El rave roig de casa

Rave roig

Foto: Josep Roselló i Oltra

Ja hem dit en alguna ocasió que els raves són verdura de creixement ràpid i cultiu fàcil, molt adequats per a agricultors novells. Ara aprofundirem més en el seu conreu, ja que són un complement molt adequat a les collites de l’hort.

El nostre rave de referència és el rave mallorquí, també anomenat rave roig, pare dels tipus locals que trobem a les comarques costaneres d’Alacant, com el rave roig de Novelda i el rave dàtil d’Elx. És una arrel gran, prou allargada i de forma irregular, de carn blanca i la pell del roig al rosa que es degrada cap a la punta en blanc. La carn és tendra i cruixent, fina i de sabor exquisit. La grandària del rave és un tema relatiu: el rave roig és gran en comparació, per exemple, al rave bola, més xicotet i de cicle més curt; però més menut que el rave negre, de pell negra, carn blanca i molt més gran, o el rave blanc, també anomenat daikon, ben suau de gust i molt gros, que pot arribar fàcilment als 35-40 centímetres de llargària i als 7-10 centímetres de diàmetre.

En el clima mediterrani, el rave es pot sembrar quasi tot l’any, excepte als llocs més gelats. Sembrat de cara a l’estiu, hem de tindre en compte que molta calor fa que el rave quede fibrós i picant, i fins i tot pot afavorir la pujada a flor, cosa que el fa perdre les qualitats per a la cuina. El secret està a mantenir la terra fresca, si és possible, tot el cultiu. En època càlida també va bé sembrar-lo a l’ombra d’altres productes hortícoles: són bones companyies l’albergínia, la carlota o safanòria, la carabasseta, la bajoca, la lletuga, el pebre o les tomaques. Per contra no són bones acompanyants les cols i les creïlles.

Per a sembrar raves, es preparen en terra línies separades, d’un aixam a un pam (15 a 25 centímetres), i es dipositen les llavors cada 2 a 3 centímetres i a un parell de centímetres de fondària. La planta tardarà a eixir de terra de tres a cinc dies. Quan apareixen les fulles vertaderes es farà una aclarida de plantes perquè puguen créixer en diàmetre sense tocar-se. El rave prefereix terres soltes i no molt femades, amb regs continus perquè no pare el creixement.

Els raves estaran bons per a collir a les sis o set setmanes; comptant el temps de naixença, això ens dona un total de dos mesos, segons l’època de l’any (en hivern un poc més). Si es cull massa tard, l’arrel serà fibrosa, més buida i el gust més picant. Com que el rave que mengem és una arrel juvenil engrossida, que es cull en el punt en què és cruixent i saborosa, si segueix el seu cicle vital, es fa gran i perd les qualitats culinàries. Perquè no s’acaben els raves a la taula de casa, cal sembrar-los escalonats cada quinze dies.

«Gaudim del rave roig: busquem un grapat de llavors entre els amics horticultors, fem-li un lloc a l’hort i fàcilment el podem tindre quasi tot l’any a la taula»

Si volem guardar llavor, és millor sembrar els raves al final de l’estiu: així, no puja a flor amb la primera calor, passa l’hivern en terra i en primavera de l’any següent floreix i dona llavors de qualitat. En racons i comarques més gelats es trauen les arrels de terra en novembre o desembre, es trien les millors, es talla la major part de les fulles i es trasplanta en un lloc protegit dels vents del nord. A la primavera florirà i donarà beines i llavors com les altres. Recordem que és una planta al·lògama i pot creuar-se amb altres varietats de rave.

A la cuina és un menjar refrescant que s’aprofita cru, directe a l’amanida, amb un sabor que va del dolç al picant, i que recorda la terra. És ric en minerals, com el calci, fòsfor i potassi, i en vitamines B i C. Així que, gaudim del rave roig: busquem un grapat de llavors entre els amics horticultors, fem-li un lloc a l’hort i fàcilment el podem tindre quasi tot l’any a la taula.

© Mètode 2018 - 99. Interconnectats - Tardor 2018

Tècnic agrícola. Estació Experimental Agrícola de Carcaixent.