ha pacients que presenten dèficit de vitamina D.
Aquesta setmana s’ha presentat el primer manifest mundial contra les pseudociències en salut. El divulgador i professor de la UPV José Miguel Mulet opina sobre la notícia.
El Nobel de Química ha premiat Emmanuelle Charpentier i Jennifer A. Doudna pel desenvolupament de les eines d'edició genètica CRISPR-Cas9. Lluís Montoliu analitza el camí recorregut fins a arribar al guardó.
L'Acadèmia Sueca ha reconegut amb el Nobel de Física la tasca de Roger Penrose, i de Reinhard Genzel i Andrea Ghez. Què hi ha darrere d'aquest guardó compartit? Quan es va començar a parlar dels forats negres? Ho analitza Manel Perucho.
Fernando Ballesteros opina sobre la troballa de fosfina a Venus i les hipòtesis sobre els possibles indicis de vida en altres planetes.
Els qui ens dediquem a la creació i difusió de coneixement hem de fer ús intel·ligent del seu caràcter contingent i provisional per a promoure la idea que el que poden semblar febleses són, en realitat, els trets que permeten el progrés del coneixement científic i el seu caràcter disruptiu.
El problema amb la gestió de la COVID-19 als Estats Units ha estat més polític que sanitari. Quan el president d’un país diu que «no sabia» i pensava que «la majoria de la gent no sabia» que la grip mata, què es pot esperar en la seua gestió d’una pandèmia?
Les primeres crítiques a la retòrica de la COVID-19 adverteixen sobre l’ús de metàfores bèl·liques que poden acostar-nos a un sentiment autoritari i nacionalista, evocant la xenofòbia i el racisme.
La majoria de les notícies falses que circulaven per la xarxa de xarxes abans d’aquesta pandèmia eren sobre salut i aquestes notícies arribaven a difondre’s molt més que les reals. Desafortunadament, aquest fenomen s’ha «disparat» amb la crisi mundial per la COVID-19.
En el moment de publicar-se aquest número assistim, entre incrèduls, insegurs i impotents, a una situació només comparable a la que es visqué en les dues guerres mundials del segle XX. Una pandèmia global, que ha situat de nou l’espècie humana davant un escenari tan inèdit i desconegut com imprevisible.
Ens cal repensar molts aspectes de la nostra vida quotidiana, de les nostres escales de valors, de les nostres pràctiques econòmiques i culturals, en fi, de la nostra coexistència amb la resta de la natura i, especialment, del nostre respecte pels animals no humans.
A més de l’aïllament protector, l’augment de la capacitat sanitària, una sociabilitat més segura i un estímul econòmic orientat a la salut, haurem de preparar els nostres cors, les nostres mans i les nostres ments per a un esforç per a tornar a filar i reforçar el nostre complex i vital teixit social.
Poques estratègies de millora del sistema d’investigació desperten més unanimitat que aconseguir el retorn dels investigadors que tenim escampats pel món, però una anàlisi més profunda posa en evidència les contradiccions existents.
L'autor mostra la seua preocupació pel futur de la biodiversitat i destaca quins són els principals reptes que, al seu parer, ens hem de plantejar.
El Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) va nàixer en 2009 amb l’objectiu d’impulsar la transferència de coneixement. Marisol Quintero, CEO de Bioncotech, escriu sobre aquest espai.
El nacionalsocialisme va arribar al poder adoptant l’estratègia electoral d’un partit de masses, però amb el suport d’elits extraordinàriament ben formades.
L’exhumació dels cossos de les víctimes de la dictadura franquista és imprescindible si volem que la seua memòria no ens desperte per les nits com un fantasma vaporós del passat.
«Hem de mostrar i demostrar el paper cada vegada més important que s'ha encarregat a la universitat i els èxits que es van obtenint»
«Hem de valorar la diversitat pròpia de la Comunitat: espècies de flora i fauna que, amb la seua companyia, enriqueixen els nostres paisatges i patrimoni»
