Amb motiu dels 25 anys de Mètode, Vicenç M. Rosselló recupera La cala encantada, un estudi al voltant de la ciència i cultura de la cala mediterrània, publicat a l’estiu de 2012.
Entrevista a Francesc Miralles Bofarull (Tarragona, 1940), historiador per la Universitat de Barcelona, crític d’art i expert en l’artista Joaquim Mir i Trinxet.
L’onada urbanitzadora que arribà a les Illes Balears des de mitjan segle XX de la mà del turisme transformà enormement el litoral de les illes.
A la literatura balear, la cala no ha centrat el protagonisme de la poesia, tot i la seua predominança en el paisatge de les Illes, però sí que hi té una presència selecta.
L'exploració de cavitats litorals al Migjorn de Mallorca, moltes amb importants continuacions subaquàtiques, suggereixen la relació genètica i hidrològica entre les cales i l'endocarst.
La convergència de diversos factors és essencial en la gènesi de les cales. El carst, provocat per la dissolució de roques calcàries i responsable de la formació de la majoria de coves, n'és un destacat.
El paper de la pintura no ha estat el que s’hauria pogut esperar per conscienciar del valor del paisatge balear, i molts d’aquests espais no s’han salvat de l’impacte del turisme i la construcció.
A les costes mediterrànies calcàries les cales són petites raconades que es troben per tot arreu. Són desembocadures fluvials envaïdes per la mar i retreballades pels processos càrstics i marins.
Al Mediterrani, el terme 'cala' abunda per a denominar qualsevol racó d’un litoral rocallós. Però les cales en sentit estricte són definides pel seu component calcari.
