Margalida Comas, biòloga i pedagoga

Per a la generació de científics espanyols del primer terç del segle xx, ciència i educació formaven un binomi inseparable, absolutament imprescindible en el procés de construcció de la ciutadania lliure. Aquest era l’esperit de l’Escola Moderna fundada pel llibertari Ferrer i Guàrdia, i també l’ideari de la Institució Lliure d’Ensenyament (ILE) de Giner de los Ríos, que tanta influència van tenir des de 1910 en l’impuls a la investigació científica i la modernització d’Espanya. Ciència i educació eren instruments clau per superar les supersticions i les desigualtats entre homes i dones. També per regenerar un país ancorat en la decadència i en mites gloriosos sobre el passat.

En aquest ambient intel·lectual es va educar Margalida Comas, biòloga i pedagoga, nascuda a Alaior (Menorca, 1892) al si d’una família liberal. Son pare estava vinculat a l’ILE. Va obtenir el títol de mestra el 1911 a l’Escola Normal de Palma, i va passar a l’Escola Superior de Magisteri de Madrid (1912), alhora que participava en les pràctiques de química del Museo Pedagógico Nacional de la capital. Va acabar els seus estudis de magisteri en 1915 i es va incorporar com a professora de física, química i ciències naturals a l’Escola Normal de Santander, i després a la de Tarragona (1922).

En 1920 Margalida va gaudir d’una pensió de la Junta per a l’Ampliació d’Estudis i Investigacions Científiques per estudiar botànica, química i física al Bedford College de Londres. Poc després va ingressar en la Real Sociedad Española de Historia Natural (1924) i es va llicenciar en Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona. El 1925 es va desplaçar a París per realitzar una tesi doctoral sobre «La biologia de Chironomus thummi i el seu paràsit Paramermis contorta», amb la qual va obtenir el doctorat en 1928.

«Margalida Comas plantejava crear un sistema educatiu nou fet a la mesura d’homes i dones»

Margalida Comas va fer aportacions tant a les cièn­cies naturals com a la pedagogia, com mostren les seues nombroses publicacions en la Revista de ­Pedagogía. Va participar activament en les comissions creades per a la reforma de l’ensenyament a Catalunya i també al VI Congrés Internacional de la Lliga de l’Educació Nova (Suïssa, 1929). Des de l’inici de la seua vida acadèmica va contribuir a la difusió de mètodes pedagògics innovadors, com el mètode Mackinder, i els nous corrents de la pedagogia britànica. Durant aquests anys va assistir a congressos interna­cionals a Niça i Dublín, va impartir classes al seminari de pedagogia de Barcelona, va organitzar cursos a la Universitat Internacional de Santander i va ser professora a la Facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona.

Margalida Comas apostava amb fermesa per la coeducació. Amb el neuropsiquiatre Gonzalo Rodríguez Lafora va publicar el llibre La educación sexual y la coeducación de los sexos, en què defensava no només la integració de les dones en l’univers masculí de l’educació, sinó que plantejava crear un sistema nou fet per igual a la mesura de tots dos.

Amb el colp militar del 1936 i l’inici de la guerra, es va veure apartada de la seua família i forçada a l’exili. Va viatjar a Anglaterra, on va ser professora de biologia a la Dartingthon Hall Scholl de Devon fins a la seua jubilació en 1959. També va participar en les activitats de l’Institut Espanyol Republicà. Va morir a Exeter el 1973. Al gener de 2018 la seua labor científica i pedagògica ha estat reconeguda per l’Ajuntament de Maó, que l’ha nomenada filla il·lustre de la ciutat, fent així un merescut acte de restitució històrica. El Govern de la Generalitat de Catalunya ha impulsat també el Programa Margalida Comas i Camps, en el qual participen totes les universitats catalanes i que té com a objectiu modernitzar els mètodes de la docència universitària.

© Mètode 2018 - 98. Elogi de la vida - Estiu 2018

Catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València.