El món subterrani com a font de biodiversitat

Valenciolenda fadaforesta

Silenci; foscor; humitat; pols; més silenci. En entrar en una cova, l’anhel –quasi necessitat– de percebre l’entorn s’incrementa. Alguna cosa ens diu que som lluny del nostre ambient òptim. I és cert. La manca de llum redueix enormement la presència de plantes verdes, la fotosíntesi i, per tant, la producció primària. El laberint de clivelles i cavitats, així com les estalactites, estalagmites, els desnivells del terreny, o el tipus de substrat, sovint esvarós, són un repte continu al nostre equilibri. Algunes coves fins i tot arriben a inundar-se. En definitiva, l’ésser humà sembla no estar fet per a la vida subterrània, almenys no durant períodes de temps prolongats. No és així en el cas de la fauna troglòbia (o estigòbia si és aquàtica), la supervivència de la qual fora de l’entorn subterrani és inviable. La seua especialització a aquest medi és sorprenent. Algunes espècies perden la pigmentació, la visió, i poden desenvolupar òrgans i altres estructures amb les quals desxifrar el seu entorn en total foscor.

«Algunes espècies perden la pigmentació, la visió, i poden desenvolupar òrgans amb els quals desxifrar el seu entorn en total foscor»

Recentment s’ha publicat la descripció de la «fada dels boscos valencians» o Valenciolenda fadaforesta (Hoch & Sendra). Una nova espècie, i gènere, per a la ciència. Aquest hemípter troglobi de 3-4 mil·límetres ha sigut només observat en algunes coves de la Comunitat Valenciana, i se’l considera un relicte que podria ser molt útil per a obtindre informació d’una fauna ja extinta. L’excepcionalitat d’aquesta troballa és un exemple més de la importància del medi subterrani, que alberga un tipus de fauna tan singular com extraordinària, amb una història evolutiva i un patrimoni genètic únics. No obstant això, aquests ecosistemes no solen aparèixer en l’imaginari col·lectiu en parlar de biodiversitat. Això malgrat ser els més abundants després dels ecosistemes marins, i que any rere any noves espècies són descrites en multitud de racons per tot el món. Mostrar aquesta fauna, per exemple, a través de la fotografia, pot ser un camí prometedor per a canviar aquesta percepció, i traure a la llum la fascinant biodiversitat que amaga el món subterrani.

© Mètode 2021 - 110. Crisi climàtica -
Fotògraf de natura i investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversidad i Ecologia Evolutiva de la Universitat de València.