03-59

En aquest món globalitzat que ens està tocant viure, una de les coses que més semblen haver canviat és el sentit primer de les

0
Alguna cosa es mou

Les tecnologies de la informació i la comunicació han evolucionat en l’última dècada modificant hàbits tradicionals. En particular, la telefonia mòbil ha donat pas a un nou ús de la

0
De Linné a Darwin

La comunitat científica és essencialment un col·lectiu enamorat i dedicat profundament al seu treball. Dia a dia s’hi troba capficada completament, en aquesta tasca que necessàriament és altament especialitzada i

0
00364

Quan el present número de Mètode veja la llum, haurà finalitzat l’Any Internacional de l’Astronomia, que, aprofitant el quart centenari de la publicació del

0
La Bd

L’any 2010 ha estat proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides Any Internacional de la Biodiversitat amb la finalitat de cridar l’atenció sobre la pèrdua continuada d’espècies, una pèrdua

0
Una revista de culte

Em succeeix amb Mètode una cosa semblant al que, segons pareix, li passava a sir Lyttleton –segons asse­gura Henry Fielding en el pròleg de la seua obra més coneguda–, i és que havia elogiat tant aquest llibre, que es resistia a aparèixer en ell.
0
Tot l’amor que només una mare sap donar

Des que, fa nou anys, va nàixer la meua filla, no he tornat a dormir tota una nit seguida. A vegades és ella qui em crida perquè somia, té por, se sent sola, té set o pipí, com tots els xiquets.
0
Postguerra

Quan es va acabar la Guerra Civil jo tenia set o vuit anys. Puc recordar alguna cosa d’aquells dies i encara tinc present alguna imatge que em va commoure particularment. Entre els esdeveniments que més em van impressionar potser hi ha els crits i l’entusiasme manifestat pels qui aclamaven els vencedors, que arribaven a l’actual plaça de l’Ajuntament de València en camions plens de banderes i boines roges; i d’altra banda, pel carrer de Sant Vicent, la desfilada dels soldats vençuts camí de la presó.
0
Francisco Tomás

[caption id="attachment_1708" align="alignleft" width="200"] Foto: M. Lorenzo[/caption] Tot al llarg del 2009 es duran a terme dues grans commemoracions: els dos-cents anys del naixement de Charles Darwin i els quatre-cents anys

0
ciutat port de València

El pas del temps geològic ha modelat la terra. El pas del temps històric ha omplert de sediments el significat de la paraula territori. Com es pensa el territori des de la ciutat?
0
Després d’un manifest pel retorn a la ciència acadèmica

La funció de la ciència és generar coneixement. El curs que ha pres recentment em porta, no poques vegades, a reivindicar una forma de practicar-la que, encara que no nova, s’allunya de la manera com es pensa actualment. Per a eixir del marc del pensament judeocristià es va inventar el classicisme, que, en gran manera, propiciaria el racionalisme humanista i la ciència.
0

La Universitat és, en essència, tradició i modernitat. Això la fa dipòsit de coneixement i de mètodes d’estudi i anàlisi, però també demana una posició capdavantera de la institució i els seus membres en l’adaptació als canvis científics, docents i de l’entorn.
0
El temps és boig?

De debò és boig el temps? Aquesta pregunta que dóna títol al llibre, en major o menor mesura ens expressa un sentiment ge neral de la societat, perquè tots, en la nostra existència quotidiana, d’alguna manera ens sentim lligats al que succeeix a l’atmosfera. Però, quant de cert hi ha en aquest sentiment? Qual sevol meteoròleg o aficionat a aquesta ciència ens dirà que la memòria meteorològica és bastant pobra.
0
La fi de la ciència

Algun dia la ciència s’acabarà. No ho veurem probablement cap d’aquells humans que vivim avui sobre la superfície de la Terra, però es pot defensar o fins i tot preveure que algun dia l’activitat científica disminuirà fins a desaparèixer o convertir-se en una altra cosa. Ara fa deu anys, un llibre d’un periodista americà, John Hogan, ho proclamava amb una argumentació que ha estat molt discutida, però, encara que només sigui per recordar si s’equivocava o no, podem reconsiderar la qüestió.
0
La necessitat de la divulgació científica

Val a dir, per començar, que la lectura de textos de divulgació científica, i encara el consum d’altres tipus de productes per vehicular aquesta divulgació, és per a molts una font particular de gratificació intel·lectual. Per això, encara que no hi haguera unes altres raons per a lloar la divulgació científica que la raó esmentada, aquesta seria prou per certificar-ne la conveniència si més no. Però, hi ha unes altres raons, i d’això tracten aquestes línies.
0
A la fi, 200 anys després, l’Any de Cavanilles

Pocs científics valencians han gaudit del reconeixement –quasi millor coneixement–, que ha tingut Antoni Josep Cavanilles, valencià del XVIII que ha quedat en la història pels seus èxits en el camp de la botànica.
0
Primera promoció de la llicenciatura en Periodisme de la Universitat de València.

Si la realitat social és complexa i volem parlar-ne o escriure'n com a informadors, no tenim més remei que afrontar-la, perquè no podem abordar-la sense entendre-la. Però els procediments periodístics

0
Aurora

Parlem de les noves instal·laciones del Vallès Occidental, construïdes per a facilitar les investigacions en els camps dels raig X, la biologia i la física.
0

El propassat 10 de juliol es va fer pública la llista dels candidats elegibles de la convocatòria 2003 del Programa Ramón y Cajal. Aquesta ha estat la darrera de les

0
Educació ambiental: imatge i realitat

València es la seu de l'última reunió del Conveni de Ramsar. Perquè? per la marjal, cada vegada més urbanitzada?
0
Negre i blanc

El 13 de novembre de 2002 encara es una data inborrable per a molts gallegs: l'enfonsament del Prestige. Tota una catàstrofe mediambiental.
0
Veure, sentir i comprendre la natura

A hores d’ara, els audiovisuals de natura constitueixen un gènere ben definit que ocupa un sector important del mercat audiovisual, la principal destinació dels quals és la projecció en televisió

0
Cap als primers periodistes en ciència i tecnologia

Des que es va començar a elaborar la nova Llicenciatura de Periodisme a la Universitat de València vam tenir molt clar –entre d’altres qüestions importants– que la ciència i la

0
Alarma

Fa uns dies el responsable d’un important grup d’investigació de la Universitat de València amb múltiples connexions amb altres grups d’Espanya i l’estranger em comentava el seu desencant davant les

0
1 2 3 4 5 6 7 8