Els animals s’obliden de les seues necessitats per a bolcar-se sobre les de la seua prole. Per a entendre aquest canvi dràstic de comportament, és necessari investigar quins són els circuits cerebrals que controlen el comportament parental, i quines són les modificacions que tenen lloc en aquests circuits quan els animals es reprodueixen.
El model generalitzat d’avaluació de la producció científica encaixa en el sistema conegut com a -accountability, una mesura de la ciència que no acostuma a reconèixer els desequilibris de gènere de les institucions acadèmiques. Partim de la necessitat de repensar aquest sistema i els indicadors
La historiadora francesa Yvonne Knibiehler afirmà que «el feminisme hauria de repensar la maternitat». I això és el que es va fer en el debat «Reflexions feministes sobre la maternitat», celebrat a La Nau de la Universitat de València.
Anna Veiga és coneguda per ser pionera en el camp de la reproducció in vitro a casa nostra. Ella va ser la «mare» científica del primer bebè proveta a Espanya el 1984. Una vida professional plena de dedicació i d'èxits al llarg de la qual
El gran pes que té per a nosaltres la imatge de la maternitat com la vocació totalitzant ha portat amb freqüència a assumir que es tracta d’una realitat natural i immutable
Començaré per l’autobiografia, que potser, ben mirat, és per on les dones hem de començar sempre, perquè partim d’experiències no elaborades, encara, per la cultura. Jo em vaig quedar embarassada l’any 1993. Fins aleshores, les vivències més intenses que havia conegut, com l’adolescència, l’ambició artística o l’enamorament, havien estat precedides i preparades per la lectura.
Davant dels assumptes que tractaré de desenvolupar tot seguit se m’acuden algunes preguntes que trobe pertinents: per què plantejar-se ara una reflexió sobre les imatges entorn de la maternitat? Hi ha nous discursos al respecte i, sobretot, noves realitats? Per què no fer-ho sobre la paternitat si se’n parla ben poc?
L’embaràs i el part són processos mediadors per a aconseguir un objectiu: llançar a la vida un nou ésser humà. El bebè humà naix «prematurament» per diversos motius (bipedestació humana, cervell molt desenvolupat, vida extrauterina complexa…), i el seu primer any de vida ha de ser considerat com una gestació extrauterina, com en el cas dels cangurs.
En la nostra cultura, les condicions que envolten el part són molt diferents a les del passat. Igual com la resta de mamífers, totes les dones sabem parir des del moment del nostre naixement; la cultura en què ens toqui viure serà la que determinarà la manera com es farà.
El 1866 Mathews Duncan, famós obstetre de l’Anglaterra victoriana, descrivia la fisiologia de la reproducció, al llarg de la vida de les dones, com «una espècie d’ona que, des de l’esterilitat inicial, va apujant al més alt nivell per davallar gradualment i tornar una altra vegada a la situació d’esterilitat».