Història natural d’una mare

La supervivència de molts dels nounats del món animal depèn de les cures que reben dels seus progenitors i, molt en particular, de les mares. Les cures maternals inclouen tota mena de comportaments protectors, incloses formes molt variades d’alimentar la descendència: des dels ous tròfics que alguns amfibis i invertebrats depositen al costat dels ous fertilitzats a la mucositat epidèrmica que segreguen alguns peixos. No obstant això, entre tots aquests tipus d’aliment, la llet dels mamífers s’erigeix com l’aliment matern per antonomàsia. Produïda per les glàndules mamàries, aquest líquid blanquinós constitueix l’única font d’aliment per al comú dels mamífers nounats, i en cada espècie està dissenyada per a atendre les necessitats peculiars del seu ambient. En les aigües gèlides en què cria la foca caputxina, surant en un inestable món de plaques de gel que només permet quatre dies d’alletament, el greix és un element clau per a la supervivència. Amb un 60 % de greix, la llet materna d’aquesta espècie de foca conté entre deu i vint vegades més greix que la llet materna humana, i més que molts gelats. En l’espècie humana, la llet materna presenta alguns compostos que no són digeribles pels bebés, però que cultiven bacteris de la microbiota intestinal que ens resulten especialment beneficiosos. Aquests exemples no fan sinó reforçar la idea tan natural i instintiva que els mamífers som els pares per excel·lència.

«Les cures maternals inclouen tot tipus de comportaments protectors, incloses formes molt variades d’alimentar la descendència»

Les femelles de Toxeus magnus es comporten com la típica mare mamífera. Després de nàixer, alimenten les cries amb una nutritiva llet materna rica en proteïnes, greix i sucres. Aquesta llet és indispensable per als nounats, i la seua única font d’aliment fins que són capaços d’alimentar-se per ells mateixos. Fins i tot després les mares continuaran suplementant els seus fills adolescents amb llet materna, la qual cosa afavorirà la seua supervivència i èxit reproductiu. A més, s’afanyaran a netejar el niu amb la suficient regularitat per a proporcionar a les cries un espai lliure de paràsits en què viure fins a arribar a la maduresa sexual. Quan arriba aquest moment, els fills ja adults abandonaran el niu, però les mares encara donaran recer a les filles adultes durant un temps. Amb aquest prolongat i tenaç esforç, aquestes mares aconsegueixen assegurar la supervivència d’aproximadament el 75 % de la seua descendència, molt per damunt del que resulta comú en la naturalesa. La història natural d’aquestes mares no sembla, però, extraordinària. És fàcil identificar-se amb el seu estil de vida, tan típicament mamífer. Tant, que quasi ens les podem imaginar pasturant en un prat d’alta herba amb un jònec trotant maldestrament a la vora, o aguaitant pacientment una gasela en la sabana africana mentre les cries joguinegen al fons, al costat de la resta del ramat.

No obstant això, aquestes mares en particular no viuen en ramat, ni llueixen pelatge, ni disposen de mames. Aquestes mares alleten la seua descendència per mitjà d’unes glàndules modificades situades al canal del part, netegen el niu desplaçant-se a vuit potes i cacen per alimentar-se usant uns afilats quelícers i un cos dissenyat per a imitar les seues preses favorites, les formigues. A través dels seus quatre parells d’ulls, aquestes peculiars mares veuen el món d’una manera fins ara desconeguda per a la ciència, però potser més comuna del que sospitem. Potser els mamífers no siguem tan especials com ens pensem, i el tan gastat sentit aràcnid amague molt més del que imaginem1.

1L’article original en què es basa aquest text va ser publicat recentment en Science [Chen et al. (2018). Prolonged milk provisioning in a jumping spider. Science, 362, 1052–1055], i representa la primera descripció en un invertebrat de llet materna de característiques molt similars a la dels mamífers, juntament amb cures parentals prolongades més enllà de la maduresa sexual. (Tornar al text)

© Mètode 2019 - 101. La memòria dels ossos - Volum II (2019)
Investigador Ramón y Cajal de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (Universitat de València).