Educar per al col·lapse és una denúncia de com la societat en què vivim sacrifica la vida als beneficis comercials.

L'autor proposa educar en el decreixement els més joves i que el futur estil de vida no passe per un consum impossible d'assolir i desmesurat.

Si volem que la ciència siga la nostra guia, els científics han d'arriscar una mica més a les respostes, incorporar anàlisis qualitatius i opinions expertes

No hi ha prou amb abordar la crisi climàtica, cal fer front al conjunt de problemes que contribueixen a la superació dels límits planetaris

En el llibre apareixen idees molt interessants per a l’aprenentatge, com ara que amb la repetició no hi ha prou per a memoritzar. Cal comprendre, relacionant amb els coneixements previs, i evocar.

Per tal que siguin un instrument útil, cal que les guies alimentàries tinguin en compte els aspectes culturals, antropològics, educatius, socials i econòmics, així com la dieta habitual de la societat a la qual van dirigides.

Es pot estudiar l’aplicació de la neurociència a l’educació mantenint tots els ets i uts del mètode científic utilitzat en neurociència? O encara més bàsic, es pot aplicar la neurociència a l’educació?

El concepte de ciutat educadora parteix de l’evidència que l’espai no és neutre, sinó que genera, difon i reforça imatges i valors de manera explícita i implícita. Aquest caràcter comunicatiu és més intens com més complex, divers i ric és l’espai de referència.

«Neurociencia y educación» es un llibre molt recomanable per al professorat de qualsevol nivell educatiu, per al futur professorat i per als investigadors (psicòlegs, pedagogs, neurocientífics) que s’ocupen de problemes educatius.

Les reflexions següents es basen en la premissa que la vida individual i social s’obri a un conjunt de possibilitats entre les quals hi ha la digitalització.